Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Onírica

5 d'abril de 2017

Allà, a la mar, hi ha balenes que es desplacen amb llurs somnis. I allà, a la mar, són felices, s’entretenen contant somnis. Sobreviuen i fereixen i es fereixen dins dels somnis. Al fons del mar, les balenes tenen somnis.

Llegir més

Una olivera

2 d'abril de 2017

Una olivera a l’horitzó del mar voldria somniar i en despertar-me estar ben convençut que un dia et veuré. Una olivera és el símbol d’un món que vol renéixer. Jo vull renéixer i de nou caminar pels verals del Nord, de casa teua, pels camps d’Itàlia, vorejant els Alps.

Llegir més

He viscut uns anys

5 de juliol de 2015

He viscut uns anys i en vindran d’altres. Un dia em rendí i un altre m’alcí. Cabòries meues, semblances de nits vinclades al foc per fer-ne una clau. Un dia m’alcí, un altre em rendí entre quatre parets. M’esmicolava, passava el ribot per braços i mans i m’adormia. Ja no llegia, ni treballava. Tret de

Llegir més

On el temps no passa pas

2 de maig de 2015

Cercava un matí amb un sol furgant pels camps de panís, distret, juganer, badoc, i un moixonet m’ha advertit que la meua sort marxa de viatge a un altre cos. La meua sort m’ha deixat furgant pels camps de panís, distret, juganer, badoc, però a mi no em fa cap falta, que no la volia

Llegir més

Heu-me ací

2 de maig de 2015

Vingui a mi, si així ho vol, lo somni que em torna pel costat imprevist per dir-me sense dir corrandes insolents del futur que em toca. Nou esguard, missatge desxifrat i pensat a la llum del dia: No et temo, miratge, heu-me ací famolenc de llunes i estrelles que curen i acullen.

Llegir més