Què vens a contar-me ara? Que les paraules no cauen al buit? La lletania de sospites contra un món hostil a la llibertat? Càndida remor de violins i flautes dolces, jo també tinc pensaments horribles sobre la naturalesa humana i m’esporugueixen los crits que profereixes a les estrelles de la nit. La remor del Mestral
Tinc dret a viure. Les vides sentenciades. Tens dret a viure. — Negar el dret a una persona és un gest mesquí i inútil. Perdonar, qui té dret a perdonar? De fet, qui té dret a condemnar els assumptes de la terra?
La vida pendent. Jardins arran de la mar. La meua joia. — Tinc en la ment un hort de terra rogenca a escassos metres de la mar. És un hort del poble que habito, del meu poble matern, Les Cases d’Alcanar. Aquest hort per mi és una metàfora del paradís a la terra i quan
Tingues paciència. La mare de la ciència. Filosofia. — A voltes oblidem que és la Filosofia qui valida els resultats científics a través de la Lògica. I és des de la Filosofia que és possible qüestionar raonaments científics o posar-los en quarentena a la llum de supòsits ja validats en el passat.
Lo niu dels coloms. Lo cau de les raboses. Los llops s’amaguen. — Quan a les nostres contrades encara hi havia llops, aquests eren temuts pels humans i tota mena de mamífers. Lo llop simbolitza l’astúcia que inquieta fins i tot els coloms que viuen a la copa dels arbres. També la quietud de la
I Al teu costat vaig sentir-me xicotet. Mai vaig dir-te que t’estimava i de seguit no sentís unes ganes d’escriure per no plorar. Hi ha rutes que mai vam fer junts, però jo tenia l’esperança que tornesses algún dia, algún dia d’hivern, potser per tornar a l’hivern aquell que vam conviure a Girona. II Tot
Lo dia -semblança d’un ahir- espera el plor dels tords en les nits de novembre. En les nits mortes d’alegria, més que mortes: supervivents d’un judici amb proves falses. Ho sap l’aurora que besa els llavis, ho sap lo metge alcoholitzat, ho sap lo pintor de marines i naufragis, ho sap la noia enamorada i
Los camins de Déu. Les clarors del capvespre. El goig de viure. — Quan s’acaba el dia i anem de cap a la nit, ‘los camins de Déu’ esdevenen possibilitats per a un futur. Què ens espera? Quin serà lo nostre futur quan acabe la nit?
Anem a moldre. Fem un gran salt a la mar. Los camps sota el sol. — Després de tot un dia plegant olives, abans no es faça fosc anem al molí. ‘Fem un gran salt a la mar’ vol simbolitzar la recompensa feliç, el guany després de l’esforç i la plenitud, i ‘los camps sota
I La llum i l’ombra. Allà on els ocells dormen. Tèbia penombra. II Allà on vaig morir. La meua hora de marxar. Allà on vaig néixer. — El segon haiku complementa el primer, el qual vol representar la calma del capvespre, del final del dia. ‘Allà on els ocells dormen’ és una metàfora de la
Pren la meua mà, quan cada dia torne. Mirem-nos los ulls. — Lo desig que l’amor o l’amistat perdure malgrat aquell temps que hem estat separats. ‘Mirem-nos los ulls’ vol representar l’acceptació mútua, el respecte per la llibertat de l’altre.