Avui Clara Ponsatí presenta a París el seu llibre “Molts i ningú”, editat per la Campana, a 2/4 de 7 de la tarda, a la Rue de Malte, nº 40, en un acte organitzat per l’ANC Assemblée Nationale Catalane de França. https://www.facebook.com/events/5348598321935788?ref=newsfeed
Avui, quan fa 31 anys de la seva mort, he de reconèixer que des de el dia que la vaig conèixer em vaig enamorar platònicament d’ella. Era una mica més gran que jo, i molt més atractiva intel·lectual i físicament. Enamoradís que sempre he estat, la seva presència em va trasbalsar. La Montserrat era lluminosa.
M’han cridat l’atenció les dades d’un estudi publicat pel diari Ara el 30 d’octubre sobre l’ús del català i del castellà per territoris dels PPCC. No diu res que no intuís, però em sorprèn el poc ressò que ha obtingut, serà per la malfiança que ens desperta l’Ara des del canvi d’editorial possible conseqüència de
El 1700, Carles II de Castella va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís XIV de França, qui, d’aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella. La guerra va començar perquè l’emperador d’Àustria va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura
Com diu la dita… Divendres Sant, a collir farigola al camp! La farigola és una planta també coneguda amb els noms de timó, timonet, tomell, tem, tomaní o frigola. La farigola és una planta originària dels països mediterranis, tot i que avui en dia també es troba en d’altres indrets del món com a planta cultivada.
En Pere Ortís és un capellà singular, un intel·lectual reconegut i un català de pedra picada. Vaig conèixer el sacerdot en un poblet perdut de la Segarra d’una vintena d’habitants, Palouet, on ell estava exercint el seu ministeri. Talment el seu destí recordava més els càstigs del “nacionalcatolicisme” als capellans díscols, que al bucòlic repòs
La guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va començar quan Carles II moria sense descendència i les corts europees van discutir l’herència dels dominis de la Monarquia Hispànica. Dues nissagues la reclamaven: la francesa Casa de Borbó i la Casa d’Àustria. Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que els estats de la Corona
“L’espoli fiscal contra Catalunya té més de tres-cents anys de recorregut. A la imposició de les “quinzenades” (1) i el cadastre castellà un cop les tropes borbòniques s’apoderaren de Catalunya ha seguit una acció continuada que no han aturat mai i on Catalunya sempre ha donat molt, molt més del que ha rebut. No s’aturà
Dels segles X al XII entre els comptats catalans i l’emirat de Còrdova, s’hi situava una àmplia franja de frontera, una terra en procés d’organització i poc poblada, era el que ara coneixem com el Penedès. Si al nostre país es calcula que hi ha més d’un miler de fortificacions medievals, a les comarques de
Pedro de Alcántara Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, Pacheco Manrique Aguilar y Silva, més conegut com el catorze Duc de Medina Sidonia, va morir a Santa Margarida i els Monjos el dia de Reis de 1779 i va ser enterrat a Vilafranca. SMMonjos al segle XVIII eren un conjunt de masies amb quatre o
Gloria Lasso va ser una cantant molt popular que va tenir una vida dramàtica. Va néixer l’any 1922, en data, lloc i hora incerta ja que existeixen dues partides del seu naixement, una de Madrid i l’altre de Vilafranca, i és molt possible que hagués nascut a Santa Margarida i els Monjos, malgrat que el
Malgrat que les darreres pluges ens puguin donar una imatge distorsionada de la realitat, actualment ja ningú discuteix que l’aigua és un bé escàs al Penedès i que condicionarà el futur del territori. El tòpic del Penedès, entitat uniformement plantada de vinyes, s’està dissolent amb el seu important desenvolupament industrial emmarcat entre les zones metropolitanes
L’any 2008 naixia a Els Monjos el ball parlat d’en Joan de Serrallonga. Aquest quadre històric, que la colla de Sant Martí Sarroca ja havia representat repetidament a la Festa Major de Santa Margarida durant el segle XIX, naixia amb el sobrenom de “Serrallonga de l’Escarrabina (Escarabina en castellà)”. Escarrabina era el renom d’una casa
Aquesta era una pregunta que s’utilitzava per referir-se a l’hora fins ben entrats els anys 50. Era habitual quan es quedava amb algú, o quan es parlava dels horaris d’algun esdeveniment, preguntar si es tractava de l’hora nova o l’hora vella. La pregunta tenia el seus origen quan Franco l’any 1940 va canviar l’hora que
A Catalunya les reserves totals d’aigua estan al 52%, fa un any estaven al 86%. La situació no és nova, en els darrers 20 anys ja s’han produït cinc episodis de sequera i el canvi climàtic cada dia es fa sentir més. El Penedès s’asseca i, al mig de l’etern debat territorial i de les