Una visió marciana de la política catalana

Aquest article fou publicat el 15 de  juliol al Bloc Gran del Sobiranisme, sobretot arran del congrés de CDC que vaig tenir l’ocasió de visitar com invitat en les jornades de les catosfera.

Els meus companys del bloc que eren militants de CDC, em varen explicar una mica com havia anat i les dificultats que havien trobat per incloure la esmena que deia que un dels objectius de Convergència era la d’aconseguir que Catalunya esdevingués un Estat lliure dins de l’Unió Europea.

Com també vaig contrastar que es parlava molt pels diaris de la necessitat que CDC fes un gir cap a temes socials i deixes els temes nacionalistes de costat. l’alcalde Lluís Recoder de Sant Cugat era un dels principals defensors d’aquesta via.

També en el congrés del juny d’Esquerra, s’havia imposat les tesis menys sobiranistes i en canvi més d’esquerra. Es va acusar al sector que jo defenso Reagrupament, de ser de dretes , de ser poc sensibles als temes socials i que això no era el millor per ERC.

Per tot això vaig decidir escriure aquest article, a on intento defensar des de una lògica descontaminada de qualsevol perjudici ideològic que és el millor, des de el punt de vista electoral, per ERC i CDC, si apostar pel tema social o apostar pel tema nacional.

(continua)

Una visió marciana de la política catalana

Publicat al Bloc Gran del Sobiranisme el 15 de juliol del 2008

La racionalitat sempre ha estat una de les premisses que m’ha agradat mantenir per poder esbrinar, reflexionar i actuar en conseqüència. Però faltaria a la mateixa racionalitat si no digués que això no sempre és possible.

Els homes, com a animals, estem molt condicionats per les emocions. Aquestes afecten i molt la nostra manera d’entendre el nostre món i també com hem d’actuar. La nostra realitat està totalment condicionada per les emocions. Per això sempre valorem i demanem que els nostres líders polítics siguin capaços de controlar i canalitzar les emocions cap als objectius que s’han proposat aconseguir, i per això han estat elegits per nosaltres.

Recordo que fa uns anys, a la sèrie d’humor Polònia, hi sortien uns marcians que s’estranyaven de les reivindicacions del partit Ciutadans. La paròdia venia a dir que aquets grup de ciutadans eren com si fossin uns marcians dins de la societat catalana; bé, seguint aquest exemple, en aquest article em preguntaré què pensarien els marcians de les estratègies dels partits parlamentaris actuals a Catalunya.

Els marcians, pel fet d’estar fora de la influència terrenal, no estarien contaminats per la història ni tampoc per condicionants socials i culturals. Els marcians, primer, cercarien la lògica de la raó de ser de cada partit dins dels seus programes electorals i sobretot dels seus objectius, per després fer les hipòtesis amb les seves conseqüents respostes. Els marcians veurien ràpidament que els partits catalans tenen, a part de l’eix ideològic que tenen totes les forces polítiques, l’eix identitari que els diferencia de la resta de formacions de l’Estat espanyol.

Si fem un gràfic amb els dos eixos i repartim a on aniria cadascun dels partits parlamentaris catalans segons el seu programa i els seus objectius, tindríem aquest resultat:
 
El primer que els marcians es plantejarien en veure aquest gràfic seria que l’eix identitari més espanyol té molt cobertes les ofertes gràcies als partits d’àmbit estatal. Des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, els ciutadans del Principat tenen un partit en què es poden sentir representats:
 
En canvi, els marcians veurien que a l’eix identitari català l’oferta del mercat només està repartida bàsicament en dues forces: CiU, ERC i en menor mesura Iniciativa si trèiem IU.

 
Si mirem els punts de coincidència, podem trobar bàsicament les franges següents segons la seva grandària, que no necessàriament ha de coincidir amb la quantitat de gent que pot tenir:
 

