“La ciència és l’ànima de la prosperitat de les nacions i la font de qualsevol mena de progrés”
(citació de Louis Pasteur)
No és una excepció estudiar ciència a les escoles. És cert que la ciència inclou diferents branques d’estudi i, per tant, cadascú decideix aprofundir-ne una o una altra a la universitat. En tot cas, la ciència, en el seu significat global, ens permet entendre el món en el qual vivim i experimentar nous mètodes en nombrosos àmbits.
Un sector en què la ciència ha jugat i juga un paper de vital importància és la medicina. És suficient pensar en el fet de tenir un medicament o un vaccí per a gairebé totes les malalties. Quantes vides han estat salvades gràcies a la ciència? A més, a hores d’ara, hi ha medecines de tota mena per a les persones grans, cosa que els permet de viure més anys respecte a aquells que vivia la gent en segles passats. És una fita aconseguir allargar encara més la longevitat, si bé hi ha qui s’hi oposa, perquè és com si anéssim en contra de la pròpia naturalesa humana.
La ciència afavoreix també l’exploració de l’univers. Quants planetes hem descobert i quants ens queden encara per descobrir? De fet, la ciència ha anat a passes de gegant per esbrinar què hi ha més enllà del nostre petit planeta, una pregunta posada al llarg dels segles no només per científics, sinó també per filòsofs. En fi, és evident com la ciència ha pogut descobrir nous mons i estris que ara mateix no podríem ni imaginar.
En conclusió, és indubtable que darrere de qualsevol classe de progrés s’amaga la ciència. Hauríem d’estar-ne agraïts, ja que és ella qui mou els fils del nostre futur, un futur pròsper i ple d’esdeveniments sorprenents.
Continua meravellant-me la teva capacitat idiomàtica. Ningú no diria que fa un parell d’anys no en sabies ni un borrall de català.
Una abraçada!
No cal que m’afalaguis, benvolgut Cinto, però he de reconèixer que fa un parell d’anys no sabia ni formar una simple frase en català. Tot és qüestió de pràctica. Una forta abraçada.