Club 7 Cinema

“Napoléon vu par Abel Gance” és una de les obres mudes més importants i una de les restauracions més monumentals de la història del cinema. La “Première Époque” [primera part del film, 3h 40 minuts del total 7 hores que dura la pel·lícula sencera] es projectarà el 14 de maig [inaugurant la secció Cannes Classics de la 77a edició del Festival] com a estrena mundial, en una versió fruit d’un treball colossal i apassionat, realitzat per la Cinémathèque française amb el suport del CNC, han comunicat els responsables del certamen.

La restauració del clàssic.

Hauran calgut més de setze anys per retornar a la vida la gran obra d’Abel Gance, aquesta espectacular pel·lícula-òpera que ha tingut una trajectòria extraordinària, per tal de recuperar-ne la integritat i esplendor. Per a aquesta reconstrucció titànica de la pel·lícula de 7 hores de durada, dividida en dues èpoques, diferents fonts han permès tornar a la trama original. Les bobines es van trobar a la Cinémathèque française, al CNC, a la Cinémathèque de Toulouse i a Còrsega, però també a Dinamarca, Sèrbia, Itàlia, Luxemburg, Nova York… Georges Mourier i el seu equip han treballat imatge a imatge i han avaluat gairebé 100 quilòmetres de pel·lícula. Les notes de muntatge d’Abel Gance i les discussions amb la seva muntadora, trobades a la BNF, han permès tornar a muntar la pel·lícula en la seva versió original.

L’origen de la pel·lícula.

L’any 1927, “Napoléon vu par Abel Gance” tenia l’ambició del seu tema: va multiplicar les innovacions tècniques i estètiques, com les càmeres muntades dalt de cavalls o el famós tríptic final, en tres pantalles simultàniament. Amb el seu repartiment grandiós i milers de figurants, la pel·lícula va sorprendre el públic i la crítica durant la seva primera projecció a l’Òpera de París el 7 d’abril de 1927, en presència del president de la República Gaston Doumergue i dels mariscals Foch i Joffre. Després va començar la seva carrera a França i arreu del món.

La dispersió de l’obra original.

Quan va arribar el cinema parlat, les bobines es van escampar pertot el món, algunes es van perdre o  van ser destruïdes. Aleshores, la pel·lícula va ser objecte de nombrosos muntatges i mutilacions al llarg del temps; fins ara, se n’han enregistrat 22 versions diferents. A la dècada de 1980, la pel·lícula d’Abel Gance va fascinar els cineastes Claude Lelouch i Francis Ford Coppola, així com el gran historiador mut Kevin Brownlow i Costa-Gavras, el president de la Cinémathèque française. Des de l’any 1927 no s’ha presentat mai més al públic, en la seva versió original coneguda com la “Grande Version”.

La preestrena ‘cannoise’, la gran estrena parisenca i la trajectòria inicial d’aquesta colossal restauració.

És la primera època, de 3 hores 40 minuts de durada, que es presentarà com a pre-inauguració del Festival de Canes i com a obertura de Cannes Classics. A continuació, la pel·lícula es projectarà íntegrament en un concert de cinema simfònic excepcional, amb 250 músics de Radio France a la Seine Musicale de París els dies 4 i 5 de juliol, així com al festival Radio France de Montpeller, després a la Cinémathèque française i en festivals d’estiu. Més tard s’estrenarà als cinemes francesos i s’emetrà per France Télévisions i a Netflix. Gairebé 100 anys després de la seva arribada, el Festival de Canes s’enorgulleix de ser el lloc del renaixement de “Napoléon vu par Abel Gance”, un monument del 7è Art.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!