1 ) Color lila: El PP i el PSOE coincideixen totalment en l’eix identitari espanyol i quan l’eix ideològic és de dreta-centre a centre.
2 ) Color gris metàl·lic: El PSOE i CiU coincideixen en l’eix ideològic de centreesquerra i quan l’eix identitari no és prou espanyol ni català.
3 ) Color verd: ERC i CiU coincideixen plenament quan l’eix identitari és català i quan l’eix ideològic és de centre a centreesquerra.
4 ) Color lila blau: El PP, el PSOE i CiU coincideixen en l’eix ideològic de centre i quan l’eix identitari no és prou espanyol ni català.
5 ) Color groc cartró: El PSOE i Iniciativa, amb IU sobretot, coincideixen quan l’eix ideològic és d’esquerres i quan l’eix identitari és no és prou espanyol ni català.
6 ) Color blau marí: El PP i CiU, amb Unió sobretot, coincideixen quan l’eix ideològic és de centredreta i quan l’eix identitari és més espanyol que català encara que sense deixar de ser-ho.
7 ) Color groc verd i groc marró: ERC i Iniciativa, i una mica el PSOE amb el PSC, coincideixen quan l’eix ideològic és d’esquerra i l’eix identitari és més català que espanyol encara que sense deixar de ser-ho.
8 ) Color carn : ERC i el PSOE, amb el PSC sobretot, coincideixen quan l’eix ideològic és de centreesquerra i l’eix identitari és més català que espanyol encara que sense deixar de ser-ho.

Hi ha altres petites franges de coincidència, poc importants, com la d’ERC, CiU i PSC-PSOE en el centre de l’eix ideològic i quan l’eix identitari és més català que espanyol encara que sense deixar de ser-ho. També hi ha franges de coincidència entre el PP i Cc o el PSOE i Cc.

Amb aquesta informació, si als marcians els féssim les hipòtesis següents per a l’escenari de Catalunya, en unes eleccions al Parlament de Catalunya, quina creieu que seria la seva resposta?

Hipòtesi a): L’eix identitari, se sobreentén que el català, té la mateixa importància independentment de l’eix ideològic; quins són els partits amb més possibilitats?
Resposta dels marcians: CiU i PSC-PSOE.
Per què? Doncs perquè son els dos partits que estan més centrats en el gràfic; el PSC-PSOE està centrat identitàriament a l’eix espanyol i CDC està centrat en l’eix identitari català. Ambdós tenen una franja de coincidència molt centrada, la 2 ) Color gris metàl·lic. El PP està massa ancorat a l’eix indentitari espanyol i a l’eix ideològic de dretes, mentre que ERC està massa ancorat a l’eix identitari català i a l’eix ideològic d’esquerres.

Hipòtesi b): L’eix identitari té més importància que l’eix ideològic; quins són els partits amb més possibilitats?
Resposta dels marcians: CiU i ERC.
Per què? Doncs perquè només CiU i ERC tenen l’eix identitari català en el seu espai i ambdós inclouen totes les possibilitats ideològiques.

Hipòtesi c): L’eix identitari té menys importància que l’eix ideològic; quins són els partits amb més possibilitats?
Resposta dels marcians: PP i PSC-PSOE
Per què? Doncs perquè en aquest cas només el PP i el PSC-PSOE tenen l’eix identitari assumit per defecte, que és l’espanyol, i com a partits estatals, més grans i amb més recursos, no tenen competència de les formacions catalanes per menjar-los l’espai ideològic.

Segons aquestes respostes, si preguntéssim als marcians quina seria la millor estratègia per als partits catalanistes, és a dir, CiU i ERC, perquè tinguessin més possibilitats de guanyar:
Resposta dels marcians: Prioritzar l’eix identitari
Per què? Doncs atès que CiU apareix en les hipòtesis a) i b), però no en la c), mentre que ERC només apareix en la hipòtesi b), tan sols quan es donen les condicions de la hipòtesi b), és a dir, com més prioritat tingui l’eix identitari o nacional català, més possibilitats hi ha que ambdós partits en surtin beneficiats i no d’altres.

Quines són les estratègies que estan duent a terme les executives dels dos partits?
Resposta: Prioritzar el debat entorn de l’eix social, és a dir, ideològic en uns (ERC) i en els altres en diluir l’eix identitari per donar cabuda a més gent (CDC) .

Si preguntéssim als marcians quin serà el resultat d’aquesta estratègia, és a dir, voler jugar amb les condicions de la hipòtesi c):
Resposta: ERC i CiU perdran sempre a favor del PP i el PSOE. Que significa això per a Catalunya?

Això no cal que ho preguntem als marcians, tothom sap què està succeint a la resta dels Països Catalans.

Definitivament, els nostres dirigents polítics estan més fora d’òrbita que aquests marcians.

Salutacions des de la Terra.
Manel
Karlsruhe

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *