Avui: Lluna Nova – Tet Nguyen Dan – Any Nou a Viêt Nam

 

Avui és el primer dia del Tê’t Nguyen Dan, lluna nova, any nou vietnamita. La Festa del primer matí del primer dia. Any del gos. Persones honestes, amables i amb qui hi pots confiar. Són protectors i generosos estimant, i ténen un sentit molt fort de la justícia. Intuitius i molt diplomàtics. Són amants de la família. Molt crítics i temperamentals. S’enfaden sovint. El seu sentit de la justícia i de les coses ben fetes els juga molt males passades i provoquen situacions familiars i socials difícils.

Són d’aquest signe els nascuts els anys :

1946, 1958, 1970, 1982, 1994, 2006 i 2018.

Personatges famosos nascuts en l’any del gos: Michael Jackson, La Mare Teresa de Calcuta, Donald Trump, George Gershwin, Josep Carreras, Winston Churchill, Shirley MacLaine, Socrates.

 

Avui tothom és a casa. El primer dia del Tè’t. Tres díes de festa estrictament familiar. I la nit del nou any tothom al carrer per viure el canvi de l’any i gaudir dels focs artificials. Aquest últim cap de setmana tot han estat corredisses. Tren, cotxe, avió, barco, carro tirat per bous, bicicletes, motocicletes, caminar. Desplaçaments diversos, massius per tot el país. Tots volen arribar a casa i retrobar-se amb la família.

La Mai va arribar a Hà Nôi diumenge. Ella viu a California i és filla dels anomenats ‘boat people’, els vietnamites que van fugir en acabar la guerra. Es la primera vegada que viatja al país dels seus ancestres i anirà a casa dels oncles. Tots dos són cal-lígrafs i des de fa setmanes tenen molta feina per escriure els pictogrames, anomenats cau doi, que s’utilitzen per demanar els desitjos, en paper vermell, i penjar-los a les branques dels albercoquers florits, o dels presseguers, o dels kumquats.

Les botigues i els mercats van treballar de valent fins ahir mitjanit. Aquest el primer dia, avui, és el dia dels infants. Reben per part dels pares i avis un sobre, vermell, i a dins uns diners que signifiquen prosperitat per tot l’any. Els infants han penjat als arbres els seus desitjos. Els altars de les cases tots ben preparats per els seus ancestres que mai obliden.

I jo tinc ben present el Tê’t que vaig viure l’any 2015 a Hà Nôi i que forma part del meu cistell de la vida. Avui vespre aniré a sopar al Restaurant Pho, carrer de Sepúlveda, 159. Un pho i encara no sé que menjaré després de la sopa. A veure que ha preparat la Hai.

I per a tots els blocaires i lectors d’aquesta casa   ………

Chúc mùn’g nâm mò’i – Feliç any nou, any del gos.

 


<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>Vietnam: One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

Fotografíes: Any nou 2015 a Hà Nôi. RG.

 

28.01.17: Any Nou – El Tê’t – Any del gall.

 

El senyor Thin: Encens i festes del Tê't a Viêt Nam

La nit de dijous 28 de gener comença el Tê’t. Tres díes importants en la vida dels vietnamites i des de fa uns anys els díes de festa s’allarguen fins tota la setmana vinent.

No es treballa. L’escola, els bancs, les fàbriques, oficines, botigues, tot és tancat. Portes baixades. A casa ja no queda espai per rebre tots els familiars i amics que han arribat per compartir el menjar, el te, el vi d’arròs, rebre i donar regals, recordar als seus ancestres davant l’altar familiar dins a casa. Han vingut d’arreu del món.

DSC_0807

DSC_0943_2

Ja fa més d’una setmana que han començat a preparar les menges, el Banh Chun, amb la carn fresca de porc que tot just han matat vuit díes abans, el Xoi Gàc, arròs glutinós, el Giò Chà, un embotit especial, guarnir la casa amb els kumquats  i les branques de presseguer o albercoquer, netejar el raconet més inversemblant, la motocicleta ha de lluir com acabada de comprar, estrenen roba, repartir diners en sobres de color vermell, demanen als cal.lígrafs d’escriure els somnis en un pergamí també de color vermell, fan ofrenes als temples, cremen l’incens, tenen l’altar ben preparat a casa per els seus ancestres amb tot el que els agradava, surten al carrer, a les places per veure els focs artificials la nit del canvi de l’any, és l’any del gall, i es pot veure la seva figura a tots els racons de ciutats i pobles, en forma de ninots, dibuixos, globus.

