M’estimo tant les meues gosses, la Lia i la Lila, que ja tinc pensat lo puesto on les enterraré. La putada de les gosses és que sovint no et sobreviuen. Jo les colgaré en un lloc molt assenyalat per mi, un lloc on aniré a recordar-les, a plorar com un infant, a fer-les presents al meu cap. És un lloc on elles sempre són felices i gaudeixen. Un lloc compartit. Què és això de llevar-me els seus cossos per a no saber on aniran a parar? Estem bojos? No compreneu com m’estimo les meues gosses? Què és això de privar-te de decidir coses sagrades?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!