Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

10 de març de 2017
8 comentaris

El masclisme disfressat

Escric el 8 de març, un dia internacional de la dona que enguany semble més visible que altres, o si més no, celebrat amb més intensitat que habitualment. I això no crec que passi per una major consciència dels problemes, ni tan sols per una millora organitzativa d’associacions feministes. Lamentablement, crec que, com moltes analistes detecten, aquest fet respon a la consciència que en els darrers temps, la situació de les dones, arreu i aquí, està involucionant. Ho corroboren algunes estadístiques relacionades amb salaris, ingressos, condicions de vida i salut. Es percep un qüestionament de drets que semblaven consolidats (a la llibertat personal o la reproductiva, a la llibertat sexual i afectiva, a la mercantilització dels cossos de les dones,…)

Ara seré políticament incorrecte. Les diverses campanyes contra la violència cap a les dones, la denúncia constant dels assassinats masclistes posen el focus sobre un fenomen terrible i intolerable, i que tanmateix resulta estadísticament poc rellevant. No vull que se’m malinterpreti. Un sol assassinat és massa! Tanmateix, i segons dades del propi “Instituto de la mujer”, a l’estat, la proporció de les víctimes de la violència masclista és de les més baixes del món occidental, al voltant de 3 casos per milió de dones, la meitat que a Suïssa, una tercera part que a Finlàndia, o una cinquena part que a Hongria, fet que coincideix amb unes afortunadament baixes taxes de criminalitat existents al nostre país. Ara bé, la qüestió dels assassinats de dones, o fins i tot els maltractes, formen part d’una conducta rebutjada pel conjunt de la societat, i sovint són el fruit de problemes mentals greus o de certa tendència a la violència per part d’uns agressors no sempre controlable. En altres paraules, és còmode focalitzar sobre persones individuals que cometen crims imperdonables, i a la vegada és difícil de prevenir que això pugui desaparèixer.

Tanmateix, mentre es posa el focus en un tipus de violència sobre el qual és difícil incidir, desenfoquem altres àmbits on la violència, la discriminació, la humiliació són fets quotidians, i fàcils de combatre amb armes legals i socials. Parlo d’un món que conec una mica: l’àmbit laboral. Si bé parlem d’uns salaris entre un 16 i un 26% inferiors no veig detencions contra els responsables. El fet que el món de les empreses sigui impermeable a la democràcia (i sovint als més elementals principis dels drets humans) fan de la fàbrica o l’oficina espais d’impunitat. En els darrers temps, a més, tenint en compte que els comportaments masclistes són considerats com a inacceptables, aquest esperit contrari a les dones es manifesta d’altres maneres. El pensament antifuncionaris amaga que és la funció pública, a la qual s’accedeix per mèrits objectius i funciona sota criteris de transparència, un dels principals espais d’accés laboral al de les dones. Precisament el sistema d’oposicions i l’objectivitat en els processos fa que sigui un dels àmbits on les dones accedeixen a una posició laboral i social. Tanmateix, la pròpia Generalitat, fins i tot el propi Departament d’Ensenyament, està fent servir tècniques de l’empresa privada, això és, posar per davant el favoritisme, la discriminació i certa tendència al nepotisme. Les diverses reformes impulsades pel Departament per fer substitucions o interinatges per la via d’entrevistes personals s’ha traduït a rebutjar mestres embarassades, o se les força a no agafar reduccions de jornada o a comprometre’s a anar a totes les colònies i sortides malgrat que tinguin problemes per conciliar. Això està passant, ja hi ha hagut algun procés judicial en marxa, i als nostres responsables polítics no se’ls cau la cara de vergonya. Només mètodes transparents, fonamentats en el mèrit i la capacitat objectiva ens eviten casos de discriminació. A nivell laboral, a més, la destrucció de drets ocasionada per les darreres reformes laborals impulsen més negociacions treballador per treballador en comptes d’un conveni marc que afavoreixen condicions laborals i salarials diferenciades i discriminatòries. Aquestes coses, a diferència dels assassinats de dones són fàcils de resoldre: només cal canviar unes quantes normes, enviar uns quants milers d’inspectors a vigilar-les, i portar a la presó uns pocs centenars d’empresaris o responsables polítics sense ètica. En altres paraules, bona part dels problemes de les dones se solucionen, no pas amb rogatòries místiques, sinó amb voluntat política… i amb fer entrar un element tan bàsic com la democràcia a les empreses.

 

Nota: Càpsula de ràdio del Girona Ara, de Fem Ràdio

  1. Tota la raó. És qüestió de posar fil a l’agulla. El Govern ha de ser modèlic en aquest aspecte. I tots, cadascú en la seva mesura, podem intentar de treure’ns de sobre certes actituds masclistes apreses i incorporades com a hàbits, alhora que denunciem la diferència de tracte i de salari entre dones i homes.

  2. Xavier. No sé si el què escrius ho fas sent conscient que parteixes de dades absolutament falses i que si usessis les reals el teu argument quedaria girat com un mitjó. He pogut detectar que hi ha força articulista que és conscient que menteix però escriu allò que està de moda i que la gent vol llegir. Si fos així, t’envio tot el meu rebuig. Però no pateixis. Crec que no és així. Simplement que no t’has dedicat (no és pas la teva obligació) a comprovar totes les dades i estudis que es publiquen sobre el tema.
    Per tant amb tota l’educació del món, et demanaria que ara fessis un esforç a no enrocar-te i a comprovar allò que et diré. I si has de canviar d’opinió, i si has de fer allò tan dolorós de veure que estaves equivocat amb algunes coses, fes aquest esforç.
    Ens dius que hi ha involució en aquest tema. Suposo que el què et fa creure això son els centenars i centenars d’estudis que les organitzacions feministes i afins publiquen sobre suposats masclismes.
    Tinc un fort coneixement de l’estadística i de detectar trampes estadístiques i puc assegurar-te que quasi tots son totalment falsos o esbiaixats.
    I em rebel•la, m’enrabia. Són conscients que estan enganyant i ho fan. Han de ser mala gent per força. Si realment un col•lectiu està discriminat ha de presentar dades rals i objectives. Quan presenten mentides és quan realment dubtes que estigui discriminat.

    Ens parles d’aquest famós 16-26% que cobren menys les dones que els homes. Ho presenten com si els empresaris fossin una mena de éssers masclistes que decidissin que les dones han de cobrar menys i els hi paguen menys… No. Els empresaris, alguns, paguen el mínim que poden a qui sigui, i altre, per exemple un servidor, paguen el quasi el màxim que poden i no miren el gènere.
    Saps com vaig detectar de bon principi que mentien o manipulaven? Quan en un d’aquests estudis van gosar posar la bretxa salarial per sectors. I a l’administració pública la bretxa era molt similar al sector privat (crec recordar del 22%).
    Però si us plau! Si la gent cobra segons conveni! Si està prohibit pagar ni més ni menys que el conveni! I el conveni no distingeix per sexes!

    Saps con fan alguns d’aquests estudis? Per exemple amb dades oficials de cotització de seguretat social. Amb això es pot saber la mitjana de salaris en homes i en dones.

    I ostres! Es cert les dones cotitzen de mitjana entre un 16% i un 26% menys.
    Però llavors mirem altres dades:
    Al voltant del 26% de les dones fan jornada parcial. Quasi sempre mitja jornada. Compte! Voluntàriament. Quan tenen fills ho prefereixen elles mateixes. No es pot comparar el lligam antropològic mare-fill que el pare-fill. Ho fan tant quan estan amb parella com separades amb pensió de l’ex.
    Al voltant del 7% dels homes fan també jornada parcial.
    La diferència és que el 19% més de dones fan mitja jornada. Per tant, només amb això, el salari ja ha de baixar en un 9,5%.
    Aquest 16-26% ja el tenim convertit en un 6,5%-16,5%.
    Seguim?
    La dona s’ha incorporat més massivament al món laboral més recentment. Vull dir que entre els joves, la proporció d’homes i dones treballant és molt similar, però entre els de més de 50 anys, hi ha força més homes que dones. I tots sabem que la gent de més edat cobren més per A) antiguitat, B) han anat promocionant al llarg de la vida. Per tant, si mirem la mitjana de totes les edats, veurem més diferència, però si mirem els salaris de les dones i homes joves, veurem que la diferència és molt inferior al 16-26%, tan, que probablement, descomptant la diferència pel tema de jornada parcial, ja s’equiparen homes i dones.

    Hi ha més coses.
    Aquí hi hem d’incloure el masclisme, però un masclisme que no critiquen les feministes: els homes fan molt més treballs insalubres i perillosos i cobren més per això. Els minaires cobren molt. És una feina perillosa i sovint insalubre. Actualment no necessiten la força bruta. Tot es fa amb màquines, per tant ho poden fer dones, però n’hi has vist gaires de dones al fons de les mines? Potser que animem a les feministes que ho reivindiquen. (Perdó, soc radicalment igualitarista. Teòricament hauria de ser feminista perquè ells/elles diuen que volen la igualtat. Però no hi ha organitzacions més anti igualitàries com les feministes).
    Més coses.
    Els homes fan més hores extres.
    Per raons que no sé, però que ho he vist en aquests estudis, les dones canvien més sovint d’empresa i per tant perden plus d’antiguitat.
    Per tant, ja et puc ben assegurar que per mateixa feina i mateixa antiguitat, home i dona cobren igual.
    Et sorprèn que s’hagi creat aquesta bombolla informativa falsa? La cosa és senzilla. Quan hi ha censura, pots fer creure a la població coses tant excèntriques com que català i valencià son idiomes totalment diferents.
    Si mires al registre d’entitats de la Generalitat veuràs unes 900 entitats de dones i similars i no veuràs quasi cap entitat igualitarista real. Llavors la informació només flueix d’una banda. La mentida està servida.