DSC_0955

DSC_0505 (1)

 

DSC_0158

DSC_1203

Pels matins hi ha un silenci irreal. Camines pels carrers i no pots creure que les botigues tinguin les portes abaixades. Cap activitat. Pots comptar les motocicletes amb els dits de la mà. Cap problema per creuar els carrers.

DSC_0508

Es respira festa, pau, joia i tots miren al futur amb optimisme. Passen pàgina. L’any del mico ja és història. L’any del gall és a la porta.

DSC_0696_2

DSC_0762_2 (1)

Els nens van rebre molts regals l’any passat. El mico és un dels seus animals favorits, no tant el gall, encara que li tenen molt de respecte. Els nascuts els anys 1909, 1921, 1933, 1945, 1957, 1969, 1981, 1993, 2005 i 2017 és el seu any. El meu ….. El gall és atent, determinant i valent. Li agrada més el treball en grup que no pas sol. Els agrada ser el centre d’atenció i són molt de fiar. Són ordenats i meticulosos, i tot ha d’estar a punt, perfecte abans de començar. Té estil, personalitat. És somiador i sempre té noves idees dins el seu cap. Però també pot ser molt crític, massa, i egoista ………  o tot això és el que diuen.

peach_15_PJTQ

DSC_0323

Enguany no tenen els problemes de l’any passat, hi ha un munt d’arbres i flors per vendre que omplen places i carrers, i els preus no s’han enfilat tant.

DSC_0304_2 (1)

Totes les fotografíe, excepte la de les figures del gall, d’aquest apuntament les vaig fer durant el Tê’t de l’any 2015 – any de la cabra – que vaig tenir la gran sort de poder ser-hi i passar quasi dos mesos a Viet Nam i així poder compartir aquests díes de festa amb amics, amics que estimo.

DSC_0267

FELIÇ ANY NOU – CHÚC MUNG NAM MOI  per a tothom.

 

 

Tê’t – El mico: Chúng Múng Nâm Moi – Feliç Any Nou

Fotografia de capçalera: Segells commemoratius de l’any del mico

La nit de diumenge 7 de febrer comença el Tê’t. Una setmana en que la vida a Viêt Nam canvia absolutament. No es treballa. L’ escola, els bancs, les fàbriques, oficines, botigues, tot tancat. Portes baixades. A casa ja no queda espai per rebre tots els familiars i amics que han arribat, per  compartir el menjar, el te, el vi d’arròs, rebre i donar regals, recordar als seus ancestres davant l’altar.  Han vingut d’arreu del món. Ja fa més d’una setmana que han començat a preparar les menges, el Banh Chun, amb la carn fresca del porc que tot just han matat vuit díes abans, el Xôi Gàc, arròs glutinós, el giò chà, un embotit especial,  guarnir la casa amb els kumquats en flor i les branques de presseguer, netejar el raconet més inversemblant, la motocicleta ha de lluir com acabada de comprar, estrenen roba, repartir diners en sobres de color vermell, demanen als cal.lígrafs d’escriure els seus somnis en un pergamí també de color vermell, fan ofrenes als temples, cremen l’incens, tenen l’altar ben preparat a casa per als seus ancestres, surten al carrer, a les places per veure els focs artificials la nit del canvi de l’any, és l’any del mico, i es pot veure la seva figura arreu les ciutats i pobles, en forma de ninos, dibuixos, globus. Pels matins un silenci irreal. Camines pels carrers i no pots creure que les botigues tinguin les portes baixades. Cap activitat. Pots comptar les motocicletes amb els dits de la mà. Cap problema per creuar els carrers.

Es respira festa, pau, joia i miren al futur amb optimisme. Passen pàgina. Un nou any arriba.

DSC_0508

DSC_0807

DSC_0304_2 (1)

Fotografíes: Carrers de Hà Nôi abans i després del Tê’t. Febrer 2015. RG

DSC_0246 (1)

Fotografia: Vora llac Hoan Kiem. Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

DSC_0158

Fotografia: Altar preparat per els ancestres. Carrer barri vell Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

La canalla enguany s’ho passen molt bé. El mico és el seu animal favorit i esperen rebre molts regals i diners. Els nascuts als anys 1920, 1932, 1944, 1956, 1968, 1980, 1992, 2004, 2016 és el seu any. És l’animal que més semblança té amb els humans. És un animal diví. Intel.ligent, versàtil, creatiu, amb una personalitat magnètica, però també entremaliat i de vegades maliciós. Aprenen ràpid, i els agrada guanyar diners. S’avorreixen molt sovint i canvíen de parella les vegades que calgui ……….. o això diuen.

