Haikus

La força del silenci

La mentida política: Anàlisi d’una pràctica deshonesta

Publicat el 8 de juliol de 2024 per lluisroig-haikus

Al llarg de la història de la política, ha estat present la mentida. Amb aquesta pràctica poc honesta l’objectiu és enganyar a la població, o una part d’aquesta, per obtenir diferents resultats, com pot ser guanyar les eleccions, crear una tendència negativa sobre un partit o sobre una idea, o dissuadir a la població d’un determinat aspecte.

El perquè de les mentides polítiques. Ja des d’obres clàssiques com El Príncep de Maquiavel s’exploren qualitats que ha de tenir un polític. Aquest, per tal d’adquirir o conservar el poder havia de saber “simular, fingir i enganyar”. Fins i tot, el mateix Napoleó atribuïa el concepte de veritat a “allò que es creu de tot cor i amb tota l’ànima”, contrari als pensaments que sorgeixen de la racionalitat.

Encara que tota la població sàpiga que no és una bona pràctica, aquests discursos irreals, basats en l’emoció, segueixen succeint en l’actualitat. Per què en una societat tan globalitzada i evolucionada en l’àmbit de la comunicació segueix passant això i se segueixen permetent aquestes pràctiques?

Alberto Pena, professor d’Història de la Propaganda a la Universitat de Vigo, explica aquest fet a un article a la web TheConversation. Una de les causes que atribueix el catedràtic a aquesta situació és que el discurs d’alguns líders polítics s’ha vist contagiat per el fort corrent populista que recorre el món després de la crisi de 2008, “ara aguditzada per les conseqüències de la revolució digital i els efectes de la pandèmia”.

Pena també explica que “la mentida i les fake news cotitzen a l’alça perquè l’ambient polític populista, el model acrític de consum, al costat de la viralització emotiva i sensacionalista a través de les xarxes dibitals, potencien dinàmiques irracionals i viscerals en el debat polític”. Això explicat per Pena, juntament amb una tendència de polarització política, la qual provoca que la deslegitimació de la part contrària estigui a l’ordre del dia, afavoreixen que aquest discurs polític segueixi funcionant.

Francisco Collado, professor de Ciència Política  a la Universitat de Màlaga  […] afirma que “existeix una justificació filosòfica i moral de l’ús de la mentida en la política que pot variar en la seva justificació, però que es contínua en totes les èpoques conegudes. Aquestes diverses justificacions són presents en les ments dels governants actualment”. […] Tots aquests elements conformen una situació adequada perquè se segueixin produint aquestes mentides a la política actualment.

Tolerància passiva ciutadana. Pena també reflexiona sobre la inactivitat de la ciutadania davant de les mentides dels polítics. Considera que, al viure amb una “ràpida obsolescència dels missatges en un flux massiu d’informació, mentides i propaganda, consumits compulsiva i irreflexivament” aconsegueix mantenir a la població sense esperit crític.

El fet que tot aixó hagi succeït a través dels dispositius digitals, sembla haver ajudat a consolidar aquesta actitud de “despreniment, de desmemòria o de passiva tolerància ciutadana” cap a la falta d’honestedat per part dels polítics.

Finalment, el judici sobre si allò que ha dit un polític és veritat o mentida queda en mans dels electors. Segons Collado, si els electors consideren que es va mentir, es tractarà d’una mentida il·legítima que podria suposar el final de la vida pública d’un polític. Tot i que polítics poden mentir, és la ciutadania la que té la possibilitat de castigar-los electoralment si se sent enganyada o defraudada.

Des d’altres estaments de la societat es demana un major control cap a la classe política per tal que, encara que no sempre diguin la veritat, s’esforcin  per complir les promeses del seu programa electoral i garantir certa versemblança entre les paraules i les accions que porten a terme.

(Tomàs Barril i Carlos Cayuela, El 9 nou.cat, 23-5-2021)

 

El bou mastega

el fum de les muntanyes.

En forma part.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Serpentejar

Publicat el 6 de juliol de 2024 per lluisroig-haikus

SERPENTEJAR

“Definició: Moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.

Etimologia: De serpent, del llatí serpens, -ntis, […] ‘arrossegar-se, reptar’, aplicat com adjectiu del substantiu anguis, ‘serp’, i usat després tot sol com a substitut seu segurament a causa d’un tabú de llenguatge.

Usos: En un altre dels aforismes d’inspiracio estoica, Kafka afirma: “No cal que surtis de casa. Queda’t vora la teva taula i escolta. O ni tan sols escoltis, limitat a esperar. Ni tan sols esperis, resta senzillament callat i sol. El món t’oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu”.

