Bots ancorats…

Bots ancorats. / Al so de la tormenta / el ball comença. / Xiscles de les gavines / acompanyen l’orqustra.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Claror de l’alba…

Claror de l’alba / arrossega la nit. / Cant dels ocells.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pel branquilló…

Pel branquilló / una gota rellisca. / De cop. titil·la.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dansa d’onades…

Dansa d’onades. / Fugida de la mar / cercant la calma.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dret de puntetes…

Dret de puntetes, / observant els estels. / Lluna tremola.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pel corriol…

Pel corriol / al creuar amb algú… / Un bell instant.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sense esforç…

Sense esforç, / d’una a altra vall / passen les boires.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El cel rogent…

El cel rogent. / Sol eixent i ponent /  encreuant-se.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

En el silenci…

En el silenci, / degoteig de la neu / i cant dels ocells

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un munt de mans…

Un munt de mans / alçades. Les palmeres / palpant el cel.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La teranyina…

La teranyina: / un estel dibuixat. / Ratlles vivents. //

Al bri de llum / l’aranya hi descansa. / L’univers trama.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Romp el silenci…

Romp el silenci / el crit de la gavina. / Ja es fa fosc.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Juguen a cuit…

Juguen a cuit / els núvols i la lluna. / És primavera.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cap de la truita…

  1. Cap de la truita  / flagel·lat per la pluja. / Tarda d’estiiu

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pols de la sorra…

Pols de la sorra / suau acaricia. / Tenda muntada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Claror i vent…

Claror i vent, / entre pals de balandres / jugant al port.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Agradós vent…

Agradós vent / converteix blancs plomalls / en melodia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cruixir del gel…

Cruixir del gel / i murmuri del vent. / Silenci omplen.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Socors demana…

Socors demana: / cranc de potes enlaire / al buit s’arrapa.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dunes, silenci…

Dunes, silenci. / Estant amb si mateix / troba la pau.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Del camp de blat…

Del camp de blat, / perdius, abans del tret, / el vol aixequen.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Força del vent…

Força del vent. / Vençut en el combat. / Pi cargolat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La mort, tan simple…

La mort, tan simple / com el frec del silenci. / El llum s’apaga.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ombres d’avets…

Ombres d’avets / a la tela pintades. / Hivern. Nevat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Damunt el quadre…

Damunt el quadre /mai acabat, hi rellisca / claror de maig.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Creant un haiku…

Creant un haiku, / realitzar un somni: / ser papallona.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bon dia, pardals

Alba. Ocells.

La nova llum empenyen

amb els seus cants.

 

Nues. Les branques.

Els pardals espargits,

esperant l’hora.

 

Quiets. Silenci.

Persiana baixada,

pardals en colla.

 

Tots. Olivera.

Ú menjador i pati.

Junts esmorzem.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El silenci

Premi( Minirrelats  L’Actual 2019 – Castellar del Vallès)

Del cruixir del gel

i del murmuri del vent

s’omple el silenci.

 

Despullat de tot,

ben lluny de tota remor,

irromp el silenci.

 

Que n’és de sublim!

El buit duu al silenci.

Sol, bocabadat.

 

Companys del silenci:

el degoteig de la neu

i el cant dels ocells.

 

La mort és tan simple

com n’és el frec del silenci

quan la llum s’apaga.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentació

 

Haiku

La poetessa i assagista Chandal Maillard va escriure: “No creo que haya verdad alguna más allá de lo que ocurre en el instante: esta coincidencia en el gesto a lo que puede denominarse suceso. […] No hay verdad más alta que la conciencia del instante. […] El verso cuando es auténtico detiene la acción para crear el instante.”

L’instant és el tema del haiku.  Allò que és efímer en el haiku ens dóna un besllum d’eternitat. El poeta es limita a obrir els ulls a tot allò que passa en aquest moment davant seu.

El haiku et posa en contacte amb el món, et porta a ell, t’ìntrodueix en ell. No explica la realitat; la mostra.

El haiku, més que per a la recitació o la lectura és un tipus de poesia per a ser contemplada en el silenci. Està concebut per comunicar. Ha de commoure o canviar quelcom d’un mateix. Quan alguna cosa succeeix a fora del poeta, ho expressa de manera breu i senzilla (17 síl·labes) i ho dóna  a llegir als altres. Els altres són un regal pel poeta, perquè el haiku no és allò que el poeta ha sentit, sinó allò que fa sentir a d’altres a partir de la seva experiència.

Com a exercici espiritual, el haiku ens interpel·la al fons de nosaltres mateixos. És una poesia lligada a la naturalesa en la que l’esperit queda en suspens un instant a causa d’un element de l’entorn, o per una sensació o pensament instantani.

Vicente Haya diferencia el “haiku sagrat” (motivat per l’astorament i l’esbalaïment, sentint-lo o no sentint-lo) del “haiku descriptiu” (motivat per la curiositat, una sorpresa, quelcom anecdòtic, etcètera.

En el silenci cal estar atent i obert, a fi de que el que succeeix a l’exterior entri dins meu, però sense cap expectativa. No com un col·leccionista de haikus, sinó com un mode de vida.

Haiga

Per acompanyar  al haiku, alguns poetes realitzen una pintura, generalment no massa perfecte, que segueix la línia de senzillesa que caracteritza al mateix, i, en moltes ocasions, sense que hi hagi una relació directa amb el poema. Aquest conjunt s’anomena haiga.

De la mateixa manera que el haiku yuxtaposa internament les seves imatges, el haiga també conté una juxtaposició entre el haiku i l’obra d’art.

 

Tanka

En la història de la literatura japonesa, la tanka precedeix al haiku, i està formada per dues estrofes, de tres versos la primera i de dos, la segona.

És un petit poema de cinc versos de 5/7/5/7/7 síl·labes cadascun d’ells, amb una petita pausa entre el tercer i el quart vers (5-7-5/7-7). A aquesta pausa se n’hi afegí una segona després del primer vers (5/7-5/7-7), però no tan intensa com la ja existent, creant així un altra classe de ritma.

 

Mondoo

Què s’entén per mondoo? Fernando Rodríguez-Izquierdo escriu: “L’avantpassat més llunyà del haiku i del que es té coneixement és el breu poema anomenat katauta. […]El katauta era una forma poètica la base de la qual era la pregunta i la resposta. […] Un parell de katautes en la forma de pregunta i resposta és una unitat anomenada mondoo, una forma poètica superior.” És un diàleg entre dos personatges: el primer, una pregunta; el segon, una resposta.

 

Haibun

Haibun és una paraula japonesa. Alguns dels antics haijin (els poetes del haiku) anotaven en un quadern les seves impressions i descripcions de viatge, les seves activitats, esborranys o qualsevol motiu que sigués d’interès en paràgrafs concisos, sobretot en la seva relació amb la naturalesa i l’entorn humà, cloent els seus apunts amb un haiku al començament de l’escrit o intercalant un o més poemes entre paràgrafs. El text en prosa podria se tal sense contenir cap haiku, sempre que estigués impregnat del seu esperit.

 

 

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Presentació