DSC_0943_2

DSC_0420

DSC_0323

Fotografíes: Cal.lígrafs al Temple de la LIteratura. Ofrenes als temples. Febrer 2015. RG.

Tothom ja té el seu arbre a casa, o les branques d’albercoquer florit. Enguany m’han dit que els preus s’han enfllat com mai. El mal temps, el fred, la neu, al nord del país, tenen molt a veure.

DSC_1203

Fotografia: Escollint el millor taronger per casa. Febrer 2015. RG.

 

DSC_0696_2

DSC_0702

 

DSC_0762_2 (1)

DSC_0267

DSC_1048_2

DSC_0955

DSC_0505 (1)

Fotografíes:  Matança del porc. Dinar plegats. Preparar el Banh Chung i el Xôi Gàc (arròs). Dinar amb amics. Bahn Chung a punt per menjar. Febrer 2015. RG.

CHÚC MÚNG NÂM MOI  —  FELIÇ ANY A TOTHOM.

 

Preludi de l’any nou a Hà Nôi

 

Vaig tornar de Hà Nôi amb les targetes plenes de fotografies. Viure l’abans i el després del Tê’t ha estat absolutament emocionant, desconcertant, engrescador i inoblidable. Escollir les fotografies, cercar la música adient ( no m’agraden les músiques ‘ètniques’ per aquest tipus de videos ) ha estat costerut, però motivador i feliç. Un dia complet a Hà Nôi és tota una aventura, des de primeres hores del dia, cinc del matí en un dels molts mercats majoristes, l’arribada del tren provinent de Lao Cai, desplaçaments per la Ciutat, esmorzar al carrer, decidir quin arbre comprar per casa o l’oficina, fotografiar els infants mudats, les cistelles preparades per els altars dels ancestres, comprar el pollastre, fer el banh chung, menjar-lo ….. i anem passant les hores fins arribar a mitjanit.

Acaba l’any del cavall i comença l’any de la cabra.

Les fotografíes escollides del video, crec,  reflecteixen aquest ambient de la ciutat de Hà Nôi.

 

<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

Arriba el final del Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Avui diumenge es el 4rt dia del Tet, i es per descansar una mica. Dema dilluns encara fan festa, un dia mes de descans i dimarts tornara tot a rutllar com abans del dia 17.

Targeta de la camera plena, alguns videos ( per primera vegada ….), records, experiencies. He badat molt, pero molt. He compartit molt, pero molt. He omplert el meu cistell de molts coneixements. Esta essent un viatge diferent …. viure amb la gent, coneixer a la gent, fer passar el temps i poc viatge de coneixer nous indrets, paisatges, monuments, pagodes, llocs historics. Nomes em queda anar a Ha Long, i aquest si que es una visita que no puc deixar de fer. Es un retrobament i es un dels objectius i motius d”aquest viatge.

Alguna visita turistica sorpresa com el Museu dedicat a Ho Chi Minh, que es troba tot just al costat de la pagoda d”un sol pilar, i ben a prop del seu mausoleu. I tambe la Citadel, que els colonitzadors francesos van destruir i tot just esta reoberta des de fa no mes de 4 anys. Patrimoni Cultural de la UNESCO.

General Vo Nguyen Giap - 25.08.10 - el seu 100è aniversari

 

 

Focs artificials al llac Hoan Kiem, centre de la Ciutat, per donar la benvinguda del Nou Any, tambe una altra fita interessant i veure la gentada, que omplien els carrers, sense cap mena d’incident, somriures, alegria, families senceres, tothom al carrer.

Avui, ara, plou, 2/4 de 10 del mati de diumenge 22 de febrer, temperatura de 18 graus i molta humitat i el temps ha canviat a millor per la tarda. Mes calor, encara quasi tot tancat, molta gent a les pagodes, o passejant pels parcs, i sobretot visitant a la familia i amics.

I jo continuant badant …..

 

Tam biet ! Fins aviat.

 

 

Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Chuc mung nam moi ….. Bon Any Nou, i podem afegir-hi: Xuang at mui – any de la cabra.