Serpentejar. Són les formes més secretes, més substancials d’aquest moviment sinuós allò que s’insinua, que es destil·la en les notes  de Kafka a Zürau.”

(RODAMOTS, Cada dia un mot)

La serp té un significat espiritual. Ens invita a la renovació, un canvi que aviat es realitzarà i potser ni te n’has adonat. En algunes cultures, trobar una pell de serp i guardar-la a casa es considera un símbol de protecció espiritual. Hi ha la creença que la serp té la capacitat de renovar-se a si mateixa al desprendre’s la seva pell, cosa que simbolitza la capacitat de renovació i transformació en la vida dels que porten la pell amb ells.

 

Serpents i vent

ondulen el lleu rastre

sobre les dunes.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Viure al carrer amb animals de companyia

Publicat el 2 de juliol de 2024 per lluisroig-haikus

“Són moltes les persones que viuen o han viscut al carrer amb un gos o un gat. Els animals de companyia les ajuden a afrontar la solitud, a treballar hàbits, i posen la seva capacitat de ser responsables i tenir cura d’un altre.”

“Vaig trobar la gossa just quan vaig començar a viure al carrer, després d’un any vivint a Barcelona. La Coffe estava en una capsa de cartró a l’estació del Nord. Era molt petita, tenia dos mesos; havia de portar-la en una motxilla perquè no tenia vacuna. Ha crescut amb mi i m’ha ajudat molt. M’ha reactivat les emocions. No estic mai sol, tinc la responsabilitat de fer alguna cosa perquè depèn de mi… Tenir un animal reactiva la part sana del cor”. El que parla és el Giorggio, que ha visvut més  de quatre anys al carrer. Ara, viu en un pis gestionat per Arrels amb la Coffe. (Arrels Fundació, 9-11-2021)

 

La fulla seca

gronxolant-se suplica

un lloc on caure.

 

Fulla caiguda,

amb bon acolliment

al si de l’ombra.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Somni i realitat

Publicat el 30 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

” No hi ha res més perniciós que un ideal i res tan alliberador com una realitat, sigui quina sigui […] El somni sempre s’escapa: és evanescent, incopsable. La realitat, en canvi, no fuig, som nosaltres que en fugim d’ella […]

En l’amor autèntic no s’espera res de l’altre, en el romàntic, sí. Encara més: l’amor romàntic és, essencialment, l’esperança que la nostra parella ens doni la felicitat. Sobrecarreguem l’altre amb les nostres expectatives quan ens enamorem. I són tantes les expectatives que carreguem sobre la persona estimada que al final, d’ell o d’ella, no en queda pràcticament res. […]

Per això solem passar tan ràpidament de l’enomarement a l’odi o a la indiferència, perquè ningú no pot acomplir unes expectatives tan monstruoses. […]

La persona estimada no hi és perquè no ens perdem, sinó per perdre’s junts; per viure en companyia l’alliberadora aventura de la perdició.”

(Pablo d’Ors:  Biografia del silenci)

 

Al llançar l’ham,

les estrelles vacil·len

damunt del llac.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

La dama del Rat Penat

Publicat el 28 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

La Dama del Rat-Penat  font de polèmiques (Ferrer i Bigué, Llorente, etc.). L’al·legoria de morta-viva aplicada indistintament a la llengua i a la pàtria catalana o, millor dir, al conjunt llengua-pàtria, puix que a partir d’un cert moment aquesta dos conceptes tendeixen a identificar-se, gràcies  sobretot a Balaguer; despertà, però,  un seguit de problemes  que sortiren a la llum a partir sobretot de la publicació de la poesia titulada La dama del Rat Penat (Balaguer, 1882) uns versos de la qual

Morta diuen que és,

més jo la crec viva.

–No és morta no,

sols està dormida.

Ja’s despertarà

quan vinga lo dia,

quan l’hora n’arribe, quan l’hora ne sone;

quan l’hora ne sia.

foren considerats versamblanment com una proclama de l’aixecament de Catalunya per la independència. Perquè aquesta al·legoria implica en primer lloc la paradoxa d’una llibertat general que en esdevenir llibertat d’una pàtria concreta sembla entrar en contradició amb ella mateixa; aquesta llibertat “determinada” s’oposa d’alguna manara a la llibertat universal i a la de les altres pàtries o nacions alliberades o en procés d’alliberament, com és ara el cas de Catalunya i Provença enfront d’Espanya i de França, on l’alliberament de les primeres  implica un cert nivell d’antagonisme amb les segones, puix que planteja el problema de la responsabilitat de la mort de la pàtria. […] Aquesta és la interpretació que de l’al·legoria de la morta-viva feren alguns sectors catalanistes, aplicant-la principalment a la llengua, gràcies sobretot al sector més conservador del jocfloralisme, però gràcies també a la idea de reconstruir les institucions de la Corona d’Aragó, coatjuvant-hi la mitificació-reivindicació que certs catalans realizaren, seguint les passes del Balaguer jove que publicà La Corona de Aragón.

L’autor de la poesia La dama del Rat Penat, en una nota que acompanya l’edició de les seves Poesies (1882), va voler precisar que era impossible interpretar en un sentit independentista els versos d’un poeta que pertanyia “al partit  progressista en la qual bandera se llegia unitat nacional a tota costa i que aquella poesia  no tenia cap altre sentit “que la representació de Barcelona dormida pel moment, però prompte a despertar-se en sonar lo crit de llibertat en Espanya”.” (Rossend Arqués: La morta-viva. Gènesi, tradició i funció d’una al·legoria de la renaixença de la llengua catalana i de Catalunya, pp. 40-41, 3.2.1)

 

Sense topar-hi

travessa la nit fosca.

Rata-pinyada.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Cal fer POLÍTICA

Publicat el 24 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“Cal fer POLÍTICA, i Carles Puigdemont ha d’entrar ja al Principat (no cal esperar a ‘ridícules investidures’) i amb la seva arribada crear un terratrèmol de masses, un moviment polític popular al carrer. Cal treure la gent al carrer, i guanyar el poder no en un jutjat del Suprem, sinó on sempre es guanya el poder, amb el poble, als carrers i places d’aquest país… i el temps passa; si Puigdemont arriba a l’agost potser és massa tard i només es trobarà turistes… Oblidem els ‘legalismes de l’estat espanyol’ i guanyem la nostra llibertat…” (Jordi Pagès, 21-6-2024. Comentari sobre l’editorial de Vicent Partal del mateix dia)

 

Petges d’albatros.

Estrelles a la sorra.

L’aigua esborra.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Estigma i salut mental

Publicat el 22 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

Els problemes de salut mental encara viuen i es viuen en el sikenci, sovint provocat per la por, la vergonya o la incomprensió. Aquest silenci dificulta que algunes persones busquin ajuda mèdica i es recuperin.

“Un dels principals problemes als quals han de fer front les persones amb trastorns mentals és l’estigmatització i discriminació  que pateixen. El rebuig social i la manca d’igualtat d’oportunitats afecta greument la seva qualitat de vida i es tradueix en situacions d’aïllament, impossibilitat de buscar o mantenir una feina, dificultat a l’hora de demanar ajuda per superar la malaltia i, fins i tot, la tendència a assumir els prejudicis socials com a propis.

Les idees preconcebudes sobre el perfil d’aquestes persones, que es basen en l’atribució de qualitats negatives, com ara l’agressivitat o la incapacitat, no tenen cap fonament científic i no es corresponen amb la realitat. Aquests estereotips, profundament arrelats en la nostra societat i alimentats per la cultura popular, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació, són fruit del desconeixement i la manca d’informació.” (Canal Salut, gencat)

 

Com una bola

es tanca l’eriçó.

Coixí de puntes.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Put i es podreix tota vida que no flueix

Publicat el 21 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“L’aigua que no corre s’estanca, es podreix i put; això ho sabem tots. Però també put i es podreix tota vida que no flueix. La nostra vida només és digna d’aquest nom si flueix, si està en moviment. Ja sigui per covardia o per mandra, però, o fins i tot per inèrcia –tot i que gairebé sempre és la por la que ens paralitza–, tots tendim a quedar-nos quiets i, encara més, a encastellar-nos. Encastellar-se no és solament quedar-se quiet; és dificultar qualsevol moviment futur. […] Vivim, sí, però sovint estem morts. Ens hem sobreviscut a nosaltres mateixos.” (Pablo d’Ors: Biografia del silenci)

 

Panxa enlaire.

La mosca dins la sopa

lluita per viure.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Pas al costat ‘temporal’ d’Oriol Junqueras

Publicat el 21 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“[…] Amb Aragonès i Rovira al capdavant, són els partidaris d’encetar una nova etapa, amb una cúpula nova a partir del congrés dels republicans previst el 30 de novembre.

Un congrés en què Oriol Junqueras vol presentar-se per tornar a presidir el partit, si ho vol la militància, després del pas al costat ‘temporal’ que anunciava després de la debacle electoral d’ERC el 12 de maig. En la seva òrbita, els que defensen que és l’únic valor que tenen els republicans per reveretir la deriva electoral i liderar un nou projecte.” (Notícies 3/24, 19-6-2924)

 

La sargantana

s’amaga dins l’escletxa.

Li surt la cua.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Música

Publicat el 19 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

El Dia Mundial de la Música, celebrat cada 21 de juny, és una data que ressona al cor dels melòmans i  artistes d’arreu del món.

