Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Ántics records

0
Publicat el 3 de setembre de 2012
S’escampen per tot arreu,
ántics records travessen
el tunel del temps,
s’aferren a la pell.
Estan el l’aire que respiro,
en les melodies que escolto,
en els pensaments que venen
i marxen, i tornen altra volta,
com espectres que habiten
les ombres, com miratges
que sorgeixen del no-res.
Ántics records, perpetuant
l’existència del pensament.

Publicat dins de Reflexions | Deixa un comentari

Escletxa de llum

1
Publicat el 1 de setembre de 2012
Per entre l’escletxa del núvol tímid,
obre els ulls el Sol.
És 1 de setembre,
avui fa anys vaig nèixer,
avui per primer cop vaig obrir els ulls.
Durant tots aquests anys, hi han hagut
moltes escletxes de llum…per on s’hi
han abocat estones d’enyorances,
absències, dies de desencert i moments de plenitud.
I continuo aquí, en aquesta terra que
m’ha vist crèixer, davant d’aquest sol
que m’ha escalfat, aprenent, creixent
despertant…sentint com cada dia,
s’obren petites escletxes de llum.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’astre lunar

0
Publicat el 1 de setembre de 2012
Aquesta nit no em cal la llum del jardí,
allà a dalt, l’astre lunar aboca el rostre
al full de paper, la brisa nocturna ha
silenciat el seu so i s’ha adormit,
i m’arriba de lluny, una suau melodia
acompassant els minuts.
Em retrobo amb cançons d’antany,
balls i festes d’amics.
Hi han hagut tantes llunes d’estiu!
tants versos on la he lloat i li he
dedicat els meus pensaments, les
meves pors, les llàgrimes de sal,
ella ho sap, i em regala la llum que
il.lumina les lletres dels meus escrits,
participa dels sentiments, i s’adorm,
molt a prop dels meus somnis d’estiu.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La veu de l’intuició

0
Publicat el 29 d'agost de 2012
Vivia com vivim la majoria dels mortals,
amb patrons de conducta que hem
anat aprenent al llarg dels anys,
seguin les pautes establertes d’una
societat que se’ns presenta com a
justa i coherent.
Tanmateix, la sol.litud cenyia els
seus dies i sentia la necessitat de
sortir-ne, d’abstreure’s e indagar
en el món desconegut de l’intuició.
Sabia que no era fàcil,
l’inconscient guiaria els seus passos
i li lliuraria la capacitat de la percepció.

Així doncs, es va deixar dur per la
sutilesa de les sensacions,
apartant el prejudici i sabent observar,  
de la mà de l’experiència que havia
acumulat el seu cervell, va escoltar
el seu cos,  detenint el  moviment,
sentint més que pensant,
percebent la veu de l’intuició.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un record de tendresa

0
Publicat el 24 d'agost de 2012
T’he trobat quan menys ho esperava!
al veure’t , un lleu nerviosisme ha envait la meva pell, conversant amb tu, ha aminorat  la lleu sensació.
La quietud de la nit no ha aconseguit adormir-me,
i m’he perdut en aquells records d’estiu, que francament,
havia oblidat, tots  sabem que la ment no descansa, i cerca
i troba, i poc a poc el calaix on hi guardo els records
s’ha anat obrint, i m’ha semblat tornar-ho a sentir tot…
el primer petó, les primeres sensacions,
tot allò que era nou per a mi i que emplenava
els meus dies de tendresa.
Finalment, el record ha cedit a la son…
i m’he adormit, entre somnis i pensaments…
sabent que et vaig estimar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tu i el Mar

0
Publicat el 8 d'agost de 2012
T’he pensat mentre la sigilosa brisa
de la nit, acaronava imatges,
pensaments inverosimils han sorgit de la imaginació, envaïnt l’espai nocturn,
les parpelles tremoloses, han cedit a
la son, i m’he adormit sentint el tacte
fi dels llençols.
T’he vist molt a prop del mar, navegant damunt l’esclat de les ones, veient com l’esquitx de sal et fregava la pell i la blavor inundava els teus ulls.

La claror de la matinada m’ha despertat del meu son,
hi he sentit enyorança al recordar…
la tebiesa de la teva pell, igual que la mar, inundant
tot el meu cos. 

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari

La llum de la nit

2
Publicat el 5 d'agost de 2012
La quietud de la nit et bressola.
Blanca, rodona i plena de llum,
encens els pensaments terrenals
i els dessitjos més desconcertants.
Alguns et miren cercant respostes,
d’altres romanen en silenci,
contemplant amb temprança la teva
silueta, mentre tu vas vetllant els
somnis nocturs d’estiu.
La nit segueix bressolant el teu cos
fins aconseguir adormir-te…
i en arribar la matinada, disperses
la teva llum i et fons en la claror
del nou dia.

