A voltes
20 d'abril de 2024
0 comentaris
A voltes sí que ho som, de febles. A voltes callo. A voltes m’aïllo. A voltes deixo que, després de demanar perdó, el silenci m’abrace fort. I reso fins que m’adormo.
A voltes sí que ho som, de febles. A voltes callo. A voltes m’aïllo. A voltes deixo que, després de demanar perdó, el silenci m’abrace fort. I reso fins que m’adormo.
Quan la tarda neix, allà on reneix el migdia, les flors s’enamoren de les virtuts dels homes. En aquest hemisferi les roelles dancen la dança dels vents. Jo, des de les golfes, faig dringar les esquelles, esperant el miracle. Tot és bonic i ingenu, tot ve a raure als carrers encegats per tant de sol.
I Cauràs de cul: no et fies dels aduladors. De fet, calla. Això m’ho contà ma iaia, que coneixia moltes rondalles. ‘No et fies de la calma, no et fies dels que sempre se’n riuen’. Ma iaia desconfiava. Era desconfiada i orgullosa. Republicana de mena. Com jo. Una persona amb moltes cares no té honor.
L’amic absent des de fa masses dies als blocs, Jordi Martí, de Marçà, m’envia un regal per whatsapp. I jo, que me l’estimo, no li dic res, però faig compte de muntar i que siga lo que Déu vulga, que la cosa va de vins i llibres.
M’estimo tant les meues gosses, la Lia i la Lila, que ja tinc pensat lo puesto on les enterraré. La putada de les gosses és que sovint no et sobreviuen. Jo les colgaré en un lloc molt assenyalat per mi, un lloc on aniré a recordar-les, a plorar com un infant, a fer-les presents al
M’entristeixo si penso que potser un dia moriré al llit d’un hospital o una residència, si hi arribo. Jo vull morir als peus d’una olivera del troç, acompanyat de parents i amics. Que demanen festa a la faena per estar amb mi. Quin final més joiós! I que les meues cendres s’escampen allà mateix i
Amb esta cançó que portes als dits, arriba, munta les escales i fes-me una biòpsia al cor. Allà hi tinc un femer sense palla: només xerrit. Si vols pujar a les golfes, ja coneixes lo camí. Fes dringar les esquelles de mon iaio. Escull, d’entre totes elles, aquella gegant, la dels mascles cabrons. Sacseja-la fins
Una mirada al mar. A la mar. Romandre a la mar, com los pescadors del meu poble. No voldria morir sense tenir la mar a la vora. La mar de mon besavi, pescador de Les Cases, i de ma iaia. La mar de les alegries i les penes. La mar de les grans passions, com