Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
La llibertat és un poeta escopint a un autòcrata,
són setze jutges d’un jutjat penjats d’un fetge,
és convertir les casernes de Via Laietana
en un pàrquing, en un pipican, en una biblioteca
és una epidèmia d’èbola entre uniformats
que desnonen infants o colpegen àvies,
són banderes imperials en flames
i la tramuntana espolsant les cendres d’antigues hipoteques.
La llibertat és l’alba en un dia de vaga general
i un capvespre il·luminat per contenidors que cremen
a una Plaça Urquinaona que recupera el nom d’un mestre
són policies fugint avergonyits per les clavegueres
és un rei agafant un tren vers l’exili.
La llibertat és un poeta escopint a un autòcrata
és la poesia dictant el futur a un passat negre,
són urnes clandestines amagades al soterrani,
són tractors irrompent per l’autopista,
són homes, i dones, i vells, i infants tallant la Meridiana,
són concerts nocturns de percussió,
són periodistes mentiders a qui se’ls fa el buit
són covards tornant, capcots, a casa seva,
són ous esclafats al rostre dels feixistes,
la llibertat és un poeta escopint a mil autòcrates.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!