Haikus

La força del silenci

Ichiburi… (Bashô)

Publicat el 22 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

Sota un sol sostre,

nosaltres i les meuques:

la lluna, el trèvols.

 

INTRODUCCIÓ

En el capítol anterior La cruïlla d’Echigo, Bashô escriu: “Un cop passada la barrera de Nezu, vam  recórrer a peu la província d’Echigo fins arrribar a la barrera d’Ichiburri, a Etchû. Van ser nou dies llaguíssims de pluja i calor, i esgotament […]

Al setè mes,

ni la sisena nit

no és com les altres.”

 

TEXT

Sota un sol sostre: “A l’habitació de l’altra banda del passadís se sentien les veus d’unes noies joves, aparentment dues, que parlaven amb un home gran. Pel contingut de la conversa vaig deduir que les noies devien ser unes prostitutes (meuques)”.

Nosaltres: Es refereix a Bashô i Sora, el seu company de viatge.

La lluna: “Tingueu misericòrdia de nosaltres, ja que porteu hàbits de monjo, i ajudeu-nos a seguir el camí de Buda […] Les vam deixar sense donar-los temps de respondre’ns, però durant força estona no vaig poder evitar que em féssin llàstima.”

La lluna creixent es relaciona amb l’equilibri emocional i espiritual. En moltes pràctiques espirituals es creu que aquesta fase de la lluna pot ajudar a trobar harmonia interna i a promoure la pau interior,

El trèvols: En el trèvol de quatre fulles, cada fulla representa un dels quatre components bàsics de la felicitat, que són esperança, fe, amor i sort.

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Sota el mateix sostre

Ryûshakuji… (Bashô)

Publicat el 14 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

 

Regna el silenci:

el cant de les cigales

cala les roques.

 

INTRODUCCIÓ

“Al senyoriu de Yamagata hi ha un temple anomenat Ryûshakuji. El va fundar el gran mestre Jikaku i hi regna una pau excepcional.”

 

TEXT

“La muntanya era una acumulació de roques damunt les quals creixien pins i cendres centenàries, i el sòl, format de terra i pedres gastades (roques), era cobert de molsa relliscosa. Als edificis del capdamunt totes les portes eren tancades i no s’hi sentia absolutament res (Regna el silenci)  .”

 

FINAL

“La silenciosa bellesa del paisatge ens omplia el cor d’una pau immensa (Regna el silenci)”

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. (Cant de les cigales)

Kireji: Cesura al final del primer vers. Contrast entre el primer vers (silenci) i els dos següents (cant de les cigales).

Paraula clau: Silenci / cant de les cigales

Els polls, les puces,… (Bashô)

Publicat el 14 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

 

“Després de deixar enrere Ogurazaki i Mizu-n-Ojima, a les termes de Narugo ens vam desviar cap a la barrera de Shitomae amb la intenció d’entrar a la província de Dewa.” […] “Va fer tres dies de pluja i vent intensos i ens vam haver de resignar a quedar-nos en aquella serralada depriment.”

Els polls, les puces,

i ara el cavall, pixant

ran del coixí.

 

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “Va fer tres de pluja i vent intensos”

Kireji: Cesura al final del primer vers.

Paraula clau: i ara 

Heus aquí els somnis… (Bashô)

Publicat el 12 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

 

Les flors de dèutzia,

blanques com els cabells

de Kanefusa…

 

INTRODUCCIÓ

“On abans s’alçava el castell de Hideina [prop de la ciutat de Hiraizumi], una llegua més enllà del gran portal, només hi ha  prats i camps d’arròs, i tan sols el mont Kindei conserva la forma primitiva.”

 

EXPLICACIÓ

“La glòria de tres generacions (tants guerrers ardits) va ser tan sols un somni efímer.”  […] “Un grup d’homes escollits, però aquell breu instant de glòria va donar pas a aquesta extensió d’herba.”

