Lo crepuscle blanc. Remors d’un hivern gèlid damunt les ombres.
Blanca rosa, tu. El desert de color blanc. Un riu ve a morir.
El proper 25 de desembre de 2024, com cada any, a les 9.15 hores, Estat Català farà un parlament i una ofrena a la tomba del President Macià, al cementiri de Montjuïc.
Allà, enllà de la finestra, per la xemeneia s’escola l’amor. Deu ser un fet freqüent confondre l’amor amb el desig, si bé sí que deu haver una part de desig en això que vulgarment anomenem amor. Segur que sí. Hi ha indrets on l’amor hi és a vessar, com els claustres de professors o els
Obre’m la porta del matí. Què la nit acabe en un sospir. Què l’aurora m’eixugue el rostre al moll de la boira i la rosada. Ara vull banyar-me a la mar i pregar a Déu per aquest amor. Obre’m la porta del migdia, què la llum penetre per tota la casa.
I La meua nova Vespa es diu Billie. Encara no l’he rotulada, però el nom ja és oficial. ‘Ves i estima amb la Billie‘, em ve al cap. I això és el que pretenc fer: anar i venir amb la Billie. Rodar. II Enlloc com a casa, aproximadament. Quan t’acostumes a la vida de nòmada