CALELLA: UN SÍMPTOMA DEL QUÈ VINDRÀ?

L’arribada a Catalunya de reforços de la Policia Nacional espanyola ens ha de fer reflexionar:

Primer, es desprestigia els Mossos d’Esquadra amb ordres nefastes d’actuació.
El poble català deixa de veure els Mossos com una policia diferent i pròpia i els compara amb els antics grisos, com a exemple de cos repressiu.
Tot això provoca que els elements més conscienciats del Mossos, nacionalment parlant, es vagin desmoralitzant. I alguns pleguin.
A continuació, torna la policia espanyola amb l’excusa de reforçar uns Mossos ineficaços a l’hora mantenir l’ordre.

D’on han sortit determinats aldarulls i determinades ordres d’actuació?
La resposta a aquesta pregunta ens pot donar pistes sobre diferents nivells d’infiltrats i provocadors, al carrer i als despatxos.

Com pot acabar aquesta història? 
Si augmenta la desmoralització interna i segueixen aquestes formes d’actuar, com sembla que es pretén, els Mossos esdevindran una policia espanyola més (en lloc de ser la policia nacional catalana).
Si la situació es pot reconduir, el Procés segueix endavant i s’imposen els elements més conscienciats, nacionalment parlant, el govern espanyol podria passar a la fase següent de la seva ofensiva, que probablement seria militaritzar els Mossos i que passessin a ser integrats en la Guardia Civil, amb comandaments d’aquest cos.

No voldria semblar excessivament negatiu, però ja sabíem que el camí cap a la independència seria mol costerut i ple d’entrebancs. 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en CADA TERRA FA SA GUERRA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*