Solcades

Avui ma filla Aran i jo hem contemplat un cel taronja, encès, mentres plovien i no plovien unes finíssimes espurnes d’aigua. Jo sortia del corral i ma filla, des de fora, jugava a fer moixaines a la Mia, la gata de la masada.

Per uns minuts hem hagut de romandre en silenci, meravellats davant d’aquell cel hipnòtic que tenyia la terra d’un color taronja terrós i l’horitzó d’una claror majestuosa, talment com si de cop i volta hagués d’aparèixer en primer pla quelcom al marge de la normalitat d’una tarda de pastura pels verals de la serra de Godall amb ma vida al costat, amb la meua pastoreta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!