Si, el dia 18 de febrer, els vietnamites entren en un nou any. Tot son corredisses, un trafic terrible, botigues i botiguetes plenes, tothom s’afanya a tenir-ho tot enllestit per la setmana vinent. Aquest cap de setmana moltissima gent marxa als seus pobles per estar amb la familia, i no puc dir en quantes llars mataran el porc o el pollastre, milions. I quantes families tenen ja preparat el banh chung, ben embolicat i que cal posar dins una olla immensa amb aigua bullint durant mes de 72 hores. I milers de motocicletes fent el transport d’arbres per aquestes festes, el presseguer florit o el kumquat. I flors i mes flors. Crisantems grocs acabats de collir per els altars dels ancestres. I els parcs i jardins de les ciutats i els pobles lluint flors,arbres florits i fanalets il.luminats. Cap al vespre, hi ha actuacions musicals arreu. Els cafes i petits restaurants plens a vessar. La gent amb paquets i regals. I no s’hi val oblidar els sobres de color vermell per els petits de la casa i dins d’aquests sobres ”l’aguinaldo” que els donara sort al llarg de l’any. Si algu te la sort de trobar un bitllet de 2 US$ significa ja la sort assegurada per aquest nen o nena.

El senyor Thin: Encens i festes del Tê't a Viêt Nam

 

Son molt supersticiosos els vietnamites i tot el que passa aquests dies, te un sentit.

M’han convidat el segon dia del Tet a dinar a casa la familia de’n Tien. He de portar dos sobres. No tinc bitllets de 2 US$, pero si de 1 $. Entenc que els donare sort, perque soc estrangera i no es usual. La setmana vinent sera la festa gran; per entendre’ns, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis, tot plegat resumit en tres dies i ara allargat fins a set. I tambe cal comptar que els vietnamites celebren el seu aniversari aquest primer dia del Tet.

Tambe anire a casa d’amics i coneguts, i diumenge dia 15 en un bar-cafe on celebraran les festes. La gent es felicita, es fa regals i a casa han de fer neteja a fons. S’acaba un any i comensa un altre, i tot ha d’estar lluent, net, polit i que no falti de res. Passem pagina, diuen, i comencem un nou any. Els que no poden comprar l’arbre, el lloguen; hi ha solucions per a tothom. Ningu no deixa de celebrar el Tet.

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

Si el moviment usual de la Ciutat es intens ara, encara mes, i el temps no acompanya gaire ,la veritat. Plou, plugims humits, i fresqueta. Pero sembla que el temps canviara a millor. Augmenten les temperatures, i surt el solet, timidament, el percebs, notes l’escalfor.

Trobo en falta el sol de la Mediterrania. Estic vivint uns dies inoblidables, lluny de casa, prenent notes, i omplint la llibreta d’apunts, i la camera, de fotografies. Encara em queden dies d’estada en aquest pais, i en aquesta Ciutat. Tinc pendent algunes sortides. Per cert, dilluns vaig a casa la familia de’n Binh. Maten el porc per preparar les menges del Tet. Sera curios veure com ho fan i si no es tan diferent com les matances de casa nostra.

Simplement volia desitjar-vos a tots els veins i veines de Can VilaWeb un molt bon any, que ho sera, i deixem enrera enrenous, mals moments i encarem aquest any de la cabra (animal que es creatiu, persistent, tossudet, treballador)  per arribar al final del nostre cami ….. votar i guanyar la independencia del nostre pais.

***********

…………………… El transportista ja ha carregat el presseguer per posar-lo a la porta de Can Vila Web. No se si arribara a temps ……

 

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

El cavall: Chúng Múng Nâm Mó’i Giáp Ngo – Feliç Any Nou

Mia obre la porta de casa els seus oncles. La primera persona que entra a casa en el primer dia del Tê’t ha de ser honrada, sense deutes, bona persona, solidària i si pot ser una mica més rica que ells mateixos.
El cavall té una caràcter bastant indomable, va a la seva. No escolta. I sempre té pressa. Corre molt. És intel.ligent i amic dels humans. Crec que els vietnamites no els agrada gaire el cavall, per la pressa. Ells no en tenen. Van al seu ritme. Mesuren molt bé el seu temps. Córrer molt vol dir equivocar-se. Per això esperen que la primera persona que entri a casa els porti prosperitat, salut i molta sort en aquest any 2014. Han d’escollir bé.
Els ancestres ja han tornat. Són a casa i l’altar amb les diferents menges preparat.
L’encens inunda d’olor i de llum la casa. Pot durar uns 15 a 20 minuts fins que s’apaga i és en aquest moment quan la família es desitja un bon any, es fan les ofrenes i els regals. Plegats. És la unió de la Terra i el Cel.Seguidament seuen tots al voltant de la taula on les mengers preparades especialment pel Tê’t estan a punt. El banh chung (pastís d’arròs glutinós amb carn de porc i mongetes), el gio cha (un embotit deliciós i molt difícil d’el.laborar), hanh muoi (cebetes escalivades cruixents per facilitar la digestió), canh bong (una sopa deliciosa feta amb la pell del porc, amb hortalisses, gambes i bolets), pollastre, els rotllets, fruita (vermella a poder ser).

