LA GRAN ESCALA URBANA.(3)
It is about events insofar as it constantly affirms that there is no architecture
without action or without program, and that architecture’s importance resides
in its ability to accelerate society’s transformation through a careful agencing
of espaces and events.
Event-Cities. (Praxis) Autor:Bernard Tschumi.
Massachusetts Institute of Technology. 1994
L’origen dels gratacels.
Els orígens dels edificis de gran alçada es troba a Chicago a les acaballes del segle XIX.
En 1871 un incendi destruí el centre de la ciutat en el moment precís de l’embranzida definitiva
per a transformar-se en metròpoli comercial. Tanmateix i contra tot pronòstic redreçà
els esdeveniments, ja que es donaven les condicions escaients i la força del factor humà
per a refer-se’n.
Entre els avanços tecnològic que fonamentaren la construcció de grans blocs d’oficines
destacaven:
A. La consolidació d’uns sistemes contra incendis més sofisticats.
B. Uns fonaments científics de la resistència de materials i del càlcul d’estructures que encara
han estat, en bona mesura, la nostra base de càlcul modelitzat fins fa ben poc.
C. Una consolidació i potenciació de les indústries de l’acer i el formigó i la corresponent
consolidació d’estàndards de qualitat constants.
D. L’albirament de la reconversió del tren terrestre en “subterrani metropolità”.
E. La concepció de la ciutat zonal (zoning) en “Une cité industrielle” en 1901-04 per l’arquitecte
lionès Tony Garnier.
F. L’existència de l’ascensor inventat per Elisha Graves Otis a l’any 1853.
En 1884 W. Le Baron Jenny dissenyà l’edifici de deu plantes anomenat
Home Insurance Building amb tota l’estuctura metàl·lica d’acer.
Malgrat tot, l’aparença del qual era força semblant a qualsevol altre,
doncs les façanes eren recobertes de maons i pedra. En l’any 1894 l’equip d’arquitects conformat per Burnham
i Root dissenyaren el Realiance Building
que ja havia bandejat el llenguatge clàssic per a incorporar-hi
una tipologia esvelta i una envolvent exterior a base de pannells prefabricats prèviament de terracota
ceràmica. Prototip del mur cortina conjuntament amb els del Palau de la Música del nostre Doménech
i Montaner.
Louis Sullivan i John Root pels environs de 1895 aconseguiren de recopilar llurs pensaments sobre
aquesta mena d’edificis en llur “The Tall Office Building Artistically Considered“
Als EUA sempre es pensava bàsicament en estructures d’habitatge individuals,
no pas en el context urbà. Les autoritats intervenien puntualment per a millorar la projecció de
l’ombra excessiva sobre carrers i vies. Sols en 1916 a Nova York, i set anys més a Chicago apareixerien
normes urbanístiques que donaren lloc a les enretirades dels gratacels respecte de les línies dels solars.
Louis H. Sullivan, el gran arquitecte i iniciador, fou dels primers a crear un estat d’opinió favorable a posar
de relleu la íntima i coherent relació entre gratacel i teixit urbà. Ja molt d’hora, en 1891 plantejà diverses
propostes. Nogensmenys, seguiren les implantacions de manera desordenada i anàrquica en el seu sentit
més pejoratiu.
El model, però, s’afermà perquè no li calia un nou concepte urbà i perquè responia a una societat
organitzada sobre les bases d’una economia de mercat molt agressiva. Clar i net: els canvis en la
construcció necessaris per a mantindre els beneficis es manifestaven de manera que l’enderroc i
la construcció de nova planta era la pràctica més sovintejada. Una conseqüència immediata fou
l’aparició de grups de gratacels sense cap mena de relació prevista entre sí.
El joc alternatiu espacial i social.
En vista del valor atribuït a Europa als centres històrics en permanent reconversió, aquest procés de
modernització a través de la creació d’estructures noves segueix sent una estranya raresa. La història dels
gratacels té una trajectòria semblant al del yo-yo. Si veiem tots els seus pioners van estudiar,
d’una manera o altra, a França, però és en retornar-se’n a EUA que catalitzen el coneixement amb la indústria.
Tot i que es feren plans per a edificis d’aquest tipus a Europa des dels anys vint.
Fenòmen que es repeteix en emigrar molts dels arquitectes europeus – de l’oest i de l’est- arran de les guerres i
la pujada dels moviments reaccionaris repressors en la dècada dels ’30. Conformant-hi la segona generació de
gratacels.
Val a dir amb el sociòleg Ulrich Beck al respecte d’aquest processos:
Sols hi ha una cosa pitjor que ser invadit per les multinacionals: ser-ne ignorat.
Dit d’una l’altra manera: l’amenaça de retenir la inversió en una ciutat sembla ser un
argument totpoderós que influeix en el comportament de molts municipis.
Per molt impressionats o convincents que puguen semblar els gratacels individual, sols
poden tenir èxit veritablement si estan integrats en una estratègia de desenvolupament
urbà d’abast general.
To be continued…
Traducció aproximada del paràgraf de Tschumi:
És sobre esdeveniments en la mesura que, constantment,
s’afirma que no hi ha cap arquitectura sense acció o sense programa,
i la importància d’aquella arquitectura resideix a la seua habilitat per
accelerar la transformació de la societat a través d’un agençament
curós d’espais i esdeveniments.