En qualsevol racó dels indrets que estimo hi ha la prèvia relació entre el que m’envolta i el que va ser la ideació del lloc concret on m’ubico. Em fascina passejar i interpretar l’entorn, imaginar com devia ser aquell paisatge dos-cents, mil o dos mil anys enrere. I alhora em provoca un cert dolor. És
Tenir gelosia i no poder dissimular-ho és certament patètic. Jo conec una persona que sent gelosia i sent una ràbia que la delata fins i tot davant de la seua parella. I la seua parella, és clar, avorreix aquella criatura que li suscita aquesta penosa emoció. L’enveja, la gelosia, denoten una manca de sarisfacció important, alhora
Quan plogue, que els migdies al terrat tornen al juliol i fem foc nou al desert de les grunetes. Ja sé que no t’agrada llegir històries insòlites i inversemblants, però és precís que entengues que no escric per seduir, sinó per sobreviure, ànima càndida, cor salvatge, amiga de la tardor i l’hivern. Volíem pujar els
‘’L’aire del cel és tan reconfortant, que hom planaria de bon grat durant molt de temps per damunt de cims i d’arbres. Cal davallar, tanmateix, al trist sòl per a donar una llambregada al conjunt o allò que no és el conjunt. Gran criatura de Déu! Obra de tres continents i gairebé sis mil•lenaris! L’arrel
He d’admetre que sempre he estat un conservador, un carca, com se sol dir. Los que este món mos desagrada i tenim la sort de fer i desfer a la nostra manera, al marge de la barbàrie, no tenim un altra alternativa que esdevenir un merda, un carca de colló de mico, passant de l’opinió
T’espero i quan surtes, punkie, em fereix el somriure dels ulls que portes. Anem a La Cava, a dinar anguila amb suc. Avui, divendres per a les ànimes. Escoltarem lo cant dels lledoners i la vespra viatjarà sense natros. Vine ara, mort, comença pels versos.