Publicat dins de La Lluna, les bruixes | Deixa un comentari

Pluja d’estels

0
Publicat el 30 de juliol de 2012
 

T’he vist asseguda, davant meu.
Ens ha sorprès una pluja d’estels,
il.luminàven la negra nit, i jo no sé
el perquè però he pensat en ella,
en la teva mare, tan jove com era…
i tan vital, i de sobte m’ha vingut
aquest pensament, en el somni
nocturn, ella hi era present,
i t’ho he dit en veu baixa, és ella!, 
i en forma de pluja d’estels,
et guia el camí.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Abans de la matinada

0
Publicat el 3 de juliol de 2012
Puges al tren…el teu destí, París,
a les mans un llibre i als ulls,
el paissatge que deixes enrera.
T’asseus davant d’ell, te’l mires,
t’atrau el blau intens del seus ulls,
ressegeixes amb la teva mirada,
les seves pestanyes,un somriure
recíproc, provoca encetar conversa.
La paraula us captura fàcilment,
t’hi trobes tant bé parlant…els minuts
han deixat d’existir, la curiositat va
creixent i sorgeix la química.

El seu destí, Viena, a les mans un llibre
i al pensament, demanar-te que baixis
amb ell, Viena us espera, nou hores de
conversa sota la llum de la lluna,
compartint pensaments en veu alta,
conectant amb el sentiment.
Coneixedors d’aquest temps preciós que
només es vostre, i de ningú més. 
El poeta ha escrit per vosaltres, la bruixa
t’ha llegit la mà, i tu, tu has dibuixat al meu
rostre la tendresa.
Potser sigui l’última nit a Viena i com en un
conte, demà tot tornarà a ser igual que
abans.
Serà com si no t’hagués conegut mai,
serà com haver estat dins d’un somni….  
La claror anuncia la tornada cap a l’estació.
El meu destí, París, el teu, Viena.
Ens donem sis mesos de plaç per tornar-nos
a trobar, a l’estació de Viena, la que ens ha
unit tota una nit, i ens ha allunyat qui sap fins
quan… abans de la matinada.

Publicat dins de Films i pelicules | Deixa un comentari

Mans unides

0
Publicat el 19 de juny de 2012
 
He deixat que la llàgrima em taqués
de sal els llavis, sabent que du l’essència
de la tristesa i el desencís dels nostres
dies.
No necessitem màscares per tapar els
rostres afligits, precisem calor humà.
Abraçar-nos, besar-nos, dir-li al món
que som i formem part dels seus dies
i de tota la bellesa que ens envolta.
Aboquem-nos-hi doncs de plè,
amb els ulls ben oberts i les mans ben
unides

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un somni estrany

0
Publicat el 22 de maig de 2012

Bressolen les onades,
el mar ens gronxa… trasllada
els nostres cossos, inerts…
lluny de la costa.
I arribem on s’acaba el blau,
ens sorpren un vaixell de fusta,
on hi veiem inscrits el teu,
i el meu nom. 
Alço la vista i observo, perplexa,
com la mar ha canviat el seu estat, 
solidificant les seves aigües,
convertint-se en roca blava.
Amb desencís i desconcert,
m’adono que ja no podem tornar
cap a la costa, aïllats rere el blau,
a l’aixoplug del vaixell de fusta,
on hi figuren, el teu, i el meu nom.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El teu blau

0
Publicat el 26 d'abril de 2012

Em mirallo en el teu blau,
sento com es disipa el temps
i l’entorn es fa invisible,
l’onada acarona els pensaments,
Hi ha una mena de silenci que
ressona ben endins, una melodia
que aplega als sentits.
Em fusiono amb la música del mar,
el remor allibera cançons d’antany,
imatges tendres d’una època estival
molt a prop del teu blau.

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari

Llibres i Roses

0
Publicat el 23 d'abril de 2012

Aroma de rosa en l’ambient,
al carrer, la bella estampa dels
llibres atrau els sentits,
pàgines escrites ens criden a
ser llegides…
La tarda acull al lector encuriosit,
a les dones i a les roses,
a la maïnada i els amics.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els nostres dies

0
Publicat el 12 d'abril de 2012
No gosem pensar més enllà dels dies
presents,
entenem que el futur és ben incert,
a estones, el passat ha aconseguit
abatren’s.
Tanmateix, caminem amb fermesa, 
sabent que estem envoltats de fragilitat,
i alhora, dotats d’una gran fortalesa.

Publicat dins de Reflexions | Deixa un comentari