‘’L’aire del cel és tan reconfortant, que hom planaria de bon grat durant molt de temps per damunt de cims i d’arbres. Cal davallar, tanmateix, al trist sòl per a donar una llambregada al conjunt o allò que no és el conjunt.
Gran criatura de Déu! Obra de tres continents i gairebé sis mil•lenaris! L’arrel tendra plena de saba, el brot petit i florent, el tronc poderós, les branques entrellaçades que pugen amb força, els ramatges que s’estenen lluny al bell mig de l’aire -com tots aquests elements es basen l’un sobre l’altre, creixen l’un de l’altre! -Gran criatura de Déu! Però, amb quina finalitat? Amb quin objectiu?’
HERDER, J. G. Encara una filosofia de la Història. Barcelona: Laia, 1983.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!