Vegeu el vídeo de la novetat editorial ací.
Comencem per les dues finestres. Obrim la casa. Aquesta remor ha d’escampar la boira. Després torrarem la carn, però primer vull sortir a passejar. No gaire lluny, ací al costat, al ritme de les teues cames. Encenem un cigar. Aquests dies són nostres i del temps.
Vaig perdre la clau i uns mesos absurds van anar teixint la certesa que calia marxar d’aquella vall que cada migdia observava amb el neguit de qui vol tornar a casa. I ara l’alegria de saber que hem estat els herois, tu des de la distància del mar que compartim i jo en aquell eixam.
Avevi quasi sempre ragione, e anche questa volta non è stato diverso. Nonostante i giorni, avevi persino previsto che la prossima volta che ci saremmo incontrati sarebbe stato lontano dalla fattoria. Girona. Questo è il tuo regalo di Natale. Non me lo aspettavo. Non lo sospettavo. E ora sono così idiota che mi commuovo solo
La claror esclata. Tornarem a veure-hi clar. El silenci és viu.
Mireu el vídeo ací.