    Xavier, et proposo una cosa. Si vols saber això de la involució de primera ma, no a través de “estudis” de feministes, ves a Idescat, on hi ha estadístiques oficials i neutres, i mira tots els indicadors que se t’ocurreixi. Veuràs que d’involució res de res i veuràs que en molts àmbits, alguns d’extremadament importants, la dona ha superat l’home. Com el nombre de titulats universitaris actuals, que el 60% son dones.

    També parles d’un terme que no s’usa a enlloc del món excepte a Espanya que només (i els catalans que som rabiosament espanyols amb això): violència masclista. És un invent per donar la sensació que existeix tan masclisme, però al moment que veus que per exemple el nombre d’assassinats de dona a home és del 26% del total, o sigui no es queden massa curtes, ja veus que les raons no han de ser el masclisme sinó la barreja de gelosia, persona dolenta i altres coses. En tot cas t’aconsello que miris això que ho explica demolidorament: http://bit.ly/2jaSrpC

    1. La resposta als teus dubtes, més enllà del que tu consideres es un fet de moda, la pots trobar al ICD, a INE, EUROSTAT, entre d’altres. De tot plegat se’n diu cultura i societat heteropatriarcal.
      I amb tots els meus respectes, és evident que tu no has hagut de patir ni assetjaments, ni coacció a l’àmbit laboral, ni que dir a l’àmbit legal.
      Les modes passen… i això que tu dius moda ja fa segles que es ve constatant. Per tant, demano que deixem de ser frívols en aquest tema. Ens hi va la vida a moltes.

    2. Parles de l’INE i EUROSTAT. Precissament és el consell que us donava: mireu a IDESCAT.cat que és l’INE català i crec que més complet que l’INE. Però si vols usa l’INE o EUROSTAT.
      Sobre això de “és evident que tu no has hagut de patir assetjaments i…” te’n faries creus del què he hagut de patir i que si jo fos una dona ara em dirien que ho denunciés. Però de totes formes no cal que un pateixi o no coses, perquè les dades hi son.
      Et voldria preguntar-te si te n’en fots dels homes assassinats per la seva dona. (25% dels casos que aquests si que els amaguen).
      Voldria preguntar-te si estàs d’acord que quan una dona mati l’home no es facin mints de silenci. Creus que un home és inferior?
      Voldria preguntar-te perquè els maltractaments psíquics, molt més nombrosos que els altres i igual de greus, quan els fa la dona no tenen importància i no cal denunciar-los.
      Tu creus que no sofrim quan la dona a qui encara estimem, ens menysprea, fa bronques constantment, ens assetja cada nit al llit i a sobre ella i la gent en general creu que el culpable és l’home per “no complir”?
      Em sembla una frivolitat. Us baseu amb la suposició que s’ha impostat que només els homes maltracten. I almenys els psíquics ho fan en un 50% cada gènere. I llavors us feu les víctimes com si només fos problema per a vosaltres. És tot plegat una perversitat.

    3. Enhorabona Xavier per fer un article amb tant de seny i enhorabona Amadeu per aportar les teves idees de manera ordenada i respectuosa.
      Sembla que cada vegada som més els que decidim fer la nostra cerca i treure’n los nostres conclusions. En el meu cas, recentment m’he vist també havent de desmentir la bretxa salarial. En el meu cas, ho he fet amb números globals, britànics o d’EEUU, simplement perquè són països amb gran amor per la estadística, que han encetat el debat amb ganes i són molt influents. A més, no havia caigut en que ara Catalunya és una païs modern i transparent amb dades a dojo a disposició dels ciutadans. Hi faré un ull quan pugui.
      He elaborat un petit document que espero que complementi el treball de l’Amadeu sobre aquesta suposada bretxa.

      http://bit.ly/2niUb1v

    1. Aquest video m’ha emocionat. Tot i que parla principalment de la Universitat i jo vaig fer una d’aquelles carreres que quasi no hi havien (i tampoc ara) dones, els pensaments que te, que descriu, son exactament els mateixos que m’he anat creant jo. Coincideixen quasi al 100% a tot el què he anat reflexionant al llarg de la meva vida. Com a radical igualitarista i veient ara la absoluta irracionalitat de les feministes i de com estan dominant el discurs perquè no hi ha contrapès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!