Agafada al vol

Som les paraules que diem

Engimbori

13 de setembre de 2021

Inspirar, expirar. Comprimir, expandir. Concentrar, dispersar. Ordre, caos. Uniformitat, diversitat. Les oscil·lacions marquen el ritme del que es mou. I en l’episodi concret que ve a continuació ens ha costat decidir-nos cap a on ens havíem de decantar. La perla que us mostro m’ha vingut a trobar en l’última passejada d’estiu per les muntanyes ebrenques.

Llegir més

Empeder

2 de setembre de 2021

Riure fins a plorar no passa gaire. Somriem sovint, per compromís; un somriure ens fa semblar afables o escurça distàncies; les rialles sonores omplen de festa les estances. Però riure sense parar, amb les llàgrimes vessant galtes avall, no passa gaire. A la festa dels seixanta anys de la S. vam riure pels descosits. No,

Llegir més

Piar

21 d'agost de 2021

Explicar batalletes equival a desplegar algun dels capítols que conformen la biografia d’algú. Les autobiografies tenen molt d’èxit. Omplen les sobretaules. A qui no li agrada explicar les coses que ha viscut, adornant-les i posant-les en un pedestal? Ser tema de conversa complau, però quan una persona s’esplaia, més enllà dels fets narrats, retrata també

Llegir més

Eixèrrit

10 d'agost de 2021

Estic convençuda que hi ha mots que són territoris sense fronteres; prescindible, posem per cas. De què es pot prescindir. És impossible establir un consens sobre l’abast real d’aquest adjectiu. Roig, viu, sa, vigorós, feble… ofereixen una lectura més homogènia de la realitat. Però no sempre és així. En alguns casos especials, com en aquest,

Llegir més

Tavanc

1 d'agost de 2021

L’itinerari que segueixen les paraules quan viatgen en el temps o salten d’una llengua a una altra no l’han planificat els déus de la parla. És un camí sotmès a les lleis de la física, fruit de les tensions i els contactes entre els òrgans bucals, i modulat per la força de les analogies. Per

Llegir més

De riure

27 de juliol de 2021

La saviesa popular diu que les comparacions són odioses però, en aquesta ocasió, no deu ser veritat del tot perquè la llengua està farcida de modismes comparatius que durant segles ens han dibuixat imatges al costat de les paraules. Aquest recurs és tan productiu que Eugeni S. Reig n’ha fet un llibre en què en

Llegir més

Antara

18 de juliol de 2021

No totes les paraules tenen la mateixa fondària. No totes transporten una càrrega exacta de sentit, no s’expandeixen amb el mateix nombre de sons, no ens vinculen a les nostres experiències amb la mateixa força. Dels milers de mots que ens ronden pel cap, només alguns ens fan d’amulets o de souvenir. Durant l’última setmana

Llegir més

Grau

7 de juliol de 2021

Dins de les llengües hi ha corrents invisibles que van dipositant a una velocitat imperceptible significats i significats a la riba de les paraules. Al cap de temps, dins d’una mateixa combinació de lletres s’hi poden haver sedimentat una llarga llista d’accepcions, perquè la polisèmia és un gran recurs per a continuar etiquetant un món

Llegir més

Estimada

24 de juny de 2021

Donar sentit a les paraules és un acte creatiu. A les pàgines dels diccionaris s’apilen milers de significats ben endreçats però els glossaris de mots no els tenim sempre a mà ni els portem incrustats en el mecanisme per a desxifrar els missatges que ens arriben contínuament des de tot arreu i en qualsevol circumstància.

Llegir més

Quintar

13 de juny de 2021

L’atenció va cara. Tenim tantes finestres obertes a les realitats virtuals i a les tangibles, a les properes i a les allunyades que necessitem fer neteja constantment. Les informacions ens entren pels sistemes sensorials i al cap de no res les esborrem; sense parar. Només retenim allò que se’ns infiltra més cap endins de tot. 

Llegir més

Godomací

3 de juny de 2021
General

Viure entre diccionaris i neologismes et fa circular en òrbites en sincronia¹ amb la realitat més mutant. Tocar mots nous o específics d’una parcel·la molt particular t’ensenya coses de la vida. Però hi ha etiquetes esquives que, malgrat que tenen tota la raó de ser, no compareixen quan pertocaria. Hi ha termes que viuen reclosos

Llegir més

Jugar-se

16 de maig de 2021

Les nostres vides no caben en les pàgines d’un llibre, ni en cent vint minuts de pel·lícula. Un dia comença i un dia s’acaba, la vida; sobre el paper. Però de vegades comença abans —en el desig intens de qui ens vol veure nàixer— i, sovint, no s’acaba en el moment d’extingir-se el cos. En

Llegir més

Capada

8 de maig de 2021

Exagerem quan diem que la major part del que comuniquem ho transmetem amb el llenguatge no verbal. Proveu d’explicar una història sense ni una sola paraula! Però és cert que el cos ens fa d’aliat a l’hora d’expressar-nos: esvaeix malentesos, precisa significats. Des de fa mesos alguns divendres tenim seminari d’un curs del CUSC. Som

Llegir més

Desullar

30 d'abril de 2021

Un gest que ens rendeix amb escreix és mirar a través de les coses: de les paraules, dels gestos, de les estampes. Voler copsar per què s’ha dit allò, per què s’ha fet, per què se’ns presenta d’una manera i no d’una altra. Els ulls són, doncs, un far que il·lumina el que tenim al

Llegir més

Arrabassar

17 d'abril de 2021

Si les paraules s’encunyessen en monedes, hi hauria tàndems que passarien de mà en mà. En una cara trobaríem escrit amistat i en l’altra diria generositat. Com es pot entendre l’una sense l’altra? Seria divertit inventar aquestes associacions de conceptes. Potser s’haurien de fer referèndums per a consensuar propostes. Jo proposaria aquest duo: optimisme-activisme. Com

Llegir més