Notices from nowhere

Un lector m’alerta de l’errada comesa en l’escrit anterior, on comentava que sols hi havia existit una derivada orientalista a Barcelona, i em fa arribar el següent escrit:
 
kakuzo Okakura(L.Hearn) fou deixeble del japonesista valencià ERNEST FENOLLOSA que formà part del grup d’orientalistes de Boston; que escrigué entre d’altres llibres el catàleg del pavelló japonés de l’exposició Universal de Chicago de 1893. Frank Lloyd Wright, que s’enfartà a construir al Japó, i òbviament als EUA, sembla que aprengué d’ell, el concepte de Lao Tse de l’arquitectura concebuda com a l’espai interior contingut i no tant com a la forma i decoració del continent.

Frank Lloyd Wright and Japan.
Chapman& Hall. London 1993. 

Sabent els paràmetres i invariables que gastem per ací, tampoc no és d’estranyar!!!.

COM ÉS DE GRAN LA XARXA !!!!! 

13) CENTRE D?ART DE SANTA MÒNICA I ANNEX. BARCELONA. 1986-1987-1992.

1)     L?accés superior a la planta primera és evidentment un espai japonès. Comparem les dues fotos. El retranqueig cap endins, l?alçada diferent dels paraments, la relació visual amb l?hiroshima o part entarimada, diferenciant-lo del de l?interior per mitjà del shoji de vidre que el separa del watadono shidenià cobert

2)     És òbvia i directa, també, la relació de l?òcul amb la pantalla circular shoji  del Hakkei-tei amb entrellat de barrotets quadrat que dóna al accés del saló d?actes i  la ?oepantalla de llum? redona del Okuzashiki  del Ryokan Dan-bayashi a Kuta Sakyo-ku.

3)     També l?accés amb la pantalla evitant la vista directa des de la via suposa un negatiu del shakkei, és a dir, en aquest cas oculta.

14) MONUMENT A LA REPÚBLICA. PL./ DE LLUCMAJOR. BARCELONA. 1990.

15) EDIFICI D?OFICINES A LA VILA OLÍMPICA.1989-92.

Les referèncias tant als sojii , amb els rectangles  que especeja i conforma la fusteria metàl.lica que suporta els vidres, així com a la forma escalonada del temple de Kiyomizu-dera  i del santuari de del termple de Muro-ji són evidents.

16) EDIFICI D?HABITATGES A LA VILA OLÍMPICA.1989-1992.

A aquest conjunt d?edificis, s?observa:

1) Una organització en planta feta mitjançant la descomposició de cossos. Girant, com és usual en ells, embolcallant el pati o jardí, segons una successió d?eixos que recorda ?d?alguna manera Katsura- que trenca tota simetría.

2) L?organització de tots els cossos és asimètrica. Àdhuc les cel.lules. Mitjançant la inclusió de l?element de comunicació vertical desdoblat en tram d?escala i rampa.

3) El cos llarg, la trenca, amb la inserció d?uns cossos que recuperen l?alineació de l?avinguda d?Ícaria. Ni la peça mitjana de quatre habitatges per planta prové d?una simetría, sinó d?una traslació.

4) A cada cel.lula, el Chasitsu (habitació de la Ceremonia del té) és l?estar adossat a la cuina, que té paraments corredizos. L?estar es retranquetja endins, conformant l?entrant de l?estança que ? a través del gran finestral ( Tokonoma) interrelaciona el (Ikebana) que és el jardí.

5) L?ús de les baranes i viseres de fusta resguardant la petita galeria té una relació bastant potent amb dites zones tant de les cases del Te, com de la vivenda tradicional. Com s?hi mostra a les fotos incloses.

6) L?aparició de l?estructura de formigó armat, al nostre parer, remet a l?arquitectura japonesa, redundant estilitzadament sobre el tema.

17) EDIFICI D?HABITATGES A CERDANYOLA.1993.

Si hi observem que les condicions iteratives en alçada d?in immoble d?habitatges són inexorables, però si l?hi traiem els tres pisos, ? què ens hi resta?. Pot-ser l?estilització de l?edifici del Shoso-in del periode Nara (646-794). Els pendents de les teulades són força igualats??…, o no?  També la separació del terreny amb pilars exempts.

