marginàlies

No ha sabut fins després de veure “Songs of Earth”, de la noruega Margreth Olin, un prodigi de sensibilitat, de bellesa i de saviesa, que avui és el Dia de la Terra. No ho podia celebrar millor, si és que es tracta de celebrar el mal que feim al medi natural.  La pel·lícula, produïda per Liv Ullman i Wim Wenders, és un poema que retorna l’espècie humana a la naturalesa, per esquerpa i implacable que sigui, i no a la inversa, com ens hem encabotat a fer.

I és en assaborir els efectes d’aquests cants a la terra que pensa que jamai no s’acomplirà el seu desig de caminar per damunt una glacera i percebre’n l’avenç gairebé imperceptible. Ni que ja no és a temps de sentir l’enyor d’aigua de mar dels penyals que l’esguarden. Ni encara menys de perdre’s per l’illa Ofu, a les Manu’a de les Illes Samoa, que va veure anunciada en un cartell turístic en una pel·lícula americana insuportable.

I més lamentable, encara, pensa que ja no veurà restituïda la dignitat natural d’aquesta illa nostra convertida en terra de barrisc, en 3.620 quilòmetres quadrats d’usura i en mans de depredadors de tot signe, d’especuladors i de mercaders de la pitjor estofa.