El Showa Kinen Park de Tòquio

El Showa Kinen Park es troba a Tachikawa, a l’oest de la gran àrea metropolitana de Tòquio, a una hora en tren del centre de la ciutat. Es tracta d’un parc de grans dimensions, creat el 1983, amb onze quilòmetres de carrers exclusius per bicicletes i força més per recórrer a peu. Disposa d’una gran varietat de jardins i boscos temàtics. Les millors èpoques per visitar-lo són la primavera, amb extenses zones de flors i els famosos cirerers florits japonesos, i a la tardor, amb els rics i variats colors de les fulles dels arbres. Hi ha un preciós jardí japonès, sens dubte l’estrella del parc, amb una escola de bonsais on se n’exhibeix una impressionant col·lecció, alguns dels quals tenen entre 200 i 300 anys. Situat al voltant d’un estany, el Jardí Japonès és un bon exemple del paisatgisme tradicional de Japó.

Hi ha també extenses zones esportives, parcs infantils, piscines i, fins i tot, una zona de barbacoes a l’aire lliure amb les brases preparades perquè els visitants hi preparin la carn.

Amb el poc espai disponible que hi ha a Tòquio, sorprenen les dimensions d’aquest parc. L’explicació és que, durant la postguerra, la zona havia estat una gran base aèria americana. Amb una infinitat de llocs per explorar, el Showa Kinen Park requereix d’un dia sencer per gaudir-lo. Per atendre els visitants, el parc compta amb restaurants, cafès, parades de menjar, salons de te, màquines de begudes i nombrosos serveis.

IMG_1843

IMG_1849

Bonsai de 300 anys

Bonsai de 300 anys

Detall del jardí japonès

Detall del jardí japonès

IMG_1897

 

Flors de tardor

Flors de tardor

IMG_1907

IMG_1913

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.