Baixem de les golfes
Baixem de les golfes i les ombres dibuixen a les parets històries enrevessades, a fe de Déu enamorades. Vaig perdre i en acabat vaig vèncer celebrant la vida segons Eduard Solà.
Baixem de les golfes i les ombres dibuixen a les parets històries enrevessades, a fe de Déu enamorades. Vaig perdre i en acabat vaig vèncer celebrant la vida segons Eduard Solà.
Resplendia en la foscor un llamp de pastor jove que guardava a la muntanya els dies de juliol i agost amb gran destresa, lluny de la greixina del corral de les tardors i els mesos d’hivern i de qualque exclamació de pena, pasturant per l’espai immens on lo llop i l’ós mandregen i els dies
Per ventura, este matí, mentres pasturava, se m’ha acudit fer-me un selfie prenent com a centre d’atenció les meues patilles. Com ja sabeu, les meues patilles son motiu d’especial seguiment en este bloc meu. Perquè les meues patilles son la meua presa de terra, lo meu centre de gravetat en relació amb lo món i
Avui és Dimecres de Cendra, lo primer dia de la Quaresma, la qual celebrem des del segle IV per commemorar els quaranta dies que Jesús, temptat pel dimoni, va passar al desert. Pels catòlics és dia de dejuni i d’abstinència i a la missa d’avui se’ns imposa un polsim de cendra en forma de creu
Quan la fosca de la nit s’endinse ben endins de la serralada on pasturo les quatre ovelles del corral i els marxicolins volin arran de la meua testa, deixaré que l’ànima m’abandone i viatge al futur o a la cambra que habites i em porte el tacte de la teua pell quan aparegue l’aurora als
Avui ma filla Aran i jo hem contemplat un cel taronja, encès, mentres plovien i no plovien unes finíssimes espurnes d’aigua. Jo sortia del corral i ma filla, des de fora, jugava a fer moixaines a la Mia, la gata de la masada. Per uns minuts hem hagut de romandre en silenci, meravellats davant d’aquell
He vist la farina amb la sang vessada escolant-se per l’aigüera de marbre. He vist, damunt de les robes de noces les fotografies menjades pel sol i la humitat de les tardors i els hiverns. Les finestres i les bigues de fusta que Déu ho sap perquè encara no han vençut esguarden l’aurora de cada
Vindran los dies d’una tardor joiosa, los dies que tu seras més feliç pasturant pels bancals del coscoll i el romaní. Vindran estos dies que imagino. Vindran les hores i els dies de l’alliberament, de la tardor joiosa, i seras tu qui sembrarà la llavor i del pou del terme qui en tregue l’aigua per