18) BIBLIOTECA A ST. FELIU DE LLOBREGAT. 1990-93

19) CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA. CASA DE LA CARITAT.1990-93.

Al nostre parer, és en aquesta obra on arriben a un punt de depuració de la influència nipona més ?oeclàssica?. Es tractava de prendre una arquitectura inserida al centre de Ciutat Vella, bastant degradat, com mostren les fotografies del llibre ?oeLa construcció de l?arquitectura? d?Ignacio Paricio que hi adjuntem. L?encàrrec posseeix el valor de reconvertir dita construcció en un centre catalitzador de barri gòtic. A veure-hi i observar-ne:

1)     La intervenció s?addiu amb el carácter regeneratiu shintoista, d?alguna manera. Sense renunciar, però, a la construcció de l?arquitectura contemporània. Com a tret característic de l?arquitectura dels autors estudiats, i ensems, de la japonesa, malgrat tot.

2)     El tancament del pati amb una pell de vidre que té una doble virtud, d?una banda que les façanes antigues es reflecteixen al mur cortina, crent-hi una continuïtat virtual, si més no. I d?una altra la referència al tancaments de paper d?arròs sobre estructura d?entrellat de barrots de fusta de les cases de Te, Ryokans, etc. respecte de l?espai exterior. En aquest cas fix, en el cas japonès mòbils. Mentre que els rectangles a la Casa de la Caritat mantenen una relació ample/ alt (b/h) de 2?14 a Katsura és de 2 justament. No és en va que Viaplan/Piñón, també trenquen el parament en dos parts, com els pannells japonesos. Veieu les plantes i la fotografia, com una insinuació a córrer paral.lelament.

3)     Un altre tret shistoista podria ser l?aparició redundant i potent junt a la façana, però interior, d?un gros pilar redó que rememora el pilar exterior que va del terreny a aguartar la coberta dels temples d?Ise i Izumo l?Uzu-bashira. Com si fos una mena d?Axis Mundi.

4)     Ídem anterior seria trencament, cap a endavant, a la part superior que realitza la mateixa façana de mur cortina que he relacionat amb  Haniwa o figura funerària en forma de casa, del periode de Kofun, que si retallem verticament la part superior ens hi remet a les solucions reiterades d?aquesta solució que ja s?hi veuen als concursos del C.O.A.C. (1976) i el de la Diputació de la Rioja (1984).

5)     La concepció espacial del gran vestíbul que abarca diverses plantes recorda certes solucions de temples, així com el diagrama del soterrani en relació a sala de recepció del castell de Fushimi (1593). Fotografies que hi adjuntem per a comparar-les.

20) EL CONJUNT FORMAT PER:

20.1)   MOLL D?ESPANYA. BARCELONA. 1990-1995.

 És evident que les escultures abstractes d?intradós corb, com les fulles, són a  l?exterior l?escala de les curioses escaletes d?accés als temples d?Ise, però       eixamplades superiorment en retòrica direccionalitat amb el dit d?en Colom.

20.2)   PARC DE L?ISTME. BARCELONA. 1990-1992.

i 20.3) RAMBLA DE MAR. BARCELONA.1990-1994.

La Rambla de Mar, amb el Parc de l?Istme i el Moll d?espanya, constitueix una intervenció urbanística de gran abast. Creant-ne una nova polaritat dintre de la ciutat, en virtud de l?atracció de la població vers la mar. El Moll d?espanya, amb la seua inserció del cinema Imax, el centre comercial Maremàgnum, l?Aquàrium, restaurants, etc. en continuïtat amb les populars rambles a través del Portal de la Pau. En definitiva una operació comercial de gran abast conformant un área lúdico-comercial. També hi conflueixen el Passeig de Colom i l?eix de la Via Laietana, provinent de la Ronda de st. Pere i Plaça d?Urquinaona.

En realitat la rambla aquesta es tracta d?una pasarel.la de llistons de fusta de bolondo realitzats en tres trams. Un primer de 75 metres que es desplaça lateralment que permet el pas de grans embarcacions. És d?un ús  esporàdic. Un segon tram fix que fent una suau corbatura deixa el pas a barques de petit calatge. Un tercer tram de pasarle.les, també mòbils ?giratòries sobre eix fix- que diesen un pas d?uns quinze metres d?amplària per al pas de velers.