I les celebracions continuaran al llarg de tres díes i tota la setmana. L’any passat ja vaig dir que per primera vegada el país quedaria paralitzat durant set díes, i no creia que tingués continuïtat. M’he equivocat, sí que en té. Ja ens hem felicitat els amics i jo, i ens hem desitjat un molt bon any. És possible que l’any vinent (any de la cabra …..) podría ser jo la persona que entri per la porta d’alguna de les cases amigues, així que m’he de portar bé, pagar els deutes i procurar fer guardiola !!

Chúng Múng Mó’i Giáp Ngo  –  Feliç Any Nou.

 

Cal afanyar-se: A Viêt Nam el Tê’t és dijous.

Avui i demà tot són corredisses a Viêt Nam. Tren, cotxe, avió, barco, carro tirat pels bous, bicicletes, motocicletes, caminar. Un desplaçament massiu a tot el país. Tots volen arribar a casa i retrobar-se amb la família i celebrar el Tê’t. La Mai ja ha arribat a Hà Nôi. Ella viu a California i és filla dels anomenats ‘boat people’, els vietnamites que van fugir en acabar la guerra. És la primera vegada que viatja al país dels seus ancestres i anirà a casa els oncles que viuen prop de Hà Nôi, a Cau Doi. Els seus oncles són tots dos cal-lígrafs i des de fa setmanes tenen molta feina per escriure els pictogrames que s’utilitzen per demanar els desitjos en paper vermell i penjar-los a les branques i als arbres dels kumquat, presseguers i albercoquers. Aquests escrits s’anomenen cau doi. 

Encara no han acabat els encàrrecs. Les botigues són plenes d’aquests pictogrames que els nens guarden amb delit. Però els més buscats són els que t’ofereixen els autors. Són al voltant del Temple de la Literatura, a Hà Nôi, on si no ….
Els infants, el primer dia del Tê’t, reben per part dels pares i els avis el sobre, vermell, i a dins uns diners que signifiquen prosperitat per tot l’any. Ells abans ja han llegit el que els seus fills i néts han penjat als arbres.Recordo la meva infantesa quan anavem de visita a casa dels oncles i tietes, i amics i amigues dels pares, i rebíem un ‘aguinaldo’, en les nostres festes de Nadal i canvi d’any.

Els altars dins a casa ja estan preparats. Un agricultor encara transporta els kumquats pel riu Mekong. Ha fet curt i la demanda és gran. El senyor Hien continúa escrivint i la Hai descansa una mica per continuar distribuint les branques de presseguer. El meu kumquat escollit és ple de fruits.

Fotografia: El senyor Hien escrivint. Temple de la Literatura. Hà Nôi.

La cantant Pham Quynh Anh interpretant la cançó ‘Bonjour Viêt Nam’. Nascuda a Bèlgica, filla de refugiats.

 

30 de gener 2014 – Tê’t Any Nou a Viêt Nam

A Viêt Nam tothom està enfeinat. Han de preparar les menges per celebrar l’any nou, l’any del cavall. Els deus de la cuina sembla que ja han marxat lluny a trobar-se amb els ancestres i per informar si la casa és a punt i i la família ha fet net de tot el que ha passat l’any anterior. Les famílies esperen el seu retorn amb bones notícies i això passarà el proper dia 30 de gener, que serà el començament de la celebració del Tê’t.

Trobar bitllets d’avió a Hà Nôi o a Ho Chi Minh és difícil, diría que impossible. Els trens i autocars no accepten ja més reserves. Any rera any són més els vietnamites que tornen al seu país per celebrar el Tê’t amb la família. Queden lluny els anys de foscor i rancúnies. El banh chung  no pot faltar mai a les cases i cal preparar-lo aviat, una o dues setmanes abans. Els albercoquers i presseguers ja són també a punt. Ara cal escollir el més bonic. D’altres prefereixen el kumquat, però les branques i els arbres sempre en flor, i de les branques els infants penjaran els seus desitjos, com nosaltres les cartes al reis. De color vermell, el color de la sort.