Kanefusa, és el símbol dels guerrers ardits. Jordi Mas, el traductor, escriu a la nota 53: “A pesar de tenir una edat molt avançada i els cabells blancs, Kanefusa serví al seu senyor fins al final, i morí lluitant al costat del seu germà.

Dos haikus encadenats.

 

FINAL

“Els estats cauen, rius i muntanyes romanen; la nova primavera cobreix d’herba el castell.”

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. A capítol anterior, Ishinomaki, es diu: “Vam vorejar uns aiguamolls llarguíssims, depriments.”

Kireji: Cesura al final del segon vers de la primera estrofa.

Paraula clau: Herba d’estiu.

 

 

Matsushima… (Bashô)

Publicat el 9 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

A Matsushima,

voleia amb brill de grua,

cucut, quan cantis.

(Sora)

 

INTRODUCCIÓ

“Per molt que s’hagi dit i repetit, Matsushima és el paratge més bell de tot el Japó.”

 

TEXT

Matsushima. El paisatge té una bellesa fascinant.”

“Poder dormir vent a prop del vent i els núvols em provocava una sensació de benestrar extraordinària, inexplicable. […] Vaig estirar-me en silenci per mirar de dormir, però no vaig poder agafar el son.”

Amb els ulls tancats i el cant del cucut, anomenat científicament Cuculus lepidus, l’estel (grua) voleia en el silenci de la ment.

 

FINAL

“Sensació de benestar, inexplcable.

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “[…] plens de malenconia per l’escena.

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Matsushima

 

Amb lliris blaus… (Bashô)

Publicat el 5 de febrer de 2024 per lluisroig-haikus

Amb lliris blaus

em lligaré, d’ara endavant,

les espardenyes.

 

INTRODUCCIÓ

“Vam entrar a Sendai creuant el riu Natori el dia que en aquella zona és costum de cobrir els sotres de lliris.”

 

EXPLICACIÓ

“En acomiadar-nos, Kaemon ens va donar un mapa en què havia dibuixat indrets famosos com Matsushima i Shiogama, així com dos parellls d’espardenya de palla amb les vetes de color blau fosc (lliris blaus)”.

El traductor Jordi Mas descriu en una nota del llibre, referint-se als lliris blaus del haiku: “En aquesta zona, el dia cinc del cinquè mes es posaven fulles de lliri als sostres de les cases per allunyar-ne els dimonis”.

 

FINAL

Lliri blau. Rar de trobar i amb una belles única, també conegut com el lliri sagrat i és originari d’Orient. Significa puresa espiritual.

Per algunes cultures, és un címbol de seguretat, bons sentiments, estabilitat, confiança i durabilitat.

 

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor, “el dia cinc del cinquè mes”.  “Mymagino estava completament cobert de trèvols: a la tardor, el paisatge devia ser magnífic. […] Antigament era tan humit com ara i també queia la rosada de les branques.”

Kireji: cesura a la meitat del segon vers.

Paraula clau: Lliris blaus

 

Les mans que avui… (Bashô)

Publicat el 30 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Les mans que avui

cullen plançons, antany

tenyien teles.

 

INTRODUCCIÒ

“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”

 

EXPLICACIÓ

Contraris

  1. Un abans (antany) i un després (avui).
  2. Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
  3. Les mans:  antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (cullen plançons)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: Les mans

Els primers passos… (Bashô)

Publicat el 27 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Els primers passos

lírics: a Oku canten

plantant arròs.

