Queda’t una eternitat als meus braços i quan el migdia entre pels porticons del terrat deixa que les llàgrimes es mesclen amb la pols que acompanya el Xaloc i deixa també que marxe tot sol més enllà de la tristesa que el sol del capvespre ens regala. Res no ens separarà si no ens oblidem
Allò que vaig deixar enrere penja d’una olivera amb un missatge que no diu res que no sàpigues.
Lo finestró s’obrí com s’obrin los porticons a les pel•lícules que representen lo vent de l’Oest. Pels carrers corria l’aire i el cel era gris, però la claror del sol s’endevinava i ho dominava tot, fins i tot la platja. Ella, amb una pamela al cap i els mbraços en creu, símbol de la llibertat
Deixa’m viure amb tu. Jo cerco en tu l’esperit de l’amor que et tinc.
Darrere les cortines creix un sol de travertí. Espero que arribes abano no sigue migdia. Vull que em recites els teus versos i la claror de l’hivern esdevingue vespre. Quantes voltes he escrit ‘tot ve a néixer’? Tanmateix, tot és un porticó tancat i una prima escletxa de llum als seus costats. Vull que em
Quan penso que la meua vida gravita entre la vida i la mort, però bascula en favor de la vida, m’adono que la mort està present d’alguna manera. Senzillament, m’he anticipat a allò que des dels origens estem pensant i aportant a la consciència. El coneixement es manifesta subtilment, com un somni, com un record
La pell de la figuera, un rossegó de pa sec sucat amb cafè aigualit. L’inici de la primavera, passat el Nadal. Un altre hivern, unes nits de vent i unes altres nits en vetla. El record de la iaia a la casa de la iaia. Pensar ‘he tornat’, pensar sense pensar. Dormir a deshores, resar,
I Conten que ha de ploure de cara a esta nit i demà. Demà m’espera el retorn a casa per a passar-hi lo cap de setmana. Aprofitaré per endreçar los treballs del màster i fer una mica de passejada. Esta nit he somniat que passejava pel Marjal. Lo passeig de Les Cases, los mesets d’hivern,
Les lletres són lo meu refugi. Este bloc és lo meu refugi, allà on de forma encriptada aboco la tristesa i l’alegria. Acabo d’arribar a Barcelona, a este barri meu de Les Corts. Lo bus de la Hife em deixa al costat de casa. D’ací unes hores, a tres quarts i deu minuts de set,