Hi havia una vegada una veritat, però se la va emportar el vent o la va ofegar un aiguat o la va xuclar una sequera o la va cremar un bosc en flames. A la veritat perduda fa tant de temps ja ningú no li reconeixeria el rostre. Ens queden el vent, els aiguats, la
Imaginar fa volar. Amb ulls closos o amb ulls esbatanats fabriquem paisatges no viscuts. Les rondalles populars van ser plantades en el terreny de la imaginació i, igualment, hi continua arrelant la literatura d’autoria reconeguda, que viatja en llibres impresos en fulls de perfum efímer. Imaginar ens convé. I, alhora, ens obrim ferides incurables a
A còpia d’experiències teixim nodes que ens fan sentir vius. La connexió amb els llocs que reconeixem com a propis i el vincle amb les persones amb qui ens retrobem amb perseverança al llarg de les dècades ens descriuen. Què hi ha de més valuós que l’amor que ens mostren els altres? Som una part
Obeïm instints primaris. La gana, la sed, el fred, la calor, l’atracció o la por ens governen. Hi hem afegit capes de civilització al damunt, però els instints bateguen com un cor adormit o com un cor desbocat. Som animals culturitzats, i gràcies. Avui fa tretze anys que vaig obrir aquest blog. Hi he abocat
La fórmula química de la il·lusió encara no ha estat pantentada. Per això, l’anem assajant dia a dia. A base de provatures sabem que conté un pessic d’ingenuïtat, una espetència de desmemòria, un pensament de realisme i alguns ingredients inconcrets més. Em fan il·lusió, les presentacions de llibres que faig de tant en tant. Persevero
Les ombres ens acompanyen pels llocs il·luminats. Si hi ha claror, l’ombra es projecta a una banda o altra. Discreta, potser. Sempre en silenci. Inadvertida per tothom, sense funció reconeguda. En canvi, esdevé un centre d’interès excepcional si algú en fa un art de titelles. De res a tot! Al segon calaix de la cuina
Les llegendes no tenen alfabet. No queden escrites i les transforma el vent. Perduren —si perduren— en el reducte inconnex d’una ment col·leccionista de relats. Per si o per no, si escoltes les pedres, si escoltes el vent, si escoltes els col·leccionistes, algunes llegendes arriben fins a tu. Dins del districte de Ciutat Vella de Barcelona,
Som la suma de les particularitats que ens toquen per atzar i de les particularitats que triem per voluntat. L’atzar del lloc de naixement ens condiciona amb la determinació de la força gravitatòria, si no migrem. Si migrem, també depenem del vent que bufa allà on som però la pròpia disposió pren més protagonisme. En
Quan escrius et despulles. Et vas traient capes de teixits que no t’havies adonat que duies al damunt. Ara te’n cau una per aquí, ara se’n desprèn una altra per allà. No preveus el que acabaràs mostrant: escriure comporta assumir el risc de quedar al descobert. Per això, si tries projectar fora de tu els
La dominació se’ns presenta com un corrent d’aigua gelada que travessa el mar on ens hem submergit. La sentim a la pell sense saber quina forma té ni de quina manera podem esquivar-la. Com més invisible, més invencible se’ns torna. Sento un cansament de segles. Un cansament de pensar detingudament, de mirar a través de
Anirem a l’infern dels indecisos si ens fan triar massa sovint. La llibertat pot arribar a ser un maldecap si els dilemes es dilaten. No haver-ho de decidir tot resulta més saludable que mantenir un debat constant sobre totes les opcions a l’abast. Ho diuen els savis i ho sabem per intuïció. Cadascú a la
Les espurnes salten del foc. Escampen la combustió sobre els matolls secs. Fan brillar la llum en la foscor. Cremen fullaraca. Volen suspeses dins del fum més enllà del punt exacte de la foguera. Provoquen escalfor a la distància convenient. O dolor, si ens abrasen la pell. De les espurnes, en naixen idees. Acabo de
Orientar-se pel bosc sense perdre’s per les senderes d’un laberint muntanya amunt s’aprén a còpia de repetició, d’observació i d’interès. També cal una mica de necessitat d’aprendre-ho. Si sempre vas a la coa d’una filera d’excursionistes, els ulls s’agafen el privilegi d’entretenir-se en els detalls més minúsculs del trajecte. Amb aquest privilegi he capturat visions
La pau es guanya cada dia. Tot i que vivim a recer dels combats letals, ens cauen igualment diminutes gotes de litigi pels redols propers. Ens fem grans aprenent a esquivar-les. Ens entrenem a amansir-nos de seguida si alguna ens esquitxa. A voltes, però, perdem la brida. Avui m’he enfadat. No n’hi havia per a
En un ball hi ha una conversa. Només se sent la música potser però quan dos cossos ballen junts es parlen sense dir res. Avança cap a la dreta, fes una volta endavant, posa un peu en diagonal, recula, accelera, atura’t. La sincronia en dos cossos que ballen enlluerna perquè demostra que ha triomfat el