I I ara? Ara el silenci m’escapça l’orella i això també em fa sentir pres d’una tristesa sobre la qual hi poso terra i la sembro per quan arribe la primavera. No sé quines flors hi neixeran, però jo estic més tranquil així, deixant que les coses vaiguen succeint-se com los núvols enduts pel vent.
Vas alçar-te abans que l’amor convertit en una vall pirinenca s’abraonés sobre les parets que esguardaven només ombres. El teu alè d’home lliure abraçava tota paraula i cada síl·laba d’aquella presó. El silenci, al pic del migdia, esguardava la teua hora, la del coratge embriagat, la de la metralla que fecunda màgics boscatges
Converses endreçades, com un crepuscle, així que neix, així que al cap d’uns minuts es desfà i mor l’aurora. Principi i memòria. Un ordre clandestí com una fiblada d’abella. Una manera de no arriscar o no atreure la lluita: no dir res, però estar disposat a parlar amb la mirada. Vas creure que era possible.
Manifest de Xarxa Aigua Ebre La gestió d’un bé tant preuat com l’aigua està generant cada vegada més preocupació a la població de les Terres de l’Ebre. Per aquesta raó les entitats que signen aquest manifest es comprometen a treballar conjuntament en benefici de la millora d’esta gestió i, com a punt de partida, volem
I Ara mateix, en este desert, et sento a prop. El cor també s’educa. Recordes? Tot anava a endreçar-se i tot esdevingué un oasi. Ara mateix conec alguns secrets, que són font de joia i entusiasme. Clams de la teua tendresa, riquesa dels humils, amor de tots els qui es deixen aixoplugar en la teua
I Em sento un clandestí, a casa meua, quan arriba la nit. Són la 1 i 22 minuts i amb una qualitat de so impecable del meu MacBook surt la veu de Lou Reed cantant Coney Island Baby. Estic relaxat, de tant en tant fumo un cigar de liar. Estic clandestinament relaxat. Manquen poques hores