El cavall és l’animal del zodiac d’enguany. La serp haurà acabat el seu any. El cavall és un conversador tranquil, generós en els seus elogis, i per tant agrada a la gent, però  rarament escolten i accepten els consells dels altres. Tenen un temperament irascible i són propensos a colpejar. És savi i intel.ligent, i és molt amic dels humans. Són ràpids, i se’ls compara amb el sol que viatja tots els dies de l’any per la terra. Té moltes contradiccions. Les seves millors hores són al migdia, quan el sol és ben alt. 

Els nascuts en els anys 1906-1918-1930-1942-1954-1966-1978-1990-2002-2014-2022 tenen com a símbol del zodiac vietnamita, el cavall. Moltes parelles decideixen l’any de naixement dels seus fills tot mirant l’horòscop i si és un animal que li donarà sort en la vida. Els vietnamites són molt supersticiosos i creuen fermament en aquest fet. Penso que el cavall no és un dels animals preferits entre els vietnamites. De fet no he vist mai molts cavalls. El búfal és el seu company i animal per excel.lència.

Els amics em diuen que ja han vist marxar els deus de la cuina per anar a visitar els seus ancestres, i van preparar l’altar amb forces menges. El proper dia 30 aniré al restaurant vietnamita Pho per fer un bon àpat i celebrar aquesta entrada d’any, el segon per a mí. De fet els vietnamites no celebren els seus aniversaris, el dia concret que van neixer. El nou any és l’aniversari de tots els milions de vietnamites.
El primer dia del Tê’t felicitaré a tots els amics i no cal pensar-hi més.

Fotografia: Segells commemoratius de l’any del cavall.
Arxiu: Com aprofitar la motocicleta per transportar kumquats. Els vietnamites són un mestres.

 

Cuina vietnamita a Barcelona: Per Fí !!

Després del meu primer viatge a Viêt Nam l’any 2006, vaig descobrir la cuina vietnamita. He tornat, i he viatjat a altres països del sudest asiàtic. Pel meu gust, la cuina de Viêt Nam és la que més m’agrada. Tots aquests anys he estat provant menjar fet en restaurants on diuen ‘ cuina vietnamita’, però en realitat no és així. Són, la majoria, xinesos, cuinant uns plats que ells no mengen al seu país, o potser sí, una mica similars.

Però vaig descobrir un petit restaurant on la Hai Nguyen sí cuina com ho fan al seu país. Segueix fil parranda les receptes de la seva àvia i la seva mare, i pots menjar el Phò Bo tal qual, com si estiguéssis a Hà Nôi, o a Ho Chi Minh City, o a Hue. Entre botigues d’informàtica, i venda de cartutxos, apareix una entrada petita, poc visible, diria jo i un espai net, alegre, colorista, i una carta on pots degustar, menjar, gaudir, de la bona cuina d’aquest país, sense enganys, sense embuts. I a més pots beure una cervesa Hà Nôi i prendre un cafè vietnamita, tan diferent.

Restaurant Pho’ – carrer de Sepúlveda 159 – www.myphobar.com

Chà Giò (farcellets), Gòi Cuón Cai (farcellet vegetarià), Gòi Báp Cài Gà (Amanida de col amb pollastre, herbes fresques i cacauets torrats, amb xips de gambes).
Phò’ Bò (sopa amb vedella) Bún Bò Hué (sopa picant amb aroma d’herba de llimona, vedella i porc), Co’m Cà Rí Gà (pollastre al curry amb herba de llimona, llet de coco, patata i pastanaga, acompanyat d’arròs de gessamí al vapor).
Bánh Bông Lan Lá Dú’a (pastís de pandanus amb una crema suau de coco).
Kem Chuói/Dù’a/Xoài (gelat de plàtan, coco, mango).

És una bona mostra d’un menú de migdia. I seure en una de les taules i poder menjar, per fí, bona cuina vietnamita, em retorna a aquell país. Una cuina senzilla, saludable, digestiva, respectuosa i utilitzant el que Hai Nguyen troba al mercat. Voler donar a conèixer la qualitat de la cuina feta a casa, però lluny de casa. La cuina de Viêt Nam ha arribat per fí a Barcelona. I una ullada a les dues fotografíes ……

Fotografia: Phò’ Bo. Un dissabte migdia. RG
Arxiu: Cafè vietnamita. RG