Fa dies que suo com un bacallà al sol. Onada de calor, fa molta xafogor, si m’amorro a l’aigua pareixo una sifó. Les cabres i els corders s’apreten a l’ombra de tots los garrofers i no corre l’aire del dret o del revés. On s’ha vist este sol, cada any més desconsol, voldria ser un
No és fosca la nit i no és lluny l’alba que fondrà la mar de tots els colors. Les hores dormen i els camions corren seguint la ruta que els mena al destí. Els gats passegen. La calma és total. Deixo de llegir. Passa un avió. Avui, dimecres. Baixo del terrat i entro a la
Les oliveres, els grans ullastres, els farigolars, les argelagues, figueres, vinyes, els aranyoners, garrofers gegants, el te de roca, antics lledoners, els camps d’ametlers i les carrasques. Els tarongerars, esparregueres, el romaní en flor i els verds anouers. Rogles d’abelles, l’herba de Sant Joan, els camps de sègol, els camps d’ordi i blat i les
He viatjat per veure roures i endinsar-me en la seua calma. Les rouredes acullen el món que sempre sembla despenjar-se d’un temps efímer i alhora etern. Els roures són arbres que salven i salvant l’esperit se salven fins esdevenir una roureda, un indret on el sol és claror i la displicència dels dies canvia fins
Escriviu sobre els camps dels pobles sense gent, sobre els rius i els peixos, la mar, les rouredes, les fagedes, els cels, els cels de la tardor, blavíssims, infinits, del Pallars i el Montsià. Calen plomes urgents per a l’olivera, pels ametlers florits, pels camins oblidats, pels desembres nevats i els estius sense aigua. Escriviu
Llegiu les obagues, les ombrives vives, llegiu els onatges per saber els oratges, llegiu les estrelles i fieu-vos d’elles, llegiu els vells camins, llegiu entrelínies les clarors dels dies, la calma de la nit, l’alegria dels camps en cada mes de l’any i sigueu més valents si bufuen forts els vents, i acolliu el pobre
A les vores dels marges brotaren els pericons que el juliol ha assecat. I abans creixí civada, la civada silvestre que vestí els camins de verd i vermell de roelles. I d’aleshores ençà han crescut els bordissos a les soques il•lustres de les oliveres grans. S’apropa el temps de llaurar, d’estovar bé la terra malgrat
Acabat, on estarem? Potser en la nit d’un prat verd o en la nit d’un camí antic que el matí ens descobrirà. Acabat, mos alçarem per emprendre el nou dia. Cercarem les rieres, compartirem el menjar, conversarem sobre fets que ara no ens imaginem. El capvespre ens sorprendrà divisant noves terres que ens faran emprendre
Cercàvem, exploràvem, caminàvem lentament, un estiu també indulgent, de migdies encegats per la claror que ho fon tot i glorifica la set. I nosaltres seguíem pels lligallos oblidats, reinventant les mesures, pendents de cada indici, una fita, un bancal, una bassa, un corral. Teníem la certesa i ens guiàvem pel desig de reviure un temps
Anem d’aquella manera despreocupada, tant lenta, ben aferrada a les pedres dels camins fa uns dies llaurats. Fem el tomb a la conversa i el silenci esdevé precís. Avui mos han parit així i la nit no engolirà res. Si plogués de cara a l’agost, romandrien estos verdets i els arbres ho agraïrien. Les grunetes
Una parella de perdius i un conill en una soca que en sentir-nos escapa lluny, les abelles als pericons i els pericons assecant-se perquè ja som al Juliol -al Juliol, la forca al coll- i el sol empaita la lluna i la lluna espera rient, a la fresca i la serena, que algú li cante
Lo teu ull i l’altre, la teua mirada i un somriure ample o un somriure discret, i distret o tímid. Finestres obertes, cambres airejades, lletres dibuixades dels colors de la mar i la verdolaga, del sol i la lluna, d’una altra vesprada. Lo teu braç i el meu braç, braçades i parets, parets i més
Velles cadires per aprofitar, parracs mal cosits, fustes, ampolles, un fogar a terra, sabates, canyes, ferros rovellats, una pallissa, un abeurador, quatre ganivets, cordes i cordills a la barraca.
La música de la ràdio, ara que és fosc perquè és de nit, ja s’escola per la casa. Els ulls ferits de tanta son i cansament. Les mans i els peus adolorits de tant d’esforç, cerquen el jaç. Hola, Dilluns, aviat vindrem, quan surte el sol. Diu que plourà i això està bé, i això
Ací al balcó s’hi està prou bé. Corre l’aire, la nit també. Cel amb núvols i amb estrelles. Un gos lladra, un grill calla, passa un cotxe i una moto i una altra hora mal comptada. De fred no en fa, tampoc calor, se sent un gat que passeja en la foscor. No és d’hora,