Publicat el 8 d'agost de 2012
Tu i el Mar
T’he pensat mentre la sigilosa brisa
de la nit, acaronava imatges,
pensaments inverosimils han sorgit de la imaginació, envaïnt l’espai nocturn,
les parpelles tremoloses, han cedit a
la son, i m’he adormit sentint el tacte
fi dels llençols.
T’he vist molt a prop del mar, navegant damunt l’esclat de les ones, veient com l’esquitx de sal et fregava la pell i la blavor inundava els teus ulls.
tot el meu cos.
de la nit, acaronava imatges,
pensaments inverosimils han sorgit de la imaginació, envaïnt l’espai nocturn,
les parpelles tremoloses, han cedit a
la son, i m’he adormit sentint el tacte
fi dels llençols.
T’he vist molt a prop del mar, navegant damunt l’esclat de les ones, veient com l’esquitx de sal et fregava la pell i la blavor inundava els teus ulls.
La claror de la matinada m’ha despertat del meu son,
hi he sentit enyorança al recordar…
la tebiesa de la teva pell, igual que la mar,
tot el meu cos.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El MAR per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent