He viatjat per veure roures
i endinsar-me en la seua calma.
Les rouredes acullen el món
que sempre sembla despenjar-se
d’un temps efímer i alhora etern.
Els roures són arbres que salven
i salvant l’esperit se salven
fins esdevenir una roureda,
un indret on el sol és claror
i la displicència dels dies
canvia fins transmutar en un goig:
El goig de ser-hi tot suplantant
l’ordre irreverent de les hores.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!