Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Pluja d’estels

 

T’he vist asseguda, davant meu.
Ens ha sorprès una pluja d’estels,
il.luminàven la negra nit, i jo no sé
el perquè però he pensat
en ella,
en la teva mare,
tan jove com era…
i tan vital, i de sobte
m’ha vingut
aquest pensament,
en el somni
nocturn, ella hi era present,
i t’ho he dit en veu baixa, és ella!, 
i en forma de pluja d’estels,
et guia el camí.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent