Per a la gent de la meva generació, acostumats al cine de barri i reestrena, l’episodi de dissabte passat protagonitzat pel PSOE ens podia recordar a la mítica peli de sèrie B “La matança de Texas”. Una fúria destructiva i nihilista en què una família caníbal es dedica a eliminar els personatges, l’un rere l’altre,
Aquest dies de l’estiu que es va extingint, gent propera, jo mateix, han desconnectat del tot. La fi d’agost, els primers dies de setembre, solen funcionar a la pràctica, com a una mena d’any natural en què la vida quotidiana reprèn el pols i tot recomença. I per a això, resulta necessari certa desintoxicació mediàtica,
Al seu clàssic El món no se’n surt, l’historiador Tony Judt, en la seva mirada a la degradació progressiva de la convivència en la societat britànica, concloïa que era més fàcil la solidaritat amb aquells que eren semblants. Judt, que havia crescut al popular Londres de l’era del welfare, més homogeni i uniforme que l’actual, interpretava la
En pocs dies, els britànics decidiran en referèndum, si volen romandre a la Unió Europea. Certament, el debat sostingut passarà a la història per la seva mesquinesa, males arts o manca d’arguments profunds. És veritat que els contraris han fet servir la qüestió de l’emigració com un dels pilars emocionals del seu posicionament, amb formes
A vegades, estar suficientment informat de les coses que passen a fora no té la força de quan t’ho expliquen directament. Dissabte passat vaig anar a Toulouse a una d’aquestes trobades sindicals transfrontereres en què persones a banda i banda dels Pirineus, tot parafrassejant Tolstoi, viuen la infelicitat cadascú a la seva manera. Tot i
Una conversa amb amics nord-americans resumeix, en essència, la clau dels problemes interns als Estats Units. “La gent, a Amèrica, no conviu, coexisteix”. La tan lloada multiculturalitat de la superpotència –gresol de cultures–, és més un mite que oculta una societat atomitzada, en què la gent dels diferents grups ètnics i socials amb prou feines
Aquest juliol, els veïns de la localitat francesa de Valàuria, a prop de Canes, van descobrir amb estupor com els gendarmes tancaren al públic la seva platja. El motiu, el rei saudita, que hi té una mansió, per teòrics motius de seguretat exigí l’exclusivitat d’accés. A més, inicià la construcció (contrària a la normativa) d’un
Davidson Budhoo fou un economista de l’illa caribenya de Granada empleat durant dotze anys al FMI, encarregat de dissenyar projectes d’ajustos estructurals per Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib. El 1988, fart de les irregularitats i absoluta manca d’honestedat de l’organisme arran del gir ideològic neoliberal propiciat per l’era Tatcher-Reagan, presentà públicament la seva carta
Els esdeveniments relacionats amb la crisi grega han servit per evidenciar el grau de corrupció i temeritat al qual han arribat les institucions europees. Han fixat el grau de desconfiança instal·lat entre estats, i han permès mostrar a la llum el pregon sentit autoritari que mena el neoliberalisme. Les coses no acaben aquí. L’esquerra continental,
Benvolguts, benvolgudes, Ja fa una bona colla d’anys que no coincidim. I tanmateix, heu estat sovint a casa meva, i jo, a casa vostra. Vam compartir moltes coses, molt de temps plegats, i fins i tot un pis atrotinat de l’Eixample a la Barcelona preolímpica. Vaig recórrer el vostre país amb un interrail a l’època
Entre el món diplomàtic, és un secret de domini públic la implicació de Turquia en la cobertura d’Estat Islàmic a Síria (amb la clara voluntat de desfer-se dels kurds sirians), en el trànsit d’islamistes radicals en el gihad global, i fins i tot en el tràfic d’armes en direcció a Boko Haram, segons denuncia el
L’eclosió d’una esquerra d’estètica i plantejaments rupturistes, i la seva traducció progressiva d’assalt a les institucions, suscita cert neguit entre els grups dirigents hispànics. La reacció d’Esperanza Aguirre, tractant de bastir un cinturó sanitari a Manuela Carmena, la incomoditat poc dissimulada dels poders empresarials catalans davant l’Ada Colau, o una recent manifestació anti-Podemos d’alguns supervivents
Sostenia André Gluksmann que les religions mai havien estat capaces de domesticar el nihilisme. La conflictiva història europea és un exemple de com la barbàrie desborda sovint les estretes línies vermelles que sostenen la civilització. Per la seva banda, l’islam, que ha tingut un paper rellevant en la història del continent, també ha alternat períodes
Tornant d’un programa de televisió, comparteixo taxi amb una noia prou jove, educadora social, crec que del Maresme. Són els dies posteriors a la massacre de Charlie Hébdo i ve de participar en el programa anterior al meu, en qualitat de catalana de confessió musulmana. M’he mirat la seva intervenció. Malgrat els seus pocs anys
Ara fa uns dies, vaig rebre el darrer número de la revista fronterera Mirmanda, feta i pensada a banda i banda de l’Albera. Com sempre, editors i col·laboradors es van lluir. Malgrat que es percep com una publicació de cocció lenta, en plena discussió sobre el TTIP, en ple suïcidi del Partit Socialista Francès, en