Publicat el 24 d'agost de 2012
Un record de tendresa
T’he trobat quan menys ho esperava!
al veure’t , un lleu nerviosisme ha envait la meva pell, conversant amb tu, ha aminorat la lleu sensació.
La quietud de la nit no ha aconseguit adormir-me,
i m’he perdut en aquells records d’estiu, que francament,
havia oblidat, tots sabem que la ment no descansa, i cerca
i troba, i poc a poc el calaix on hi guardo els records
s’ha anat obrint, i m’ha semblat tornar-ho a sentir tot…
el primer petó, les primeres sensacions,
tot allò que era nou per a mi i que emplenava
els meus dies de tendresa.
Finalment, el record ha cedit a la son…
i m’he adormit, entre somnis i pensaments…
sabent que et vaig estimar.
al veure’t , un lleu nerviosisme ha envait la meva pell, conversant amb tu, ha aminorat la lleu sensació.
La quietud de la nit no ha aconseguit adormir-me,
i m’he perdut en aquells records d’estiu, que francament,
havia oblidat, tots sabem que la ment no descansa, i cerca
i troba, i poc a poc el calaix on hi guardo els records
s’ha anat obrint, i m’ha semblat tornar-ho a sentir tot…
el primer petó, les primeres sensacions,
tot allò que era nou per a mi i que emplenava
els meus dies de tendresa.
Finalment, el record ha cedit a la son…
i m’he adormit, entre somnis i pensaments…
sabent que et vaig estimar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent