Solcades

Eduard Solà Agudo

13 de febrer de 2021
0 comentaris

La claror majestuosa

Avui ma filla Aran i jo hem contemplat un cel taronja, encès, mentres plovien i no plovien unes finíssimes espurnes d’aigua. Jo sortia del corral i ma filla, des de fora, jugava a fer moixaines a la Mia, la gata de la masada.

Per uns minuts hem hagut de romandre en silenci, meravellats davant d’aquell cel hipnòtic que tenyia la terra d’un color taronja terrós i l’horitzó d’una claror majestuosa, talment com si de cop i volta hagués d’aparèixer en primer pla quelcom al marge de la normalitat d’una tarda de pastura pels verals de la serra de Godall amb ma vida al costat, amb la meua pastoreta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!