Avi Pep

Respirem i pensem.

21 d'abril de 2024
0 comentaris

Comissions, escàndol i juguesques.

Llegia a LV un article d’en Jaume V. Aroca, el seu titular “Les comissions del cas Koldo: quin escàndol, aquí es juga!” i em dona peu a posar el d’aquest escrit, perquè al cap i a la fi, els ciutadans continuem sense ser capaços de separar el gra de la palla, continuem acceptant que els polítics, tots i de tots colors, continuïn marejant la perdiu i ens continuïn prenen el pel.

Hi ha una frase del seu article, referent a les situacions que patien les residencies d’avis, i que en boca del director d’una d’aquestes residencies diu: no hi havia mitjans, però si molta paperassa i moltes instruccions tan oficials com contradictòries, i amb aquest sentiment la gent es moria i els treballadors emmalaltien.

La realitat es que gent propera als socialistes, als populars i a altres tendències polítiques, presumptament van fer allò que es diu “el seu agost” o sigui que van fer un calaix a sobreeixir, en moments d’urgències sanitàries, en moments de mortaldat pandèmica.

I ara els polítics s’han sorprès de tot allò i tot fent-se els angoixats volen fer comissions, pensem en el doble significat de la paraula, comissions econòmiques i comissions d’investigació. Les primeres son les que alguns es van embutxacar amb l’angoixa i el patiment alie, amb el sofriment de persones que van morir a milers, mentre ells i elles sense cap mena d’escrúpol, recollien el fruit de les seves “gestions” també amb quantitats dineràries xifrades centenars de milers d’euros.

Es curiós, de l’article de LV, es desprèn que sembla ser que la despesa d’emergència més recurrent per part de les institucions publiques de tots colors i a tots els nivells, central, regional i local, no va ser el material sanitari, no, resulta que va ser el material informàtic, perquè es clar havien de fer funcionar les oficines tancades al públic.

Exigim responsabilitats, no ho fem mai, el que queda clar es que en situacions com aquesta, no ens podem conformar en esclarir el que es va fer malament en el decurs de la pandèmia, que també, hem de saber que es feia i es fa malament, tan en la pre com en la post pandèmia. La primera cosa que podrien explicar els polítics, es perquè en aquests dos maleits anys de pandèmia, hi van haver més de 14.000 contractes d’emergència sense control de fiscalització, i perquè no quadren les xifres econòmiques, l’OIRSC (Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació) espanyola diu que es van gastar 7.000 milions en dos anys, i l’administració central diu que va transferir a les comunitats autònomes per la via d’emergència 20.000 milions d’euros.

L’article fa un retret, i cap administració se’n salva, encara que s’assumeix que no tots els cassos van ser corrupció, si que ens queda un molt mal regust del perquè tenim unes administracions tan matusseres. Es cert, es un escàndol, però que es el que hem de titllar d’escàndol? el que alguns cobressin comissions  milionàries? que forma part del joc empresarial, o que els nostres representants polítics que conseqüentment son, o han de ser, els nostres defensors, ho permetessin? De fet tot plegat ha estat un joc, un joc que com sempre hi ha uns pocs  guanyadors i molts perdedors, encara que no se si tots han i hem assumit que, en aquesta ocasió, el joc anava de vides humanes, anava de morts. Imatge de erikawittlieb a pixabay.

Plantilles als geriàtrics
12.07.2023 | 10.23
A Cobert
03.04.2023 | 9.35
El nou model sanitari
19.12.2023 | 10.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.