 

INTRODUCCIÓ

“Després de passar així la barrera de Shirakawa…”

 

TEXT

“A la posta de Sukagawa vam visitar un home que es deia Tôkyû  […] El primer que en va preguntar va ser com havia estat creuar la barrera de Shirakawa. “Tenia el cos i el cap tan cansats després d’un viatge tan llarg, i estava tan fascinat pel paisaige, tan ric de ressonàncies dels viatgers que m’havien precedit, que no he estat gaire per comprendre res” –li vaig respondre. Però no podia pas deixar de celebrar un moment com aquell […] Els meus companys hi va afegir una segona estrofa i una tercera…”

Octavio Paz, el 1970 va escriure: “Oku vol dir fonsinterior, en aquest cas designa a la distant religió del nord, al fons del Japó, anomenat Oou i escrita en dos caràcters, el primer dels quals és Oku. El títol evoca no només l’excursió als confins del país, sino també una peregrinació espiritual.”

Bashô fa els primers passos / lírics, expressant de forma poètica sentiments i impressions i “els meus companys van afegir una segona estrofa, i una tercera, fins que a la fi vam acabar amb un poema encadenat que omplia tres pàgines” (ca:nten) a la primavera (plantant arròs).

 

CONCLUSIÓ

Refranys. Qui canta els seus mals espanta. Cantant, cantant les penes se’n van.

 

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic. Primera estrofa d’un poema encadenat-

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (plantant arròs)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

 

Una flor blanca… (Bashô)

Publicat el 19 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Una flor blanca

al barret: tot a punt

per creuar la barrera.

Sora

 

INTRODUCCIÓ

Al primer capítol del Diari, Els preparatius,  Bashô escriu: “L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap.”

Bashô segueix la pròpia màxima de no imitar els autors clàssics, sinó buscar el mateix que havien buscat ells.

 

TEXT

“Després de dies de frisança, la meva ànsia de viatger es va començar a apaivagar quan ens acostàvem a la barrera de Shirakawa.”

Shirakawa era coneguda antigament com l’entrada a l’antiga província japonesa de Mutsu. Fins el període Edo prospera sota el control del clan Shirakawa com ciutat fortificada.

Durant el període Heian, el monjo i poeta waka japonès Nôin composà un breu poema sobre la regió que venia a dir que va sortir de la capital amb boira de primavera, però a la barrera de Shirakawa bufava un vent de tardor.

“Recordant-me els poemes, amb el vent de tardor […] els arços florien al costat del blanc puríssim de les dèutzies, i vaig tenir la sensació de creuar entre la neu. Kiyosuke va deixar escrit que, a l’hora de creuar-la, un personatge de l’antiguitat es va vestir amb la roba de cort i va comprovar que tingués barret  posat.”

A la nota 22 de la traducció de Jordi Mas es diu textualment: “Fujivara no Kiyosuka (1104-1177) recull aquesta anècdota: l’acció de vestirse formalment i posar-se bé el barret és un homenatge al monjo Nôin (988-1051, més o menys), que establí la barrera de Shirakawa com a motiu poètic convencional.”

 

COCLUSIÓ

Viatjar és dialogar amb el passat. Amb la seva història, amb la seva gent, amb els seus costums, amb la seva natura, etc.

 

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694); autor del haiku: Sora, acompanyant de Bashô en el viatge.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo: estació de primavera-tardor

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

 

 

 

Se’n va la primavera… (Bashô)

Publicat el 15 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

als ulls dels peixos.

Matsuo Bashô

 

INTRODUCCIÓ

La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).

 

TEXT

S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes /  als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.

El viatge comença a finals de primavera (kigo).

  1. Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji). 

La natura és un element important en tot haiku clàssic ja

L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.

 

CONCLUSIÓ

“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)

 

PS

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

 

Arriba el dia… (Bashô)

Publicat el 12 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

 

El haibun Oku no hosomichi de Bashô és un diari de viatge.  El següent haiku està inclòs en el primer capítol, Els preparatius, del diari.

 

Arriba el dia

d’acollir altres hostes:

casa de nines.

