Claret és el dia que els periòdics no en duen algun en portada amb declaracions dels líders polítics; en un llenguatge neutre molts són perfectament intercanviables, tot i que cada mitjà en pot preferir de determinats amb un toc particular que en manifesta el color ideològic. Per Bartolomé Sanz Albiñana Si parem un poc d’atenció
Paradoxalment, sembla que l’individu no es beneficia d’aquesta exposició perquè queda atrapat entre l’autoexplotació i l’afany de protagonisme en un univers que és tan familiar com descarnat alhora Per Pere Brincs Hui ningú no s’estranya del fet que els mòbils espien les converses. No, s’accepta com a normal que després d’una xarrada sobre gossos, per
No es tracta d’acumular estudis per a biblioteques, sinó generar coneixement útil per a l’acció, per a la transformació social Per Víctor Prieto Hi ha moments en què la societat necessita mirar-se a l’espill, no per vanitat, sinó per necessitat. Vivim temps confusos en què la informació abunda, però el sentit escasseja; en què l’opinió
Si algun dia trobe les credencials d’aquelles beques salari crec que les emmarcaré com es fa amb els títols i diplomes universitaris perquè els meus fills i néts no obliden la meua procedència humil i aprenguen la lliçó del valor de l’esforç, del sacrifici i del treball Per Bartolomé Sanz Albiñana En algun moment del
Amb l’arribada del turisme als anys cinquanta del segle XX, la societat espanyola, tancada i beata, va començar a deixar de mirar-se el melic per a mirar el de les estrangeres. Això, que també ens pot fer riure, tenia implicacions morals. Per Bartolomé Sanz Albiñana L’alacantina Amanda Segura Hernández es va fer tristament famosa l’estiu
Per Daniel Mahiques · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner Maria Beneyto és l’escriptora de l’any nomenada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aquest 2025. Per això s’ha reeditat una de les seues obres més conegudes, La dona forta, la primera novel·la que va escriure en valencià, l’any 1967. A partir d’un club
Vista panoràmica d’Atzeneta d’Albaida (https://www.facebook.com/fotosantiguesvallalbaida) En la documentació consultada hi ha llacunes, però la que tenim ens permet una visió ampla que ens acosta de manera segura a aquestes criatures, la major part dels quals arrelaren a les nostres terres. Amb la pregunta que titula l’article acabàvem el del mes passat. En alguns d’anteriors hem
L’objectiu era l’adoctrinament subtil en la ideologia nacionalcatòlica en què la religió, la pàtria i el respecte a l’ordre jeràrquic eren parts fonamentals de la bastida del règim. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la nostàlgia de la vida que s’esmuny, els carrers de la meua infància s’han transformat, el veïnat ja no hi és, la
Però, al cap de poc, dos o tres mesos després d’estrenar-la, l’aparell va començar a presentar una tos sospitosa. Per Pere Brincs Acomiadar-me de l’última planxa que he tingut no m’ha costat tant com em pensava. És inevitable d’agafar afecte als objectes de companyia. Hi ha a qui li passa amb el cotxe, o amb
Presos republicans al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València. / © Biblioteca Valenciana Per a obtenir un dictamen favorable de la comissió d’examen de penes i poder beneficiar-se d’una commutació o llibertat condicional, l’expedient del reclús n’havia de manifestar, sobretot, la submissió al nou règim. Per Bartolomé Sanz Albiñana Fa huitanta-cinc anys, acabada
Aquesta torre té reminiscències mudèjars i compta amb tres trams escassos i un acabament de manises blanques i blaves que s’encasten com les escates d’un peix en una mena de piràmide amb les arestes arrodonides. Per Pere Brincs Quan deixes Ontinyent arrere i enfiles la carretera cap als Alforins, tot canvia a poc a poc.
Ara bé, molts ciutadans opinen que el millor regal que ens podrien dur els Reis d’Orient per a 2026 seria la convocatòria d’eleccions en l’àmbit estatal i valencià i acabar com més prompte millor amb aquest circ de confusió. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan vostés llegiran aquestes línies, i això demostrarà que pertanyen a l’espècie
A una banda, si allargue un poc el braç, fregue amb la mà l’aspror de l’estepa que sempre mostra fulles caragolades i, a l’altra, també amb un simple moviment podria arribar fins a la bromera de la mar, de tan prop com està aquell horitzó blau. Per Pere Brincs Quan acaba el calvari, contigu com
Bertomeu, i l’hipocorístic Tomeu, era un nom que en el passat abundava entre la gent dedicada a la terra. Portar eixe nom era senyal inequívoc de ser pobre i treballar per a algú, de ser, com deien aleshores, “dels que sembraven i collien perquè s’ho menjara un altre”. Per Bartolomé Sanz Albiñana El juliol del
Albaida va acollir 32 xiquets en la primera meitat del segle XX. (Fotografia extreta de https://www.facebook.com/fotosantiguesvallalbaida) En molts casos es va donar la circumstància que els pares naturals de xiquets adoptats els van reclamar quan ja estaven criats i perfectament integrats en les famílies i localitats d’adopció Article de M. Luisa Plà Tormo Si en