Publicat el 19 de juny de 2012
Mans unides
He deixat que la llàgrima em taqués
de sal els llavis, sabent que du l’essència
de la tristesa i el desencís dels nostres
dies.
No necessitem màscares per tapar els
rostres afligits, precisem calor humà.
Abraçar-nos, besar-nos, dir-li al món
que som i formem part dels seus dies
i de tota la bellesa que ens envolta.
Aboquem-nos-hi doncs de plè,
amb els ulls ben oberts i les mans ben
unides
de sal els llavis, sabent que du l’essència
de la tristesa i el desencís dels nostres
dies.
No necessitem màscares per tapar els
rostres afligits, precisem calor humà.
Abraçar-nos, besar-nos, dir-li al món
que som i formem part dels seus dies
i de tota la bellesa que ens envolta.
Aboquem-nos-hi doncs de plè,
amb els ulls ben oberts i les mans ben
unides
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent