Solcades

Eduard Solà Agudo

15 d'abril de 2024
0 comentaris

La motxilla espera

Amb esta cançó que portes als dits, arriba, munta les escales i fes-me una biòpsia al cor. Allà hi tinc un femer sense palla: només xerrit.

Si vols pujar a les golfes, ja coneixes lo camí. Fes dringar les esquelles de mon iaio. Escull, d’entre totes elles, aquella gegant, la dels mascles cabrons. Sacseja-la fins que la vesprada mos pose ales.

Però ara fes sonar esta cançó que portes als dits i que tant m’emociona. Juraria que sense ella el meu món s’enfonsa com una casa de cabirons de fusta i llar al terra.

Recordes quan vam viatjar a Mirepoix? Ara no hi ha vida més enllà d’estes finestres que miren al mar. Tu i jo, tantes voltes ensopegant amb los mobles i les cantonades de les parets.

Hauríem de tornar a creuar la frontera. Voldries acompanyar-me? La motxilla espera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!