Solcades

Eduard Solà Agudo

16 de febrer de 2021
0 comentaris

Quan la fosca de la nit

Quan la fosca de la nit

s’endinse ben endins

de la serralada on pasturo

les quatre ovelles del corral

i els marxicolins volin

arran de la meua testa,

deixaré que l’ànima m’abandone

i viatge al futur

o a la cambra que habites

i em porte el tacte de la teua pell

quan aparegue l’aurora

als meus ulls incrèduls i cansats

pel viatge improvitzat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!