Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

La casa de foc

2 de gener de 2021

Francesc Serés, La casa de foc, Proa, Barcelona, 2020, 592 pp. Un dels problemes d’acumular anys i lectures consisteix en un cert enduriment de la sensibilitat. Cada vegada més, costa experimentar sorpresa o entusiasme. Si, a més, com és el cas, hi ha dedicació, ni que sigui parcial, a la crítica, s’afegeix una contenció afectada

Llegir més

Manel Aisa, Aurelio Fernández i Los Solidarios

28 de desembre de 2020

Manel Aisa Pàmpols, Tras las huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios. El Lokal, Barcelona, 2017, 311 pp.    Vaig conèixer en Manel Aisa el 1996, quan jo era un estudiant de doctorat de trenta anys i volia fer una tesi sobre l’anarquisme. En Pere Gabriel em va adreçar tot seguit

Llegir més

La llibertat

25 de desembre de 2020

La llibertat és un poeta escopint a un autòcrata, són setze jutges d’un jutjat penjats d’un fetge, és convertir les casernes de Via Laietana en un pàrquing, en un pipican, en una biblioteca és una epidèmia d’èbola entre uniformats que desnonen infants o colpegen àvies, són banderes imperials en flames i la tramuntana espolsant les

Llegir més

Christa

22 de desembre de 2020

Gener de 1986. Aleshores era un estudiant de Magisteri a l’autònoma a mitges entre la despreocupació i la responsabilitat, com potser ens passava a tots aquells que teníem vint anys, i el futur semblava encara un full en blanc. Hi ha molta literatura barata sobre la joventut, escrita sobretot per gent de la meva edat,

Llegir més

Preguntes sobre la vida i la mort de Francesc Layret

19 de desembre de 2020

El títol d’aquest article no és meu. Es tracta d’una obra de teatre documental escrita per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, estrenada clandestinament el 1970 als Amics de les Arts de Terrassa, publicada el 1971, reposada a la Sala Villarroel el 1976 i per a la qual es va fer una adaptació televisiva pel

Llegir més

El difícil binomi entre ètica i política

9 de desembre de 2020

En el seu testament polític, publicat el 2010, El món no se’n surt, l’historiador londinenc Tony Judt es queixava que, entre els més joves amb talent, pràcticament ningú no es decantava pel servei públic. A diferència de la generació de la postguerra mundial, en què el més brillant d’una generació traumatitzada va treballar a consciència

Llegir més

Matar (políticament) els pares

5 de desembre de 2020

La coincidència de dos llibres, el de Josep Sala i Cullell Generació Tap i la biografia novel·lada d’Alfons Quintà, de Jordi Amat, ens hauria de servir per reflexionar col·lectivament sobre l’essència i les estructures de poder a Catalunya. En el cas del professor gironí, rescata la tesi històricament recurrent que atribuiria l’absència d’oportunitats a l’existència

Llegir més

Desprofessorització

27 de novembre de 2020

És freqüent sentir en la conversa entre professionals de l’educació, especialment a l’ensenyament secundari, que el moment més plaent del dia és quan es troben a l’aula, amb els alumnes. De fet, l’activitat lectiva, quan un servidor va iniciar-se en la professió, esdevenia el punt fonamental de l’ofici, allò que centrava els esforços dels docents.

Llegir més

Perverses restriccions

22 de novembre de 2020

En nom de la pandèmia s’han imposat un seguit de restriccions arbitràries i absurdes. I no, no sóc cap negacionista. I sí, evidentment, considero que la situació és perillosa. Tanmateix, la mediocritat, la por, la nihilista sensació de poder, la inexistència de tallafocs, la incapacitat de reacció de la gent, ens ha deixat en una

Llegir més

Eutanàsia econòmica

14 de novembre de 2020

Ja han passat vuit mesos des del confinament radical. I de fet, tot continua igual. La gent pot anar a treballar, pot anar a estudiar, i, per contra, tot allò que val la pena, passejar-se a cara descoberta, fer un cafè, quedar amb els amics, amb la família i caminar despreocupadament, continua vetat, com a

Llegir més

Confinament i saudade

8 de novembre de 2020

En la vida anterior, ja havia mostrat tendència a ser introspectiu com un finlandès. Incòmode en festes multitudinàries, amb certa aversió per esdeveniments socials, havia donat prou mostres que la introversió no venia tant per la timidesa com certa confortable distància amb la realitat. Al cap i a la fi, aquesta sembla una característica pròpia

Llegir més

De falsos negacionistes i grans oportunistes

1 de novembre de 2020

No cal tenir grans dots profètiques per endevinar que no trigaríem a veure incidents pels carrers. Allò que s’ha viscut aquestes darreres nits a Barcelona i altres ciutats europees pot tenir diverses lectures, encara que cap que no fos previsible. D’’una banda un malestar que necessita expressar-se catàrquicament, una revenja contra la incompetència dels qui

Llegir més

Pobles

26 d'octubre de 2020

Jo vinc de Nou Barris, aquest districte tan poc glamourós de Barcelona, i que molts tracten de presentar com a paradigma de la classe treballadora. De fet, també hi provinc d’aquella categoria sociològica. Tanmateix, més enllà de les glorificacions que sovint perpetra l’esquerra –en un exemple pràctic de l’infern empedrat a còpia de bones intencions–,

Llegir més

Innovació educativa? La democràcia no és cap joc

18 d'octubre de 2020

Si l’infern és empedrat de bones intencions, en educació aquestes darreres abunden massa, especialment a partir del que molts denominen “innovació”. Moltes de les seves propostes ja fa anys que estan en marxa i tenen resultats, més que limitats, preocupants. En pocs dies hem assistit a un parell de documentals emesos en prime time a

Llegir més