Catalunya, incapaç d’independitzar-se, menysprea Israel per defensar-se. L’antisemitisme campa impunement en un país desorientat com el que queda del nostre, sense saber prioritzar la pròpia supervivència nacional però abraçant causes alienes que en són contradictòries, com és el cas de la palestina. El món lliure té tres fronts de guerra oberts: Ucraïna, Israel i Taiwan, objecte d’agressió per part de l’eix totalitari antioccidental integrat per Iran, Xina i Rússia del qual els palestins són un component instrumental.
Cap d’aqueixes consideracions, ni les d’ordre intern, ni les d’ordre internacional són tingudes en compte pels milers de manifestants que ahir van expressar pels carrers de Barcelona el suport a la destrucció d’Israel. La CUP i els Comuns han demanat al govern espanyol que s’afegeixi al de la República d’Àfrica del Sud en la maniobra d’acusar l’estat d’Israel de “genocidi” davant el TPI. També que les institucions catalanes trenquin relacions amb les israelianes. Les joventuts d’ER no es queden pas enrere i bramen la consigna de “Palestina, del riu al mar”, sense ignorar que això comportari el genocidi dels jueus en la seva terra ancestral. Ada Colau s’embarca en la nova “flotilla de la llibertat” en direcció a Gaza.
La ignorància, el fanatisme i la violència atiada contra Israel des dels mitjans de comunicació nostrats i la majoria de la classe política és un dels senyals de la seva mediocritat i cinisme. La unanimitat espanyola contra l’estat del poble jueu liderada per Pedro Sánchez només l’ha trencat públicament Sílvia Orriols fent costat a Israel quan va ser atacat per Iran la setmana passada, contrastant amb el silenci còmplice de la resta de candidats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!