1)     La referència iterativa als Torii de les bigues metàl.liques il.luminades en corba perllongades dellà on acaba el pilar es pot considerar immediata. Considerant la ciutat com un immens temple.

2)     La passarel.la  del tram central elevada suaument en corbatura, ¿no és talment un pont japonès d?un jardí?

3)     L?ús dels llistons de fusta és una crida al passeig tranquil oriental pels jardins dels temples i palaus de Daitoku-ji o Katsura.

4)     Posem en èmfasi diversos trams de les ribes de l?estany de Katsura que ens referencien segments i fragments de les diverses plataformas. A les fotografies les hi remarquem en retolador. De fet, estem encerclant, al Moll, una massa aquosa entre trossos de terra.

5)      La mateixa estilització de les ones de mar amb l?estructura metàl.lica, ¿ no és un recurs de mimetisme japonès?

6)     Un recurs d?imitació formal, tan usat pels erudits del XIX i que rebutge categòricament, però nogensmenys em ve recurrentment al cap és la serpentejant forma del drac de tela fumejant foc sostingut per pals a les festes de la Xina i que curiosament té la seua correlació a la festa de la ?oePatum? de la poblacio de Berga. L?animal mitològic per excel.lència tant de la cultura xinesa com de la catalana és el DRAC. Curiós, veritat?, amb tots els aditaments que vulgueu, amb sant Jordi matamoros, etc???

21) CENTRE COMERCIAL MAREMÀGNUM. BARCELONA. 1990-1995.

No hi fan cap referència.  Tanmateix sorprèn les banderes verticals sostingudes per màstils inclinats de secció circular disminuint a trams, talment com si d?estilitzacions de canyes de bambú.

BIBLIOGRAFIA :

Els antecedents culturals relacionats amb els autors catalans estudiats.

 1) El temps barrat. Ed. Destino. Barcelona. 1973. Autor : Alexandre Cirici i Pellicer. Pàgines de 278 a la 280.     

 2) Nacionalisme i Modernitat en l?Arquitectura Catalana Contemporània.

     Edicions 62. Barcelona. 1980. Autor: Helio Piñón i Pallarès. Pàgines de la 132 a la     140.

3) EL CROQUIS Nº 28. MONOGRAFIA DEDICADA A VIAPLANA/ PIÑON.

 Febrer- Abril 1987. Madrid.

4) OBRA: Viaplana / Piñon. Ed: Col.legi d?arquitectes de Catalunya. 1996.

5) Nueva arquitectura. Editor i Autor: Francisco Asensio Cerver. 1997. Barcelona. Pàgines de la 128 a la 139.

Els antecedents culturals relacionats amb el Japó.

 6) Daitoku-ji / Katsura . Col·lecció : FOTOSCOP- Lenguaje visual. Ediciones Polígrafa. Barcelona 1970. Autor : Maria Lluïsa Borràs.

 7) La arquitectura JAPONESA vista desde OCCIDENTE. Ed. Guadalquivir Ediciones. Sevilla 2001. Autor: Fernando Gª Gutiérrez.

 8) RYOKAN. El alojamiento en el Japón tradicional. Ed. Könnemann. Colònia.  2000. Autor: Gabriele Fahr-Becker.

9) El espacio, el silencio y la sugestión del pasado. El santuario de Ise en Japón.

LOGGIA 14/15. 2003. Ed. Servei de Publicacions de la U.P.V. Autors: Fernando Vegas i Camilla Mileto. Pàgines de la 14 a la 41. 

 10) Jardinería y Paisaje. La nueva guía para crear el mejor jardín en función del entorno natural. Ed. Blume. Barcelona 1998. John Brookes. Pàgines 13, 158 a 161.

 11) KENZO TANGE. L?architetto di Hiroshima e delle Olimpiade di Tokio che ha risolto nella sua opera i contrasti del Giappone tradizionale e moderno. Paolo Riani. Ed. Sansoni Editore. Firenze. 1977.