 

FITXA, CARACTERÍSTIQUES FORMALS I ESTRUCTURA DEL POEMA

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Estructura: Tres versos de 5-7-5 síl·labes; la tònica, a l’última plana de cada vers.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Kigo o mot estacional: sobreentès en el poema

Kireji o cessura: al final del segon vers del haiku

Subjecte: sobreentès en el poema. El mateix Bashô

 

INTRODUCCIÓ

Matsuo Bashô decideix començar un viatge que feia temps estava somiant: “Després d’anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent”. El viatge que Bashô comença és una peregrinació espiritual.

 

TEXT

La paraula clau d’aquest haiku és “arriba el dia” (primer vers), el dia de la partença i està en plens preparatius. Busca a qui cedir la cabana. Hi residirà una família amb filles (“d’acollir uns altres hostes: casa de nines”). Segon i tercer vers, amb kireji entre ambdós.

Kigo: “Vaig vagar per la costa fins a la tardor de l’any passat […] l’any va tocar  a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines”. El període del viatge fou de tardor a la primavera de l’any següent.

El subjecte, protagonista del viatge, és el mateix autor del diari. Tot el haibun, prosa i vers, està escrit en primera persona.

 

CONCLUSIÓ

Covertir la vida en un viatge. “Són viatgers els qui […] converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí”. Bashô no pensava ni l’espantava la possibilitat de la mort pel camí: ” la crida dels déus […] era massa poderosa i m’impedia pensar en cap altra cosa.”

Els mesos i els dies són viatgers d’eternitat:  “Els dies i els mesos són passatgers de les eres” (Era entès com l’espai de temps caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments determinada).

Aquesta reflexió em du a escriure el següent haiku:

Al caminar

pas a pas endavant

s’obre camí.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Sobre l’informe PISA

Publicat el 5 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

El pedagòg i doctor en filosofia  Gregorio Luri, analitza,  en una entrevista el dia 24 de desembre de 2023 a Vilaweb, els resultats del darrer informe PISA. Heus aquí alguns fragments sobre els que he reflexionat amb senyurs del tipus pregunta-resposta.

 

“…Fins els nou anys, els nens aprenen a llegir. A partir de nou, aprenen llegint. Quan aprèn llegint, com més ric sigui el vocabulari, més fàcilment llegeixes, més coneixements assoleixes.

[…] Tothom parla del pensament crític. Si vols que el nano sigui crític, ensenya-li subordinades. No hi ha manera de pensar críticament sense  conjuncions. Sembla simplista. Però és així. Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades i conjuncions…”

SÍNTESI

Síntetizar

per un pensament crític,

amb l’ajut del haiku?

 

Dir en tres versos.

Expressió d’un màxim

en un mínim de síl·labes.

 

“…Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola, que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia…”

DISLÈXIA

Infant dislèxic.

Trastorn d’aprenentatge.

Té cura si no es tracta?

 

Edat adulta.

Sense cura. Es paga

amb gran esforç mental.

 

“…La societat sempre és molt més complexa i més intel·ligent que no pas els nostres esquemes sobre la realitat. Quan hi ha gent que es queixa que el món s’enfonsa, no s’adonen que l’única cosa que s’enfonsa és la seva imatge del món…”

IMATGE DEL MÓN

En front la queixa,

realitat complexa.

S’enfonsa el món?

 

 Només s’enfonsa

la imatge del món,

i hom no se n’adona.

Haikus: imatges de la guerra d’Ucraïna

Publicat el 26 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

Els danys i efectes que van causar, l’any 2011, uns terratrèmols i un tsunami a la central nuclear de Fukushima I a Tôhoku (Japó), considerat aquest accident com el segon més gran succeït en una central nuclear darrera del de Chernobyl, Aquests desastres, com temes principals a la literatura japonesa, ha servit també com a tema d’expressió pels autors que els han viscut.

Davant aquest fet reflexiono sobre una qüestió relacionada amb el haiku. Si el haiku clàssic japonès sol tractar la naturalesa, ¿són els desastres (com serien també les guerres, per exemple) un bon tema per abordar aquesta classe de poesia?

