Abans que les xemeneies escampin l’olor dels encenalls d’olivera i abans que vagaregi l’esperit de l’hivernàs pels terrats de les cases d’Ulldecona, voldria gaudir d’una breu primavera, cosa de quatre dies, per endreçar aquells papers que un estiu de ma adolescència vaig salvar de la seva mort segura en lo cultiu d’una fogaina mandrosa. Perquè
La competència. A patir l’últim dia, després de dinar. Visc als aiguamolls amb mosquits i granotes. Visca la calor! Oh, amic silvestre! Acarona’m l’esquena, mostra’m el camí. Cireres d’arboç, castanyes i panellets, nous i mistela.
I Tampoc passa res si dic que les festes de Les Cases no m’agraden gens. Zero. Ni els bous (i en soc molt aficionat), ni el ball, ni els bous, ni el ball. Ni els bous, ni el ball. Les festes de Les Cases no tenen misteri, ni encant: Son unes festes pensades pel turisme,
I Aquest bloc no sé si té gaire interès. Aquest bloc és barroer perquè tracta de mi i del meu present i està escrit a base de rampells i a través d’un iPhone 4S, primer, i un iPhone 7 des de fa 4 anys. Mai he tingut un bloc allotjat a cap altra plataforma que
I Entra valent lo Mestral. Tardoreja. Ara arribem de la mini disco infantil. La una de la nit. Si sou lectors fidels del bloc sabreu que ma filla Aran és balladora de mena. Durant el curs, balla tres dies entre setmana a una acadèmia de ball actual a Vinaròs i, a banda, balla a una