EL CAS BORJA-VILLEL..

Seré breu. Em sembla fatal la referència que fa l’Avui en entomar amb cofoïsme "la cultureta catalana" com si es tractàs d’un col·lectiu alié a aquesta societat. Ací se’ls hi veu el llautó -provincià- que ha adquirit en un curt lapse de temps, després de descavalcar Vicent Sanchis. En parlen de "fuita de cervells", també, les pobres ments subalternes del rotatiu de la parella de fet Lara-Godó. Tota aquesta situació, normal d’altra banda, en un país com el nostre, dóna peu a llançar una càrrega de profunditat sobre el tripartit catalunyès. El partit Madrid vs Barça, ja provoca oix, no sé si vos passa el mateix?

La gran excusa per a mantindre la gent entretinguda en l’irresoluble cas d’aquest país dins d’Espanya.

Rep,  a la meua bústia electrònica, puntualment les notícies del MACBA. La línia ascendent, en condicions físiques adverses, ha estat excepcional. Una mirada al voltant del món. Un punt de vista contemporani. Això és el que ha implementat i impregnat el borrianec Manuel Borja-Villel.

Qui va alçar des de baix el Centre Reina Sofia? Re: Tomàs Llorens i Serra (Almassora), que també va orbitar l’IVAM, quan aquest era un museu modern de referència, entre els cinc més prestigiosos del món, fins la seua marxa.

Qui porta el Tate?
Re: el saforenc Vicent Todolí, lloctinent en l’època internacional i lluent de l’IVAM, que també deixà muntat i encarrilat el museu modern de Porto quan fou "fitxat" per aquella institució londinenca. 

Després d’aquesta introducció, un es demana, si això dels fitxatges dels gestors culturals pot encabir-se en una mentalitat rància típicament española, ortego-unamuniana, per tal d’analitzar un comportament que és normal del segle XXI?

Re: No.

LA CONDICIÓ ÒPTIMA DEL MUSEU BARCELONÍ MACBA ÉS QUE NO HO SEMBLE,  DE CATALÀ. AQUESTA HA ESTAT LA PEDRA DE TOC D’EN MANUEL BORJA, AL MEU ENTENDRE.

El "letraherido" autor de l’editorial, a jornal, del duo Lara-Godó es demana també,  i ací intenta despistar-nos, si podrà ser mantingut el nivell per part dels dirigents del govern tripartit d’Amunt, malgrat la "cultureta".

Fa trampa, al meu entendre, perquè cada gestor cultural té també "vida pròpia" i pot plasmar-la mitjaçant la trajectòria arreu del món. Això forma part de la globalització també. Borja continuarà fent el seu "pla", per allà on vaja. Com Llorens. Com Todolí. El que cal és poder oferir centres que tinguen llum pròpia a escala planetària ubicats a les nostres ciutats i viles.

Sobre el concurs de mèrits: ací hi ha per a triar i remenar, i de casa. Muntem un altre dels nostres a carregador i després que adquirisca vida pròpia de nou. Mentre esperem una estructura política pròpia.

La contra: és esdevenir un museu "valencià" en el pitjor de les interpretacions possibles. V.G.: l’IVAM de la senyora Consuelo.  Com a paradigma evident.

L’EDITORIAL A SOTA, SI PITGEU EL "VULL LLEGIR LA RESTA…."

L’encara director del MACBA, Manuel Borja-Villel, explica en una conversa que publiquem avui les seves raons per marxar a Madrid i encapçalar un nou projecte al Museu Reina Sofia. Des d’aquestes mateixes pàgines, el dia que es va fer públic el seu nomenament vam lamentar el que torna a ser un exemple de la fuga de cervells cap a Madrid. Evidentment, la seva nova feina és un reconeixement a una trajectòria personal, però també a l’evolució del Macba, que Borja-Villel ha sabut convertir en un dels centres d’art contemporani més importants d’Europa. El problema de la seva marxa, però, és que el Macba queda orfe –almenys de moment.


Intel·lectuals, polítics i experts en gestió cultural s’han debatut aquests dies entre la felicitació a Borja-Villel i la crítica a aquest fenomen al qual assistim impotents: alguns dels millors professionals de casa nostra han de marxar a fora per prosperar. Amb l’agreujant, en aquest cas, que amb la seva nova tasca al Reina Sofia, Borja-Villel haurà de lluitar per convertir la capital espanyola en el centre de referència en art contemporani de l’Estat. Ell diu que Madrid és el millor lloc “per trencar amb la idea de centre i perifèria”. Tant de bo! Mentrestant, uns expliquen la fuga de Borja-Villel per la manca d’ambició de les nostres institucions, mentre altres critiquen que el món de la “cultureta catalana” se senti cofoi pel seu nomenament a Madrid, en lloc de preguntar-se per les raons de la seva marxa i com omplirem el buit que deixa.


La substitució de Borja-Villel al capdavant del MACBA serà la prova de fins a quin punt aquesta “cultureta catalana” és capaç de demostrar que aposta per la qualitat i la professionalitat. Demanen la convocatòria d’un concurs internacional de presentació de candidatures amb temps suficient perquè puguin presentar-s’hi aspirants d’arreu del món. El jurat que ha de designar el nou director del MACBA hauria de ser qualificat, i sense ingerències polítiques. Hi ha en joc la credibilitat de les institucions i de les associacions culturals. Si alabem la capacitat i la independència del que marxa, hem de demanar els mateixos valors en el que arribi. No ens podem conformar amb menys.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a EL CAS BORJA-VILLEL..

  1. rginer diu:

    Curt, clar i real, amic Blesa. Com ja fa molt de temps que no sé el que es cou en el tandem-grup Godó-Lara, agraeixo i molt aquest escrit teu i poder llegir l’editorial

    veritablement vergonyosa.


  2. valldalbaidi diu:

    Per això no acabe d’entendre jo, de vegades, el teu optimisme (i que conste que em pareix bé que ho sigues)…
    Àngel

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*