Solcades

Eduard Solà Agudo

1 de juny de 2018
0 comentaris

Solejades

Ací al balcó
s’hi està prou bé.
Corre l’aire,
la nit també.
Cel amb núvols
i amb estrelles.
Un gos lladra,
un grill calla,
passa un cotxe
i una moto
i una altra hora
mal comptada.
De fred no en fa,
tampoc calor,
se sent un gat
que passeja
en la foscor.
No és d’hora,
tampoc és tard,
se sent roncar.
La nit no dorm,
però el dia venç
tots els somnis
que somnies.
Les deshores
primaverals,
núvols baixos,
despentinats.
Clarianes
emboirades,
retrobades
serralades
als migdies
solejades.
Primer de juny,
la falç al puny.
Qui l’encerta,
l’endevina,
qui s’aixeca
ja camina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!