El tema se suposa  tant vàlid com qualsevol altre, tenint en compte que desperten una profunda emoció dins del haijin, i negar-ho seria privar de la categoria del haiku a milers d’ells que en quant a qualitat i forma són plenament considerats com haiku, els japonesos han fet ús d’aquest mitjà d’expressió pes comunicar la seva pena, el seu dolor, la seva esperança o tot tipus de sentiments que han aflorat i han aprofitat  el haiku com a mitjà terapèutic, disminuint la seva eficàcia els nivells d’estrès i els índex de d’expressió.

Aquestes reflexions són de Manuel García Valdez, autor del llibre Haikus del  desastre de Tôhoku: traducción y comentario.  A partir d’aquí, he creat els següents haikus que han sigut inspirats en imatges de l’actual guerra  d’Ucraïna. Imatges d’imatges.

So estrident.

Mutis de l’oprimit,

en temps de guerra.

 

Plors del pare.

Abraçat al cos mort.

Fill, embolcallat.

 

A la mà, sang.

Braç surt d’un blanc llençol.

Maletí, vora.

 

Llençols sangnant.

Amb angoixa busquen

familiars.

 

Pare i fills.

L’estimada en braços.

Embolcallada.

 

Cohets pel cel.

Nens, dones i grans marxen.

Tancs pels carrers.

 

 

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

Haikus de guerra

Publicat el 13 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

L’antologia poètica Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de  guerra (1936-1939), a cura de Maria Campillo, ha sigut font d’inspiració per escriure alguns haikus.

Selecció de poesia escrita durant els anys de la Guerra Civil, d’autors molt diferents: des de escriptors reconeguts fins soldats del front. El soldat-poeta, que escriu des de la trinxera , és l’autèntic poeta de la guerra perquè és qui experimenta, d’una forma més directa, la intensificació dels sentiments aparellada a la lluita. Dolor i pèrdua, inherents als mals de la guerra, parlen del combat per la llibertat, de la vida i de la mort a la trinxera, de les incidències de la reraguarda, de la por de les bombes.

 

Vides trencades.

Mort de malalts i nats.

Odi encès.

 

Odi encès.

Rius que es tornen rojos.

Sòl ensagnat.

 

Por va fonent-se.

Dessota el crit d’odi.

A la trinxera.

 

Manta creuada.

Motxilla, plat i cullera.

Pres el fusell.

 

Mocador blanc.

Bandera d’esperança.

Armes adeu.

 

Olor de  morts.

Pols i foc. Vent molt fred.

Cendra encesa.

 

Pel cap al tard.

Damunt, sense rancor,

voltors planant.

 

Soldat callat.

Sol. Nit freda i rasa.

Glaç de rosada.

 

Sang i més sang.

Morts i més morts, en combat.

Plors i més plors.

 

Com serpent: èxode.

Olor de fulla d’heura,

al tronc s’arrapa.

 

Braços immòbils.

Un gest sense adeu.

Un crit de sang.

 

Olor de sang.

Crits i plors impregnats.

Embolcalls blans.

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

L’art és solitud, diàleg… és vida

Publicat el 29 de novembre de 2023 per lluisroig-haikus

“L’art és un viatge introspectiu de l’ànima en què els sentiments, els sentits i la imaginació juguen un paper molt important per donar vida a l’obra.”

Carme Martí (ballarina)

“L’art és el regal perfecte que la vida ens ofereix per sorperndre’ns cada dia.”

Montserrat Rbes (escultora)

 

L’art ès el tot.

Companyia de sempre,

sense saber-ho.

 

Guaitar el núvol.

Intentar atrapar-lo.

Haiku sagrat..

 

L’art hi ha qui

el percep i qui no.

Vibrar el cos,

connectant, a vegades,

sense saber per què.

 

P,S.: Haiku sagrat: Allò motivat per l’astorament i l’esbalaïment, sentint-lo o no sentint-lo-

 

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari