Agafada al vol

Som les paraules que diem

Engatussar

10 d'agost de 2022

Falta gel i sobra foc. El sol escalfa els carrers i les teulades i entra dins de les cases en forma d’una estuba insuportable. No farem res de bo si això no afluixa. Només podem anar a estirar les cames de bon matí i sostindre un llibre al tardet. I jugar amb les paraules ingràvides

Llegir més

Guanacaste

30 de juliol de 2022

Abans de guardar els records ben plegats a l’armari ens ronden uns dies entre les orelles i el front. No es veuen des de fora però, així i tot, poden ocupar l’espai de sis megabytes com a mínim. De tota aquesta magna informació, se’n salvarà només una part petita. No podríem continuar fent passes, si

Llegir més

Grua

17 de juliol de 2022

Trobem les converses que busquem. A través de les persones amb qui ens relacionem volgudament ens arriben espais d’intercanvi d’idees i de paraules que ens engalanen la biografia. En part, cadascun de nosaltres som autors del que vivim perquè ens regalem les relacions que construïm. Divendres quinze de juliol va ser el meu primer dia

Llegir més

Temor

10 de juliol de 2022

Jugar amb les paraules ve de molt lluny. Les dites populars fan cantarelles i busquen una sonoritat fàcil de recordar i bonica de sentir. Per sort, les lletres i els sons es poden combinar sense fi per a crear idees noves i per a construir objectes comunicatius venerables. També per a generar contaminació verbal, és

Llegir més

Atarantar

25 de juny de 2022

Reviure és impossible. Mai no repetim un mateix dia. Malgrat que el calendari avança dibuixant cercles infinits, no passem cap més vegada just pel mateix lloc. Això és conegut des d’antic i, així i tot, ens sorprèn constatar-ho contínuament. Hem tornat a viure la nit més curta de l’any però no havia estat mai com

Llegir més

Xuscla

17 de juny de 2022

Som hereus de les mutacions. El que no canvien són els conglomerats de roca. Però el que és viu es transforma. A poc a poc o a una velocitat vertiginosa, la matèria orgànica va evolucionant. Els virus muten. La nostra pell s’arruga. Els pensaments se’ns emmotlen als escenaris per on transitem. La llengua ens fuig

Llegir més

Lluquet

6 de juny de 2022

De tots els signes gràfics, els parèntesis guanyen en capacitat narrativa. Ens proporcionen informació complementària, introdueixen un incís (que vol dir una altra idea) o ens fan esquivar possibles malentesos. En principi, formen part dels textos escrits. Metafòricament, però, contenen també petits episodis de la vida que vivim. Ningú n’ha descrit els límits físics encara.

Llegir més

Espendre

29 de maig de 2022

Sacralitzem algunes paraules perquè s’ho mereixen. Tenen poder i els hi reconeixem. Mouen els fils i mouen muntanyes, si cal. Curiositat és d’aquesta mena de paraules. Sense tindre’n, no avançaríem. Aquesta setmana he assistit a dues jornades; una de terminologia i l’altra d’emprenedoria. Quan vaig a formació, sort de les notes que prenc a la

Llegir més

Fer lliga

22 de maig de 2022

Som matèria. Els humans som de carn i ossos. Tal com un compost químic, ens podem descompondre en substàncies més senzilles. I alhora ens encercla una aurèola immaterial. Som també un concepte. Si em fixo en totes les relacions personals que he anat teixint fins ara, arribo a la conclusió que no hi ha una

Llegir més

Feixa

6 de maig de 2022

La misèria també gasta possessius. Tindre un tros de terra, que és el nostre tros, que ja era nostre abans que nosaltres hi fóssem, et lliga a un paisatge. Encara que el tros només siga un coster, mig erm, mig abandonat, a punt de ser salvatge de nou. La terra et fa sortir raïls a

Llegir més

Destrencar

24 d'abril de 2022

Hi ha una creença molt estesa que el temps és un luxe. Si imaginem què faríem si en tinguéssem sense límit, ens fem la il·lusió que aconseguiríem el que desitgéssem. No correríem per a fer les faenes, aniríem amunt i avall sempre que ens vingués de gust, ens delectaríem conversant o bé contemplant les aranyes

Llegir més

Bregat

7 d'abril de 2022
General

Ara hauria d’estar fent una activitat que no he pogut fer. El premi dels dijous s’ha esfumat per una contingència. Fa una tarda de primavera que comença a semblar de primavera i el sol irradia les teulades que tinc a la vista. Però m’he quedat a casa. Amb el fang de les paraules fabricaré un

Llegir més

Mitget

29 de març de 2022

Bum-bum. El cor bombeja la sang i l’envia a recórrer tots els racons del cos. El cor batega en silenci. I, sense sentir-lo, el sentim igualment. Dòcil, afligit, festiu o en èxtasi. Bum! Esclata a voltes. Però finalment torna a la calma discreta que ens permet sobreviure els trasbalsos. Bum-bum. Podria escriure un guió cinematogràfic

Llegir més

Indesinenter

19 de març de 2022

Donar i rebre són antònims. Verbs difícils de conjugar en equilibri. A la vida l’únic que podem triar és el que donem. Hem donat, donem, donarem i haurem donat perquè sí. Donem perquè volem. En canvi, rebre és un verb imprevisible. Si esperem rebre, ens exposem a la tronada inclement de la frustració. Si rebem

Llegir més

Faluga

12 de març de 2022

M’imagino caminant descalça per una platja d’arena color de pa torrat. M’acotxo quan a simple cop d’ull ressalta una pedreta diferent, d’una mida destacada i d’un aspecte inesperat. I l’agafo amb la pinça que fan el dit gros i l’índex i l’admiro de més a prop. I de seguida vull saber d’on ha vingut. I

Llegir més