Avi Pep

Respirem i pensem.

19 d'abril de 2024
0 comentaris

Refugi climàtic

Una combinació de paraules amb un significat prou conegut i assimilat a una realitat comuna, que cada dia veiem i notem que s’agreuja més.

Comencem pel principi, la gent, les persones, els humans fa anys que no mirem res de les conseqüències que pateix el nostre entorn, diguem-li natural, humà, o diguem-li genèricament flora i fauna, també hi estem inclosos, principalment per les accions induïdes per nomes uns quants, que busquen un benefici material a curt termini, i que signifiquen un enorme deteriorament, tan de la natura com de la vida en general, destrucció de ecosistemes, rius morts, boscos abandonats quan ja no cremats, aire contaminat i amb altes dosis de verí pels essers vius.

I tot plegat, possiblement influenciat també per les alteracions més o menys naturals que pot patir la terra i tot el sistema solar, ens esta portant a tenir cada dia o cada setmana o cada any, un entorn i unes possibilitats de vida que van minvant, cada dia es més difícil sobreviure en un món que no cuidem, en un món que destruïm, en un món que com sovint dic, no es nostre, ens l’han deixat, es dels nostres fills i nets, si es que hi poden arribar a sobreviure.

I ara, quan ho hem anat destruint tot, ara quan encara no hem fet res nomes que continuar degradant-ho tot, en lloc de agafar el problema de soca-rel i buscar solucions reals, que han de ser a costa de reconduir la nostra manera de viure, oblidant el consumisme esbojarrat i sense solta ni volta, retallant els beneficis materials de quatre auto escollits personatges  que viuen be amb el nostre esforç i patiment, combreguem amb una nova línia d’estratègia social, que no dic que no tinguem que aplicar, però que ens l’empassem sense qüestionar-nos res ni a ningú, es que no n’aprendrem mai.

Situem-nos on vulguem del nostre entorn més proper, en el fons suposem que es el més conegut per a nosaltres, i tot llegint a la premsa que les piscines publiques i privades es podran omplir si s’obren als ciutadans, i si tenen la consideració de refugi climàtic, pensem … el nostre poble, 9.100 habitants, capacitat de la piscina municipal, quan? un 3% de la població? un 4%?  es indiferent, es una quantitat irrisòria, i la resta de persones? i de l’altra 97% que en fem? on els fiquem?

La possibilitat d’afegir l’obertura de piscines privades a les publiques, jo no tinc piscina privada, no se si comporta algun avantatge, però si pot portar molts entrebancs i problemàtiques derivades del seu us, tothom ho te clar? tothom ho te assumit? Primer de tot, la seva utilització com a refugi climàtic serà gratuïta per el públic en general o es tindrà que pagar entrada o per dret d’us? estaran obligats a tenir socorristes? qui els pagarà? en cas d’algun accident, qui en serà el responsable? tindran que tenir espais d’ombres o tothom tindrà que estar-se sota un sol de quant? de 40 graus o més? tindran que tenir begudes perquè tots els assistents es puguin hidratar? de pagament o gratuïtes?

Tot el que sigui millorar la vida de les persones en general, tindra sempre el meu suport, però això d’obrir piscines amb un sol possiblement de més de 40 graus en el moment àlgid de la canícula estiuenca, no se si es la millor solució pel conjunt de la societat … i pensant, pensant i si obríssim més espais com la biblioteca i centres socials i culturals on a més de ser un refugi climàtic a raser del sol i amb climatització controlada i adequada, podríem dedicar les hores a entrenar i ampliar la comprensió lectora que tanta falta ens fa, segons els informes PISA dels darrers anys, devorant llibres en lloc de que el sol devori la nostra pell i la nostra salut? Imatge de elg21 a pixabay.

Cobrar els rescats
25.12.2023 | 9.47
No superar-ho mai
22.11.2023 | 9.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.