DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (19) per Jordi Moners

Dilluns 21 d’agost.  La Pobla de Lillet – Guardiola de Berguedà

Encara a la Pobla, passejada fins a Santa Maria de Lillet (romànic primerenc). Arc de portal apuntat per dotze figuretes als capitells de quatre columnes laterals molt primitives. Petit claustre d’idèntic primitivisme.

El Puigllançada amb clapes de neu. En ple agost!. Veiem la Rotonda de Sant Miquel dalt d’un repetxó.

Tornats a la Pobla, se’ns adrecen per primer cop els guàrdies civils. Diuen que el capità en vol veure a mi. Els citem a Riutort a dos quarts de set de la tarda. Dinem. Plou una estona. Camí de Riutort, els civils ens aturen i m’interroguen una estona. M’inviten a pujar al seu cotxe. Mala informació del xofer del capità, que en lloc de portar-me a Riutort va a la caseta d’Icona. Finalment Riutort. Conversa amb el capità de la guàrdia civil. Diu que està enfadat per com ha anat tot fins ara i critica la premsa. M’informa que ens permetran de continuar la marxa amb condicions: que no passem pels pobles, que no fem mítings ni manifestacions, que no duguem banderes ni pancartes i no deixem escombraries en llocs “sagrats” (com a la plaça de la Pobla). Es vol fer l’amable i diu que aprecia el nostre interès per la natura. Que ell també l’estima. Però l’ordre públic, el respecte a les lleis i…, hauria calgut tenir els papers en regla. Fins fan brometes. Jo quasi els regalo adhesius.

Continuem fins a Guardiola, on muntarem el campament als afores, a tocar del monestir de Sant Llorenç. Pel camí se’ns uneixen dos nois de Sabadell i el Jordi de les ulleres (el cantaire tímid).


La premsa internacional també es fa ressò de la Marxa 


Malgrat la prohibició, la Marxa segueix 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*