Tenir gelosia i no poder dissimular-ho és certament patètic. Jo conec una persona que sent gelosia i sent una ràbia que la delata fins i tot davant de la seua parella. I la seua parella, és clar, avorreix aquella criatura que li suscita aquesta penosa emoció.
L’enveja, la gelosia, denoten una manca de sarisfacció important, alhora que segurament té alguna relació amb l’autoestima. Ara bé, qui no ha envejat? Qui no ha engelosit alguna volta a causa d’aquella o aquella altra aparença?
Al capdavall, hom enveja una idea, una aparença d’algú, una aproximació que segurament és equivocada. Per això envejar o engelosir penso que té una relació directa amb l’autoestima o la manca d’intel•ligència.
‘Post coitum, tristatur’, va escriure en Fuster. A això em vull referir. ‘Al cap i a la fi, un pet dels déus’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!