Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Per deixar-se acaronar

20 de maig de 2018

La tristesa dels dies comptant les hores solars. Qui no sofreix per amor, qui no espera per amor, qui es lliura a la mar blava amb els peus adolorits. Si salva una esperança, si una vesprada torna i una àguila s’apropa per deixar-se acaronar.

Llegir més

‘La música del mar i del Mestral’

16 de maig de 2018

Fa uns mesos vaig trobar una llibreta que em va fer molt feliç. Una llibreta que no sabia que existia, farcida de notes, textos, telèfons, una mica d’agenda dels meus vint anys, quan encara vivia a Sants, el meu barri, i treballava d’auxiliar d’arqueologia mentre estudiava algunes assignatures d’Història. I d’entre tots los textos, un

Llegir més

Significats oberts (I)

6 de maig de 2018

Mirades somrients, nocturna esperança. Cova de pensaments, núvols blancs, fugaços. Viatgers sense rumb, les vides alienes. Voluntats callades, calçades i vies. Els bitllets numerats, destins encadenats. Amistats, contactes, agendes tancades. Records i memòries, històries promíscues. Possibles semblances, mentides pietoses. Trompetes per dormir, apocalíptiques.

Llegir més

Han passat els anys més llargs

3 de maig de 2018

Han passat els anys més llargs que ara recordes de nit, quan el silenci et crida i tu prefereixes callar. A voltes dormiries o romandries llegint, quieta com una aranya o una sargantaneta a la llum del sol d’agost. I esperar per esperar allò que hagués de venir, ara la claror, el fred, la revetlla

Llegir més

De totes les façanes vistes

21 d'abril de 2018

De totes les façanes vistes, la de ca meua m’abelleix més que cap altra dels pobles de mar. Això ho fan les persianes blanques que recorren la balconada. Ma iaia dissenyà la casa bo i discutint amb l’arquitecte, que aleshores era el manobre. Si el vent bufa fort no bateguen i així s’escolten les músiques dels

Llegir més

Quan la nit s’adorm

19 d'abril de 2018

Quan la nit s’adorm, les plantes creixen, l’òliba somriu, la puput calla i els gossos borden en la distància, desfent silencis o enaltint-los més. La nit és bona i potser solemne. Començar a llegir, començar a somniar o potser a vetlar. Any dos-mil divuit: La perspectiva endolceix les hores. Vint-i-u d’abril, dia assolellat i ara

Llegir més

Com si es tractés d’un preludi

17 d'abril de 2018

Calen les imprevisibles sensacions, emocions, notes, i les imprevisibles nits. Vivim mancats de nits en blanc doblegant pàgines i hores com si es tractés d’un preludi o un temps de descompte ben lent que ens hem concedit perquè sí. Per viure, per gaudir llegint. Per creure que aviat serem lluny si vencem la son i

Llegir més

L’abril plujós

16 d'abril de 2018

La flor del taronger ha esclatat i les ametles ja pengen de les branques dels ametlers. Totes les nits perfumades, les nits curulles d’estrelles i un ventijol que ve del mar, allà on els núvols de cotó dibuixen un gran continent. Totes les nits efímeres, solitàries i endolcides pel desig o la voluntat de no

Llegir més

Voldria escriure

16 d'abril de 2018

Voldria escriure sobre l’oratge i les pluges al mar. Potser escriuria una pregària breu, anhels compartits. Una llumeta que encén la foscor. Les esperances, les nits en vetla com la que ara visc. La matinada que ja retorna i el seu silenci de marbre italià. Voldria escriure però els mots es perden en el meu

Llegir més

Un oasi en cada desert

8 d'abril de 2018

Un oasi en cada desert, més enllà de les emocions: Perseguir els carrers amables. Un oasi de pagament, un ‘blues’ per a sobreviure. La voluntat de persuadir, l’obligada propaganda. El guirigall, la catarsi, la solitud que camina. La gentada, tots els sorolls. Tots els desitjos emmudits. Dècades i més dècades. Cada dia passen coses, els

Llegir més

Rema lentament, va a la sepieta

7 d'abril de 2018

La música del mar i del Mestral i la dansa de les margarides, dels prims canyars i de les roelles que dibuixen el caminet de verd, inventen paraules ben senzilles per a un futur o per a un nou destí. I el sol que a la platja fa mirallets, allà on el rocam sempre està

Llegir més

Els dies llargs

31 de març de 2018

La setmana de la Pasqua reviuen els prats i la junça creix per les vores de les séquies i els camins. Les nits són fredes i els dies assolellats. Les hores passen lentes perquè el temps ha canviat. Ací, al Sénia, bufa el Mestral, que deixa un cel net al mar i un cel de

Llegir més