T’he vist asseguda, davant meu.
Ens ha sorprès una pluja d’estels,
il.luminàven la negra nit, i jo no sé
el perquè però he pensat en ella,
en la teva mare, tan jove com era…
i tan vital, i de sobte m’ha vingut
aquest pensament, en el somni
nocturn, ella hi era present,
i t’ho he dit en veu baixa, és ella!,
i en forma de pluja d’estels,
et guia el camí.