Aquesta jornada especial no només és una oportunitat per disfrutar de concerts i melodies; és un moviment que transcendeix fronteres, idiomes i cultures, unint la humanitat sota el llenguatge universal de la música. Des dels seus inicis, l’objectiu ha sigut clar: portar la música a cada cantonada, accessible a tothom, prescindint del gènere, la jerarquia o l’origen. Un dels propósits fonamentals és promoure l’intercanvi cultural entre els pobles del món permetent que els diversos estils i gèneres musicals es posin de manifest.

Durant aquest diada, els carrers, parcs i places es converteixen en escenaris vius, on la música és la verdadera protagonista, oferint un espectacle gratuït que nodreix l’esperit i celebra la diversitat musical.

 

Ocell quiet.

Fils d’electricitat.

Ganxo i cua.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Què fem amb els capolls de seda?

Publicat el 14 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

Bombix mori és el terme científic del cuc de seda, un insecte originari del nord de l’Asia. La cria d’aquesta espècie s’inicià a Xina cap a l’any 2500aC per obtenir-ne el fil del seu capoll de seda, una fibra amb la que teixeixen teles d’alta qualitat i extraordiària resistència.

Es van arribar a crear rutes d’intercanvi entre Orient i Occident. La ruta de la seda començà al segle IIaC i va servir per transmetre coneixement i informació entre l’est i l’oest durant molt de temps.  Molts productes transitaven en aquestes rutes i, la seda, un dels més preuats.

Existeixen diverses llegendes sobre el descobriment de la seda i la més extesa ens explica que l’emperador Huang Ti, li va demanar a la seva dona l’emperatriu Xi Ling Shi que investigués què li passava al seu arbre de morera que li desapareixien les fulles misteriosament. Tot observant va descobrir uns petits capolls. En va agafar un mentre prenia el te calent i sense voler se li escapà de les mans i va caure dins la tassa. Al trere’l va començar a desfilar-se i en va obtenir un fil molt llarg. […]

Què fem amb els capolls de seda? Alguns els fem arribar a filadores que artesanalment els filen, els teixeixen i els hi donen una nova vida.” (https://annaalbert.com)

 

Amb la mortalla

del cuc de seda, brodats

vestits de núvia.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Univers tramat: teranyina

Publicat el 12 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“Així  van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora” (Llibre del Gènesi 2, 1-3).

 

Al bri de llum

l’aranya hi descansa.

Cosmos tramat.

 

Ratllles vivents.

Dibuixat un estel.

Tela d’aranya.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Esquitxos

Publicat el 10 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“Entrevista a Xavi Monge, advocat d’Alerta Solidària, que porta el cas de Jordi Ros, un dels encausats de l’operació Judes.

— Diverses vulneracions dels drets fonamentals. La primera haver encanonat amb armes llargues, amb metralletes, no només al Jordi, sinó a la família, quan es fan escorcolls. També la custòdia de gairebé deu hores del seu germà a les escales de l’edifici…

–I hi va haver amenaces cap a la família i la parella per a doblegar la seva voluntat…

— Li deien què havia de dir i l’amenaçaven, recordant-li que detindrien la seva parella, el seu germà, els seus pares…”

(Fragments de les respostes de l’entrevista que

Clara Ardèvol Mallol va fer a Xavi Monge, 7-6-2024)

 

Cap de la truita

flagel·lat per la pluja.

Esquitxoteig.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

La trama russa era una mentida

Publicat el 6 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

“Se sabia que tot era mentida, però així i tot polítics, periodistes i presumptes experts i investigadors han fer servir la ‘trama russa’ per desprestigiar l’independentisme. Perquè tot era, en realitat, guerra bruta i prou.” (Vicent Partal, 4-6-2024)

 

Ocell rapaç.

L’ombra damunt la presa,

el punt de mira.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

No ens podem quedar callats

Publicat el 5 de juny de 2024 per lluisroig-haikus

¡No ens podem quedar callats!

Necessitat del silenci. Enmig de bullici dels nostres temps, són moltes les persones que senten la necessitat d’alliberar-se del seu sorollós dia a dia i trobar la tranquil·litat.

Només cal que ens observem quan no estem ocupats, quan la nostra atenció no és absorbida per la feina, la lectura o qualsevol altra activitat. En què pensem llavors? Quins pensaments emergeixen en nosaltres, per exemple, quan passegem, anem amb tren/metro…? Què passa per la nostra ment abans de posar-nos a dormir? Aquests pensaments que sorgeixen en aquests instants sense control ens mostren el nostre interior.

Cridem! Cridem! No ens podem quedar callats!

 

Romp el silenci

el crit de la gavina.

Ja es fa fosc.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari