Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Una mirada

0


T’he vist observant-me,

retenint un instant la teva

mirada, he sabut que els

teus ulls em parlaven…

intuïnt mots que només tu

coneixes,  reservant aquest

instant efimer i precís de la

mirada, emmudint les paraules,

descobrint que es poden dir

tantes coses…

amb tan sols una mirada!!

M’abraces

0
Publicat el 4 de gener de 2012

M’abraces,

el teu pit enfront del meu,

els braços enllacen el cos

i el cor s’omple d’aire,

brollen sentiments càlids,

es relaxen les pupil.les,
s’eixampla el somriure.
L’abraçada ho abasta tot,
aixopluga al que es queda
i al que se’n va, al que riu
i al que plora,
l’abraçada sense límits,
el recer dels sentiments.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

BONES FESTES

0

Un mar de llum en
l’horitzó
em corprèn,
els meus ulls
es fonen
en la seva lava,

neden somnis diàfans,

en el tremolor de la matinada,

el dia esdevé silenciós…

hi ha una calma que tempera,

una nitidesa que acompanya,

un silenci que encén flames.

Us desitjo unes bones
festes Nadalenques

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un raig de llum

3

Aboques el raig a la
finestra,

a la comisura dels
meus llavis
un lleu
somriure, t’acull.

Les lleganyes
abandonen
els ulls,
intuïnt la llum.


Has pintat el matí
de
colors càlids,
asseguda davant teu,

he divagat en mots
per descriure’t,


t’he vist resseguir
la tinta de les
meves
paraules, acaronant
les
lletres,
has perfilat l’escriptura,

il.luminant els mots,
has deixat la càlidesa
de la teva
essència
en el paper.
 

Sense límits

0

Tenies l’alè de la juventud a les
mans
i poca rebel.lia,
escoltaves la veu que
diu ser la de
l’experiència,
greu i contundent,
asseverant sense
preàmbuls,
que dels temes artístics
no se’n viu,
i tu, bonament t’ho vas
creure,
limitant així les teves possibilitats.

Mentrestant, les agülles del temps

inexorables, cenyien els teus dies,

escurçant el camí.

Ara, tens l’alè de la maduresa a les mans,

i voldries atansar els teus dies passats

al nou temps…
En la llunyania d’aquest nou temps,

m’ha semblat escoltar la propia veu,

dient-me que, a pesar de tot, el temps
no s’ha esgotat encara.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dormen les perpelles

0


Dormen les perpelles,

somnis de nit exalten els sentits,

he besat uns llavis de molsa,

tast de fruits vermells a la boca.

S’esmicolen les hores…

la nit assedagada m’empeny de nou

al desig.

L’agulla del temps retorna la claror.

Ressorgeixo de la nit fosca,

signaré una treva amb el temps per

convertir-me en llum.

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dies d’advent

0
Avidesa de silencis

en un mòn que brolla

paraules sense sentit.

Converses desnodrides

ressonen per arreu.

Del fred ressorgiran

hores esperançadores,

càlides…com les brases

de l’hivern.

La tendresa capturarà

els nostres dies d’advent,

i celebrarem plegats

dolces hores…món silent.

Tu ets el Sol i jo una estrella

0

Tu ets el sol, i jo una estrella,
dos brillants de llum,

divergint en un mateix espai,

a l’albada, el teu somriure
cenyeix la llum i el color.
L’escalfor esgota les hores,
i te’n vas…
el recer de la tarda,
acull empremtes rogenques,

i es va perfilant l’horitzó, llunyà.

En el preludi del capvespre,
jo m’encenc,
i en la quietud de la nit,
acarono els teus somnis ocults.
No puc veure els teus ulls,
tu t’encens quan jo dormo,
no pots veure els meus ulls,
tu t’adorms quan jo brillo,
som dos brillants de llum,
divergint en en un mateix espai.

 

Anhels de joventut

0


Anhelo els anys de
joventut,

aquells que jo ja he viscut,

i que sé, no tornaran…

el meu tren ja va passar

fa temps…i jo ni tan sols el

vaig veure marxar.

