Caminada per la Vall d’Incles (Andorra)

Aprofitant una estada de cap de setmana a Andorra, hem fet una escapada fins la Vall d’Incles. Ens han dit que és una de les valls més boniques del Principat i volem conèixer-la.

InclesL’entrada a la vall és espectacular, amb l’alt de Xuclar (2.541 m.) al fons. El poble d’Incles el formen quatre cases mal comptades, amb una esglesiola molt bonica.
L'esglesiolaHem deixat el cotxe a mitja carretera d’accés des de Soldeu. Com que no portem mapes ni guies, ens hem de refiar de l’instint i de la retolació. Així que agafem un camí que indica l’estany de l’Isla i que s’enfila per la solana.

La pujada, seguint uns senyals grocs, té trams força costaruts però asequibles, tot i que no anem gaire preparats. El problema és en arribar al cap de munt, quan ja esperem trobar el llac. Això és el que hem trobat:

Un bon gruix de neu glaçada i cap estany a la vista. Amb prou feines som a mig camí. Com que no portem calçat adient per trepitjar neu dura i ja falta poc per les dues, ens cruspim els entrepans que portem per dinar i ho deixem per un altre dia.

El camí de tornada el fem per un senderò diferent, que discorre per l’obaga, a l’altra banda del riu d’Incles. Cal anar en compte, ja que hi ha algunes clapes de gel.
Un cop arribats a Incles ens assabentem que hi ha dues excursions més boniques i més fàcils que la que acabem d’intentar: la de l’estany de la Cabana Sorda, cap a l’esquerra, i la del llac de Juclar, cap a la dreta.
Què hi farem… haurem de tornar un altre dia. Cosa que serà un plaer.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*