Les eleccions presidencials nord-americanes del 2016 van suposar tota una sorpresa. Donald Trump, un milionari conegut per les seves intervencions a reallities televisius que desconeixia el concepte de “correcció política”, s’alçava amb la victòria per un estret marge de delegats (que no de vots) respecte a la candidata favorita, l’experimentada demòcrata Hillary Clinton. El resultat
Tots els professors d’història expliquen que Europa va néixer a l’antiga Grècia. Servidor de vostès, historiador contemporaneista amb certa predilecció per allò que en diuen “història immediata”, apostaria a què Europa haurà mort també a Grècia. Els diversos rescats financers, les terribles retallades que han empès milions de grecs a la misèria, l’austeritat imposada des
Polònia posseeix el trist rècord europeu de disposar de les fronteres històriques que més s’han bellugat. La seva complicada situació geoestratègica, entremig de dos grans imperis (l’alemany i el rus, a banda de l’austrohongarès), amb moviments de població i neteges ètniques d’una brutalitat de dimensions bíbliques, i l’esquarterament i ocupació reiterades entre els segles XVII
Els historiadors assumim que el procés de construcció europea el va assumir aquella generació traumatitzada per dues guerres mundials, l’horror del feixisme, i que va expressar la determinació que això no es podia repetir. Tanmateix, cal no obviar que a aquests lloables objectius s’hi sumava el fet que el procés de construcció europea també responia
El recent assassinat d’una manifestant, per un partidari de la supremacia blanca, a Charlottesville, ha fet visibles les tensions, creixents, als Estats Units. La retirada de monuments a personalitats de la confederació així com les decisions d’alguns governs estatals d’excloure dels espais públics la bandera confederada ha propiciat enfrontaments violents especialment al sud dels Estats
Els francesos tenen el defecte i la virtut d’intel·lectualitzar-ho tot. Les seves polèmiques, les seves revolucions, els moviments tectònics a l’interior de les seves fronteres posseeixen un to profètic que justifica l’atenció que hi dediquem i l’atracció que ens inspira qualsevol dels seus esdeveniments i debats. En termes més contemporanis, podríem dir que els francesos
No sé fins a quin punt els llops solitaris, o els sonats organitzats per fer mal en nom de la religió han llegit Dostoievski o Nietzsche, tanmateix, les seves accions són la constatació pràctica de com es pot barrejar el mal amb justificacions ideològiques o vagament filosòfiques, com les creences poden servir de justificació per
Sóc dels qui pensen que un dels principals pecats de les esquerres és el de la ingenuïtat benintencionada. Un dels fets que susciten desconfiança entre majories, més que silencioses, políticament volubles, és aquest deix de superioritat moral que desprenen les grans causes a les quals algunes opcions i personalitats polítiques semblen addictes. En un moment
Les eleccions presidencials als Estats Units han estat marcades per les sospites de manipulació. Més enllà de teories conspiratòries, la CIA ha elaborat informes sobre el hackeig dels correus de la candidata Clinton, així com una política d’intoxicació mediàtica a les xarxes que apunten Moscou com a responsable. Això ha suscitat cert escàndol internacional, tenint en compte
Una de les anècdotes que sobre la història m’agrada més repetir és la d’una entrevista que es va fer una vegada a un ministre xinès. Preguntat sobre la seva opinió sobre la Revolució Francesa, va contestar que encara no havia passat prou temps per valorar-ne l’impacte. Per a una nació ja existent a l’era de
“Populisme” deu ser un dels termes més difícils de definir en ciència política. En els darrers anys, per sota de postveritat, és una de les paraules més de moda, amb la diferència que no es tracta d’un neologisme, sinó d’una vella categoria feta servir en diferents moments històrics. Periodistes i opinadors n’abusen a bastament, i
A mi, com a molts altres, m’està costant escriure sobre Cuba. La mort previsible de Fidel Castro ens ha posat en un d’aquests moments que en teologia s’anomena examen de consciència i ens obliga a dir algunes coses que sabem que seran malinterpretades a banda i banda de la trinxera. Qui tractem de mirar-nos els
El passat 9 de novembre, tenia classe de l’assignatura d’Història Contemporània amb els meus alumnes de periodisme. La victòria de Trump a la matinada anterior havia generat un ambient depriment. Com no podia ser d’altra manera, vam dedicar els primers minuts per debatre sobre la transcendència del fet i especular sobre les possibles conseqüències. Els
Corria l’octubre de 1982. El nou professor de literatura castellana de BUP era un tipus peculiar, un d’aquests que tanquen el programa en un calaix i llencen la clau al mar, de manera que la primera classe prometia. En comptes de fer-nos llegir La Celestina, va portar el tocadiscos, unes fotocòpies i un vinil prou
Tot just el mateix dia que es cometia l’atemptat a Charlie Hebdo es presentava a París la novel·la Submissió, de Michel Houellebecq. L’obra, de política-ficció, plantejava la islamització progressiva de França, simbolitzada pel triomf electoral a les presidencials d’un candidat musulmà, encara que també a partir de la compra de voluntats amb diners del Golf, fervor