M’entristeixo si penso que potser un dia moriré al llit d’un hospital o una residència, si hi arribo. Jo vull morir als peus d’una olivera del troç, acompanyat de parents i amics. Que demanen festa a la faena per estar amb mi. Quin final més joiós! I que les meues cendres s’escampen allà mateix i a la mar. Hi ha gent que segurament pensarà que, posats a morir, fer-ho a qualsevol indret. Jo no m’ho penso, amb tot lo respecte del món: cadascú hauria de triar la seua manera de traspassar. I el lloc on anar a raure. Això és important, com important és anar a esperar ací o allí de la Terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!