En aquella época em deixava

dur per les circumstàncies del

moment, caminant per un camí,

sense encert.

Si ara pogués triar de nou,

sabent tot el que sé, cercaria
el camí que condueix cap a la

creativitat, aquell que antany,

per desconeixença o per por,

no vaig saber triar.

 

 

camins solitaris

0

Camino per camins solitaris,

m’acompanya la gossa i l’alè

de la nit freda,

l’aroma del fum s’atança a la pell

i em retorna records d’infantesa.

El cel és tot il.luminat,

és difícil perdre’s entre tanta llum,

la sol.litud s’allunya de les nits

fredes de tardor, i els sons nocturs

compassen el nostre caminar.

L’escalfor de la llar, apaivaga la lleu

sensació de fred.

 

 

 

Cel d’estels

0

 

Estesa, sota un cel de llum,
fixant els meus ulls al seu brill,
la pluja d’estels captura el
moviment de les parpelles
i els ulls no gosen dormir.
i jo m’endinso en el món eteri,
efimer de la nit…
desitjos lluminosos vetllen els 
somnis de nit.

 

 

 

Concabella

0


Hi he tornat com cada any,
per Tots Sants,
al petit poble de la Segarra,
Concabella.
Allà on hi va nèixer el meu pare.
On hi vaig viure petites porcions
de temps
d’infancia.
Travessem la plaça de la Creu,  
em venen els records d’aquella
época,
el banc de pedra on ens
hi assèiem tota
la canalla
a fer-la petar, les tardes d’estiu,
berenant  amb la colla,
coca amb xocolata,
una bona
costum que aplegava a grans
i petits,
i faig memoria dels
noms de cada casa,
Ca’l cinto,
Ca’l Canosa, Ca’l Trullols,
Ca’l Ganyet…i  tants d’altres…
i en cada casa hi puc trobar
una vivencia
compartida amb
gent afable i de bon tarannà,
solidaria, entregada i carinyosa,
eren temps de senzillesa,
de sana conversa,
de jocs a la fresca…

No en sabiem d’ hores perdudes
davant
la televisió, ni ens robava
el temps el que ara sen’s
fa
imprescindible per comunicar-nos,
els nostres eren jocs inventats,  
on la creativitat
hi jugava un gran
paper, i no ens calia res més.
El pas del temps no ha esborrat
les estones viscudes, les
mantinc en
la meva ment i ressorgeixen 
al tornar-hi de nou,
com cada any,
a Concabella, per Tots Sants.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pensament de tardor

0


Trepitges la terra seca…
guia les teves passes l’horitzó
rogenc, et desfàs en els seus colors…
taronges càlids i malves suaus
capturen els pensaments de tardor,
la brisa gronxa les fulles…
i sutilment van caient,
opaques, dissecades pel vent,
d’una en una s’apilen,
com velles estores d’efímers colors,
d’una en una,
una tarda de tardor

 

Publicat dins de La Terra | Deixa un comentari

Eta ha posat seny

0


Avui el dia s’ha llevat amb un alè
de tranquilitat, es respira alegría
en l’ambient, en boca de tots està,
per fi ETA ha posat seny!
la decissió que durant tants anys
hem esperat, el desig d’un fet
que semblava imposible d’aconseguir, deixar les armes!
Per fi ETA ha posat seny!
S’obre un nou camí, un camí de transparència, de nous reptes
i molta conversa…un bàlsam gratificant…una bona nova en
aquests temps que
ens toca viure,
on el desconcert i el desencís,
s’ha instal.lat en la vida de nombroses famílies.

 

 

 

 

Platja irisada

0


Un cel plom despulla al cos blau,

plora llàgrimes transparents,

eleva esquitxos al vent,

modula crestes blanques sobre

somnis de paper,

es bifurquen els camins,

d’estries rogenques sobre la terra,

espurnes de llum en els teus ulls,

silencis en la quietud,

platja irisada… un capvespre d’hivern.

 

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari